“ELS MISSATGES QUE REBEN ELS NENS AMB LA MÚSICA SÓN MOLT POTENTS, PERQUÈ ENTREN MITJANÇANT LES EMOCIONS”

El dijous 27 de juliol el claustre de Sant Domingo es va omplir a vessar de nins i nines vinguts de molts punts de Mallorca per veure la que actualment és la cantant en català més coneguda de música infantil. Dàmaris Gelabert ha escrit més de 150 cançons, i moltes d’elles s’han convertit en vertaders clàssics que es canten diàriament en gran part de les escoles d’educació infantil i primària. Fa pocs anys va començar a fer vídeos de les seves cançons i alguns d’ells avui dia tenen més de 7 milions de reproduccions. Sens dubte és l’artista en català més vista de la xarxa, la qual cosa en una època en què els nins i nines aprenen cançons no gaire educatives com “Despacito”, és molt d’agrir. Per tot això al PUNT iNFORMATIU no podíem perdre aquesta ocasió per xerrar una estoneta amb ella.

Ets cantant, pedagoga, musicòloga, etc. Però, com et definiries a tu mateixa?
Sóc cantant. Sempre m’ha agradat molt el món dels nens i la música i, estudiant musicoteràpia i pedagogia, vaig trobar una fórmula que em funcionava molt bé. Jo feia classes de música a infantil i primer cicle, i pensava que si pogués explicar tota la classe cantant, seria espectacular. Quan cantava veia que tots els nens paraven l’atenció, mantenien la concentració i, a sobre, s’aprenien les cançons S’ho passaven bé ells, m’ho passava bé jo i, sobretot s’aprenien els conceptes i tot el que jo els volia ensenyar.
Després vaig anar a Berklee Colege of Music a Boston, on vaig fer un projecte de final de carrera sobre educar mitjançant les cançons. D’aquí va sortir el primer disc anomenat Totsona. Tot això va ser al voltant de 1995.

Però molts t’hem descobert fa poc!
Sí, hi ha molta gent que es pensa que canto des de fa poc. El que passa és que he començat a cantar en directe des de fa relativament poc. Abans feia una feina més d’assessorament a mestres de músic, feia sessions de musicoteràpia, i les cançons que anava component les anàvem gravant a la nostra discogràfica. Però no trobava l’espai per fer actuacions en directe, perquè llavors era l’època d’animació infantil, i el que faig jo no és animació infantil. Però bé, hem anat fent el nostre caminet, vaig muntar una banda, i al final ha funcionat.

El que t’ha donat l’impuls definitiu és internet. De fet, ets la creadora de continguts en català més vista de la xarxa. Alguns dels teus vídeos tenen més de 7 milions de reproduccions a youtube…
Està claríssim, al menys a YouTube som la més vista. Això va començar perquè ens adonàrem que cançons meves com “Bon dia” o “Els dies de la setmana”, es cantaven a les escoles. De fet, molts mestres pensaven que eren caçons populars de tota la vida. Per això vàrem pensar que era el moment de posar cara i ulls a les cançons. Per poder fer els primers vídeos férem un Verkami (micro finançament on line), i va anar super bé. Vàrem poder fer vídeos molt macos i a partir d’aquí la rebuda va ser espectacular. De tot això fa només quatre estius. Ha funcionat tan bé que hem seguit fent molts més videoclips i cançons.

Les teves cançons infantils van una mica més enllà de “Caragol treu banya” i fins i tot algunes tenen un contingut quasi filosòfic. Per exemple les cançons “Tu” o “Qui sóc jo”…
Abans es tenia una idea equivocada de com educar als nens. Ara pedagògicament hem avançat molt i la neurociència ha explicat moltes coses de com aprenen els nens. Una de les coses que pensàvem per tradició és que els nens necessitaven cançons petites, perquè així les podrien cantar millor i les entendrien més. De fet, abans les àvies parlaven al nen amb frases simples, usant només substantius i poques paraules, perquè així pensaven que les entendrien més. Tot això limitava molt els tipus de cançons que es feien. Jo mai vaig pensar en això, pensava que com més estímuls rebia el nen, com millor li parlem, molt més efectiu és l’aprenentatge. Si ens quedem només amb les cançons populars, ens quedem amb un repertori poc ric, de poca durada de cançons, lletres molt simples i musicalment pobre. Perquè són cançons que normalment estan escrites en binari i en tonalitats majors. També abans hi havia la sensació que totes les cançons per nens, havien de ser per ballar i per animar-los. No és que això estigui malament, però també hi ha d’haver un altre estil de cançons amb més contingut. Hem de tenir en compte que els missatges que reben a través de les músiques són molt potents, perquè arriben a través de les emocions.

Ets pionera també en la part comercial. Tu fas discs amb cançons personalitzades amb el nom de cada nin.
Això va ser una cosa que vaig veure als Estats Units, allà fa molt temps que es fa. Uns amics varen tenir un nen i li posaven cançons on cantaven el seu nom, llavores vaig veure l’efecte feia, i vaig pensar que era increïble. Clar, el llenguatge de la música a la primera infància és el que millor entenen. Quan neixes no entens les paraules, però sí que entens la música. Si el nom dels nens, que és una de les primeres paraules que aprenen a identificar, la senten mitjançant la música, es converteix en una eina molt potent per enganxar-los i emocionar-los. Jo vaig voler fer això i, tot i que al principi ens va costar una mica, ara ho tenim molt més rodat i ho fem amb molta més facilitat. A la meva web damarisgelabert.com hi ha tres discs que vaig compondre específicament amb aquesta funció. Els usuaris els poden comprar on line, i els enviam amb les cançons personalitzades. Fins i tot ara estem creant una aplicació per poder comprar els discs amb el mòbil, i també farem les cançons en altres idiomes.

També fas sessions de teràpia amb música…
Sí. Durant molts anys he fet sessions individuals per a nens a problemes de comunicació, trastorns de l’espectre autista, etc. Però en els darrers anys vaig deixar aquest tipus d’intervencions i ara, el que faig és treballar amb famílies. Hem creat un programa d’estimulació musical en el qual intentem que aquests nens es puguin integrar entre altres nens que no tenen cap tipus de discapacitat ni problema. Feim aquest programa en l’entorn de l’espai Totsona, a Cardedeu. També faig assessorament a educació especial i formo a les mestres perquè puguin usar el recurs. Aquest mètode l’anomèn Totsona. La idea meva era que qualsevol mestre, sense ser una especialista en música, pugui usar el recurs de les meves cançons per estimular i educar els alumnes.

Ara tots els nens amb 3 i quatre anys se saben de memòria cançons poc educatives com “despacito”, “Súbeme la radio” o “Me enamoré”, de na Shakira. Que n’opines de tot això?
Fixa’t el que parlàvem abans, d’ensenyar als nens cançons petites. Després veus que canten i ballen cançons modernes, i que a més ho fan molt bé. És cert que no es poden jutjar totes les cançons igual, però totes aquestes que el contingut és tan poc infantil a mi em fan molta ràbia. Tot i que musicalment poden ser divertides, ells no saben el que diuen i això em sap greu. Un gran nombre de cançons tenen contingut sexual, però els nens ho canten i no saben el que diuen. Crec que és una feina dels pares buscar altres tipus de música, i que els nens escoltin i aprenguin a apreciar altres tipus de cançons.

Un altre tema que toques són els massatges infantils. De fet tens cançons compostes per fer-se massatges amb els nens i els nadons…
Tenc una cançó força coneguda a YouTube que es diu “Massatges”, però també tenc un disc complet amb cançons per fer massatges, a més d’altres propostes musicals. Jo penso que a la nostra societat fa falta que ens toquem més i que hi hagi més contacte físic i emocional. El moment dels massatges és un moment molt bonic i jo, en l’àmbit familiar, el potencio molt. Tot això ve perquè vaig fer una formació en massatge infantil, i quan vaig acabar, em vaig adonar que faltaven les músiques i les cançons. Amb les cançons les mamàs se’n recorden millor de tots els moviments del massatge i tot és molt més bonic si hi ha un estímul auditiu i visual que reforça el moment.

Com podem els pares usar la música per educar els nostres fills?
Si a totes les rutines del dia hi afegeixes un estímul musical, fa que el dia funcioni diferent. Aixecar-se amb música, dutxar-se, rentar-se les dents… Si hi poses música, fas que tot es transformi en un joc, ja que no reben tots aquestes cançons com una ordre dels pares, sinó com un joc. Per això la música funciona tan bé educativament. A més, químicament, si cantes i escoltes música, les hormones funcionen molt millor.

gif ANIMADO Volar-e