MINERIA I TOPONÍMIA

336

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Sabem que a Pollença l’activitat minera no ha tingut molta importància en l’economia del poble, però la toponímia local ens fa intuir que en temps antics hi va haver explotacions mineres.

Segons l’arqueòleg Damià Cerdà, a la península de Formentor s’hi localitza un poblat talaiòtic anomenat Pinar de les Arenes, dedicat exclusivament a la metal·lúrgia, concretament a la producció de lingots de ferro-brut en els llocs coneguts com el Pla de les Arenes i del Pla de les Basses.

També hi ha referències a l’argent en llocs com la cova Argentera, a Pedruixella, o la font de l’Argent (malgrat algú l’anomeni com a font de la Gent) entre els cingles de la serra de Ternelles, prop de la Cel·la Vella.

PUBLICITAT

L’etimòleg Álvaro Galmés de Fuentes (La toponimia mozárabe balear, publicat a la Revista de Filología Románica 2004, núm. 21), quan intenta explicar l’etimologia del topònim “Ariant”, evolució de l’indoeuropeu arganto (blancós, brillant) a l’itàlic argentus (argent), senyala que “respecto a la adecuación entre el significado del étimo propuesto y las circunstancias geológicas de los lugares a que hacen referencia nuestros topónimos, hemos de señalar que el ‘vall d’Ariant’, en Pollença, se caracteriza por extensos afloramientos de rocas blanquecinas, ofreciendo extraño aspecto y dando a su vez origen a unos relieves de inusitadas formas, y, sobre todo, hay que tener en cuenta, tambien que en él existen las huellas de explotación de una antigua mina de oro, que los lugareños llaman ‘es clot de l’or d’Ariant’ [cfr. Pascual Madoz, “Diccionari geogràfic -estadístic -històric d’Espanya i les seves possessions d’ultramar (1846-1850)”]. Con relación a la ‘caleta d’Ariant’, en Escorca, conviene observar que está en despeñadero, y no se puede entrar en ella sino en el auxilio de lanchas o barcos pequeños, y este despeñadero ofrece por sus rocas calizas, un aspecto blanquecino, y en sus proximidades se encuentra un pozo llamado ‘es clot d’Aram’, porque de él se sacó en algún tiempo mineral de cobre [cfr. Madoz, obra citada].”

Tenim notícies d’un altre clot de l’or a Ternelles, entre la penya Mitjana i el camí de baixada a Cala Castell on, al manco en el segle XIX, es va provar de treure-hi material lluent, però va ser abandonat.

I és en aquest segle XIX es produeix un “boom” en l’enregistrament de mines, a tota Espanya i, naturalment, a Mallorca. Apunta José Antonio Martínez Morcillo al seu treball de Final de Màster de la UIB “El Patrimonio Minero de Mallorca (siglos XIX i XX)”, que a Pollença entre el 1876 i el 1947, s’enregistraren 36 mines, de les quals 24 eren de lignit, 5 d’aram, 5 de ferro, una de plom i una d’or.

Naturalment, algunes d’elles varen tenir nom propi, com ara La Modesta que segons el periòdic El Isleño de 23/5/1876 es trobava a Cala Castell, emprada per a l’extracció d’aram; la mina La Noria va ser donada d’alta el 1899, o la mina Joana (1907) registrada per D. Miquel Serra de Gayeta situada a les rotes de Can Toni Pau i amb la finalitat d’extreure’n ferro. El mateix Serra de Gayeta un any després va inscriure la mina Gabrielito a la finca de Marina, propietat de Bartomeu Rotger Riussech.

El 1918 es registren altres explotacions amb noms tan bàsics com ara La Casualidad, La Esperanza o La Suerte, el 1924 les anomenades Puig de Maria i Virgen del Puig situades en aquesta muntanya; el 1925 a la finca de Son Roger de n’Oliver es va registrar la mina Alhambra, i, per últim, el 1927 els va tocar el torn a les anomenades La Gitana, Mercedes i San Andrés.

Tanmateix, després de la Guerra Civil espanyola, es varen fer nous intents de revitalització de la mineria per a l’extracció de productes necessaris com el carbó, per la qual cosa a Pollença el 1942 trobam el registre de la mina de lignit dita L’Arboçar i l’any següent l’anomenada La Imperial, topònim ben eloqüent de la situació política de l’època.

Finalment, com ha escrit Pere Salas a la “Història de Pollença. Segle XX”, “no tenim constància que cap d’aquestes [mines] s’arribàs a explotar mai. Tot el contrari del que succeïa a Son Fe, al municipi veí d’Alcúdia, indret on molts de pollencins hi varen treballar en l’extracció del carbó. No hi ha dubte que també es tractava d’un treball feixuc i perillós, com queda demostrat el 1897, quan 9 pollencins varen morir dins una mina de carbó de Son Fe a causa de l’emanació de gasos.”

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

També et pot interessar