MONTI-SION ES CONVERTÍ EN BARROC

488

Mateu Vila Cerdà – professor de Música

A punt d’acabar el mes de maig, ahir dissabte dia 29, l’església de Monti-Sion convidava a gaudir el barroc.

En aquesta ocasió, es tractava d’un espectacle de música, dansa i dramatització de l’esmentada època barroca produida per ARS MUSICAE.

Eren les 20:00h i s’apagà el llum del temple i sota el resplandor de la claror de les espelmes, es començà a sentir el preludi d’aquella música que féu ballar el Rei Sol. Prometia una vetllada màgica de la mà d’Ars Musicae i Pau Pascual, els quals a partir de la comèdia-ballet Le Bourgeois Gentilhomme, de J.B. Molière i J.B. Lully ens farien retornar al 1670. Aquesta comèdia-ballet encarna a la perfecció i continua sent una de les obres mestres que ja a l’època reagrupà els millors comediants i músics del seu temps. Responia al gust de l’època tractant temes turcs, quan l’Imperi Otomà era un assumpte de preocupació i al qual s’intentava domesticar. L’origen de l’obra està vinculat a l’escàndol provocat per l’ambaixador turc Suleyman Aga qui, en el moment de la seva visita a la cort de Lluís XIV el 1669, havia afirmat la superioritat de la cort otomana sobre la del rei sol. Els afegitons turcs han desaparegut a les representacions ulteriors.

PUBLICITAT

Miquel Àngel Torrens i Pau Pascual, dos coneguts actors, engalanats amb tots els detalls barrocs, entraven des del portal major i interpretaven i dirigien la comèdia. Poc després començaren a aparéixer els ballarins, primer Sandra Montesinos la qual il·lustrà en forma de moviment corporal, la música i les diferents danses pròpies del barroc, moltes d’elles pertanyents a la forma músical de la suite i que tenia origen a les danses cortesanes del propi renaixement. I és que la dansa que poguérem veure i sentir, és la vehiculadora de les ànsies, és al·legoria de les diferents passions de l’ànima i, al mateix temps, al·legoria d’ella mateixa. Aparegué després Sebastià Bover qui també dansà junt amb la ballarina de l’amor. Espectacle assegurat només de veure les primeres passes de la música que ells representaven a l’espai. 

La dansa és sinònim de sincronia musical, com el text ho és de l’espai, i junts, espai, temps, música i dansa se sincronitzen amb el present. Aquest és el missatge que ahir s’entengué, el mateix que Lully expresava, el qual no ens queda tan lluny de l’actualitat: “Que visqui l’amor en totes les seves formes i intensitats!”.

L’orquestra barroca Ars musicae cobrí la part musical d’una forma magistral amb una interpretació sublim del què fou, és i serà la música barroca, una música plena, no gens fàcil d’aconseguir i que en aquesta ocasió mostraven el virtuosisme de l’època que juntament amb el baix continu i els contrastos ens endinsàven al que s’anava a gaudir. Mentres tant, Irene Gili i Miquel Company, donaven veu a tot aquest entramat espectacle musical, de dansa i paraula. Soprano i Baix feien fluir la màgia de la paraula a tots els assistents qui bocabadats sentien l’expressió vocal del moment. Cantaires que entonaven música celestial, plena d’emoció i que resplandien encara més amb les robes que portaven i que solemnitzaven la nit musical.

Continuava el viatge a través de la música que féu ballar el rei sol i ja s’arribava al final de l’espectacle, un espectacle en què no hi faltava cap detall, ni musical ni de dansa ni de llum i so, ni dels detalls de l’escena, on diferents mobles, canelobres i minúsculs detalls hi eren presents i així es convertia el temple en la màgia del barroc. No hi mancà cap detall, una orquestra ben acompasada on els detalls de tots els instruments destacaven per si mateix, tal vegada s’ha de destacar l’acompanyament de la percussió i la tecla del clave, sense deixar de banda la corda, els instruments de vent, tot sincronitzat a la perfecció, fruit d’un gran amor a la música del barroc, la música plena de virtuosisme, plena d’ornamentacions, plena de l’evolució musical, època que marcà un punt d’inflexió del que seria l’evolució musical fins els nostres díes, en definitiva, la música que ahir, al temple de Montision, féu ballar el Rei Sol.

Foto: Mateu Vila Cerdà.
Foto: Mateu Vila Cerdà.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT