MÈXIC A LES SABATES

Moment de la presentació de la 54a. edició del Festival.
Moment de la presentació de la 54a. edició del Festival.

Fa pocs minuts ha acabat la roda de premsa per presentar la 54a. edició del Festival de “Música” de Pollença que comença en una data tan significativa com el 18 de juliol i que tendrà com a “cosa” destacada la setmana d’aproximació a la cultura mexicana. I ara he arribat on volia arribar, aquell Festival que fa mesos presentaren a bombo y plantillo una àmplia comitiva político-artística per devers Berlín i que es popularitzà amb el muntatge dels regidors que aleshores governaven Pollença vestits de mariachis, avui s’ha presentat enmig d’una aparent calma tensa, encara que no sabria si era més l’aparença de calma o més l’aparença de tensió, al lateral dret del Claustre de Sant Domingo i que, des del moment en què ha arribat Joan Valent, ha sabut que la imatge es diria Mèxic a les sabates.
Més enllà de les coloraines que vestien els peus del cap del Festival de Pollença, el llenguatge no verbal expressava poques alegries. No debades, Valent es conformava amb la succinta introducció que ha fet el nou batle, la persona que possiblement ha donat la millor resposta de la convocatòria, quan li han demanat de parer sobre el futur del Festival i, si fa no fa, ha dit que “ha de respondre als gusts musicals dels experts i no al model que jo pugui tenir o deixar de tenir”.
Més enllà de la part política, me pens que, en la part cultural, L’hora del vermut (Valent li ha dit aperitiu, però jo em faig honor a aquesta meva secció digital de puntinformatiu.cat) serà un dels moments més brillants d’aquest Festival de 2015, quan cada migdia, al Club Pollença, els lectors podran fer tertúlia amb els escriptors mexicans que participaran en aquesta setmana d’aproximació a la cultura de Mèxic, que coneixerem i descobrirem més enllà d’idees preconcebudes per dir-ho com Joan Valent.
L’aproximació, juntament amb la improvisació i l’amiguisme [amiguisme relatiu, personalment he trobat a faltar una referència a la gran dama del teatre, la malograda Rosa Novell], però i de moment, encara són la marca Valent al Festival de Pollença que, arriba a la 54 edició, havent perdut el lloc i el prestigi de ser membre de l’Associació Europea de Festivals; una qüestió que ha passat del tot desapercebuda a la presentació. És clar que també s’ha passat ben de puntetes pel programa musical “eclèctic, eclecticíssim” d’aquesta quarta edició de l’eclèctica era Valent a qui únicament se li han il·luminat els ulls quan parlava de menjar (bé ell parlava de gastronomia, però jo pensava amb en Prokopp i em deia per mi mateixa: “Si aquell homenet veiés la foto dels tacos al tríptic del Festival! Ai, déumeuet de la meva vida!”) i, una miqueta menys, quan comentava certes projeccions cinemagràfiques. I és que si haguéssim d’afegir un qualificatiu al prorrogat Festival Valent, el terme pel·liculero tal vegada seria el més escaient.
No puc acabar sense apuntar que, literalment, Valent ha manifestat que, “amb aquest pressupost [200.000 euros, sense comptar els 90.000 euros per als burritos i el guacamole mexicaníssim que arribarà amb els food trucks tan moderns], no es poden fer massa jutipiris”, jutipiris… jesúsbonjesús…! Tanmateix, em qued amb les sabates mexicanes, que evidentment no eren de la firma Camper, però vestien els peus, els peus del cap del pobre festival (i la minúscula no és gens casualitat) nostre!
I acab amb les mateixes paraules amb què s’ha com a acomiadat Joan Valent, això sí traduïdes a l’anglès de la Warner Bross: “That’s all folks!”

Una nota de color mexicà.
Una nota de color mexicà.

Eva Cerdà

42total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e