MOLETA DE L’ESCLOP

218
Imatge del cim de la Moleta de l’Esclop.

Tomàs Vibot

DADES TÈCNIQUES

Catalogació: Dificultat mitjana. Bona orientació en el primer tram de la davallada.

Durada: 2’45- 3’15 h.

Terreny: Camí de carro i ferradura. Fora camí la part superior.

PUBLICITAT

Municipi d’inici: Estellencs.

Observacions: Projectam pujar fins a l’Esclop des del Grau per la coma de la font des Quer, una ruta clàssica i sense gaires problemes d’orientació. El desnivell és d’uns 400 m.

APROXIMACIÓ

Iniciam l’excursió en el restaurant Es Grau, situat en la carretera d’Estellencs a Andratx sobre el quilòmetre 98’100, on podrem deixar el vehicle.

ITINERARI

Caminam un centenar de metres en direcció Andratx, on en un revolt trobarem una barrera metàl·lica sostinguda per brancals de pedra. Un cop travessada continuam per un camí de carro asfaltat, que avança uns metres paral·lel a la carretera. Aviat deixarem el pinar i avançarem per un paisatge de marjades secà. Al fons, sobre la carena de sa Coma, s’alça el cim de s’Esclop, ben sòlid i rocós.

En uns deu minuts d’haver iniciat la marxa ens trobarem al costat de les cases d’origen medieval des Grau Gran, que ens queden a la dreta. A rere s’alça el puig d’en Cerdà (392 m). Les cases des Grau Petit se situen a l’esquerra, amagades rere els arbres. En la mateixa altura de les cases des Grau Gran, just després d’una paret seca, hem de sortir del camí principal i seguir cap a l’esquerra per un senderó que travessa les marjades. Hi trobarem marques vermelles sobre les pedres i soques. Després de deixar de banda una rústica barraca feta entre penyals desembocarem en un camí de carro. Continuam uns metres cap a la dreta fins assolir el portell que dóna entrada a una caseta recentment rehabilitada. En aquest punt, tombam a l’esquerra per un tirany que avança paral·lel a la paret. Un cop superat un breu coster, tombarem lleugerament a la dreta i seguirem pel tirany superior (perfectament fitat). Avançam a través d’un pinar en què sobretot trobam una gran massa de càrritx, la qual quasi esborra el camí. Aviat passarem per damunt una curiosa basseta amb un tancat metàl·lic per a animals.

Després d’alguns revoltets, el camí pren clara direcció sud per enrevoltar la serra de sa Coma. Aviat ens trobarem amb una barrereta sense pany, que superarem sense gaires problemes. Ara pujam pel costat esquerre del comellar, al fons del qual es troba una rota que travessarem pel nostre tirany. Després superarem un curt graó del terreny i ens situarem sobre una petita plana, des de la qual s’obté una vista parcial del paisatge que ens envolta.

Restes de la casa de N’Aragó.

Continuam l’ascensió pel tirany amb l’ajuda d’algunes fites de pedra. Metres més amunt ens situarem a la vora del torrent de la font des Quer, que travessarem per la part superior, vora uns grans penyals blancs. Un cop a l’altra banda avançarem uns metres fins a una paret seca. Vista amunt podrem destriar la profunditat de la coma sobre la qual hem d’ascendir a més a més dels grans polls situats pels voltants de la font des Quer.

Travessam la paret per un portell i iniciam una ascensió a través de grans masses de càrritx i argelaga i un bon seguit de revolts. Després d’una estona de pujada passarem vora alguns pins. Seguidament continuarem fins assolir la part alta del coster, on prendrem clara direcció cap al coll. Aviat serem a la font des Quer, una petit joia etnològica alhora que lingüística, ja que és l’únic exemple documentat a l’illa d’aquest mot medieval que significa “roca”. A la resta del domini lingüístic en trobam d’altres també fossilitzats a la toponímia (Queralt, Queralb, etc.).

Reprenem la pujada per un camí més marcat, amb restes d’un antic marget lateral de sosteniment, el qual ens deixarà sobre el coll. La panoràmica s’expandeix, amb una magnífica vista del puig de Galatzó i des Castellet, amb la seva singular forma. A la dreta ens queda el darrer coster de la moleta de s’Esclop sobre el qual encara podem observar les restes de rotes.

Des de la mateixa línia del coll prenem pel camí que ens surt cap a la dreta, en clara direcció al cim. Travessarem les rotes i aviat en situarem a peu de les timbes. A través de les amples esquerdes dels penyals i d’algunes faixes rocoses superam aquest darrer tram. No es descarta l’ajuda de les mans per superar algun pas, sense gaires problemes.

L’esforç del tram es compensa a la part alta de la muntanya. Després d’avançar planers uns pocs minuts arribarem al vèrtex geodèsic que corona cim, vora el qual podrem observar una vella fita de partió. Al fons, les runes de la caseta de n’Aragó, indret on s’instal·là el brillant científic francès a 1808 per tal de dur a terme la tasca de mesurament de l’arc del meridià de París.

Tot i que podem tornar pel mateix camí de la pujada, ressenyarem una breu variant que ens deixarà en la font des Quer. Tornam vora el vèrtex i continuam uns metres en direcció tramuntana, deixant a la dreta les fites de pujada. Avançam amb tendència descendent i amb una lleugera tendència a l’esquerra, no molt enfora de les timbes. Hi trobarem algunes fites que cal no perdre. Baixarem per una marcada pala de roca que ens deixarà sobre una zona més plana. Continuam ara amb tendència cap a la dreta, on baixarem en fort coster. Aviat ens situarem vora una segona timba. A sota podrem observar les restes d’una barraca, una era i, a la dreta, una marcada coma amb restes de marges. Són les restes de les rotes de sa Planella. Continuam cap a la dreta per les faixes de roca que ens eviten la timba fins assolir la zona plana, on la petja es fa menys accidentada.

Ens dirigim uns metres cap a la barraca, però abans d’arribar-hi cal que tombem cap a la dreta (nord-oest), per continuar pel centre de la coma abans esmentada. Hi trobarem un tirany marcat amb fites que descendeix a través de l’abandonat conjunt marjat. Un cop a la part baixa de la coma hem d’anar enrevoltant lleugerament la mola cap a la dreta, tot seguint el tirany i les fites. Passarem per davall un pi i metres més endavant assolirem una plana. Al davant tornaran aparèixer es Castellet i el puig de Galatzó.

Després el camí davalla ràpidament, mentre deixam unes grans penyes a l’esquerra. En pocs minuts serem sobre el camí de pujada, vora la font des Quer. Des d’aquí tornam al punt d’inici pel mateix camí en una intensa i ràpida davallada.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT