LES MESTRES A POLLENÇA (i VI)

90
Rosa Roig Soler

(Llegeix també Les mestres a Pollença I, Les mestres a Pollença II i  Les mestres a Pollença III, Les Mestres a Pollença IV  i Les Mestres a Pollença V)

A part de les quatre mestres de les quals parlàrem al passat article també m’agradaria anomenar dues dones, que encara que passaren per Pollença d’una manera més ràpida i silenciosa, varen patir molt pel fet de voler seguir i defensar les seves conviccions.

Maria Morro Coll

Maria Morro Coll, de Lloseta, es va titular l’any 1932 a l’Escola Normal de Balears. El seu primer destí fou a Pollença, a l’Escola Graduada de nines. Treballà des del febrer de 1932 fins al final del mes de juliol de 1934. L’ajuntament de Pollença, a l’informe de depuració, diu que és considerada bona professional, tot i tenir certes tendències “laiques i d’esquerres”. Segons l’expedient de l’Arxiu d’Educació el 1936 va ser depurada i el 1942, resolent el seu expedient de depuració político-social, se la sanciona amb la separació definitiva del servei per dos anys, trasllat fora de la província per cinc anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrecs directius i de confiança amb pèrdua d’havers deixats de percebre. És destinada a Alforja dia 24 de juliol de 1944, i en no prendre possessió, li fou incoat expedient governatiu per no incorporar-se al seu destí, baixant-la en l’escalafó. Quan el 1955 és finalment reincorporada al Magisteri per via d’indult s’ha de tornar examinar en una Escola del Magisteri.

Segons recordà de la mateixa Maria Morro: “Em tancaren a la presó i vaig ser condemnada sense cap més acusació que haver estat alumna especialment considerada per Rosa Roig”. Recordem que aquesta era la mestra de l’Escola Normal de Palma. Pel que fa a Rosa Roig Soler, fou acusada de corrompre les alumnes perquè a les activitats de l’assignatura d’Història de l’Art els mostrava làmines de la Venus de Milo. La defensa dels seus ideals pedagògics renovadors la dugué a ser acusada de roja, i fou condemnada i empresonada.

Maria Emília Ferragut Gabilondo

Maria Ferragut Gabilondo, una dona avançada al seu temps que va patir la repressió franquista en l’exercici de la seva professió.

Maria Emília Ferragut Gabilondo, va néixer a Alcúdia el 1902 i es va titular a l’Escola Normal de València al 1926. En aquest mateix any, prendria possessió de la plaça de Pollença com a interina. Va ésser una mestra compromesa amb la tasca educativa, aviat va saber que enlloc d’amollar discursos als infants dins les aules, els havia d’ajudar a aprendre a partir de la vida, a partir de les seves experiències i va posar en marxa una escola activa en la qual l’alumnat aprendria a aprendre, aprendria a fer, aprendria fent. Va ésser una mestra que va rebre una formació permanent i que va viatjar per Espanya i Europa per tal de millorar els seus sistemes pedagògics. L’any 1929 es va matricular a un curs de Puericultura que per a mestres nacionals es feia a València. Quan informa a la Secció Administrativa de Primera Ensenyança de Balears de la seva partida especifica que la seva Escola de Deià queda degudament atesa; ho sigui que ella mateixa es va preocupar de cercar la substituta. El cursos 30/31 i 31/32 va cursar estudis a l’Escola de Sord-muts i Cecs i de deficiències mentals de Madrid. L’any 1932 va estar durant cinc mesos de pensionada per ampliar estudis sobre l’ensenyança de sord-muts a França, Bèlgica i Alemanya.

També et pot interessar:  DE FORMENTOR, DEL PORT, DE L’ESTIU... I MÉS NOVES

A partir del 18 de juliol de 1936 la seva vida prendrà un caire molt diferent. En principi va ésser acusada de no ésser persona addicta al Movimiento. El càrrec que li va imputar la Comissió Depuradora va ser porqué se la vió en el autobús leyendo un libro de George Sand, mujer que iba vestida de hombre y fumaba puros.

Va ésser empresonada uns quatre mesos i l’experiència fou molt dolorosa, físicament va patir molt, per la mala alimentació, l’absència d’higiene i la massificació dins la cel·la. Va ser suspesa de empleo y sueldo per la Comissió Depuradora l’any 40 amb separació definitiva de servei i baixa a l’escalafó.

A més a més, en data de 28 de febrer de 1942 li foren anul·lats els seus drets de funcionària per haver contret matrimoni amb un súbdit estranger, de nacionalitat Alemanya. La llei espanyola la considerava, en aquest cas, a ella també alemanya i tenint en compte que per poder desenvolupar el càrrec de funcionari públic era condició indispensable tenir nacionalitat espanyola, fou separada amb caràcter definitiu de l’ensenyament i donada de baixa a l’escalafó nacional del magisteri.

Desposseïda de la plaça i desterrada de Mallorca va anar a València i es va dedicar als sord-muts i als deficients psíquics a una escola privada. Va poder reingressar a l’escola pública abans de la mort de Franco per una amnistia que hi va haver, però no va poder tornar exercir a Mallorca.

Va ésser una dona excepcional i avançada al seu temps. Una mestra i una dona amb uns grans valors humans.

Ja a l’època franquista l’educació de les nines es va confiar en gran part a la Secció Femenina de la Falange, que amb tots els mitjans que disposava va difondre un model pedagògic dirigit a inculcar en la dona que la finalitat de la seva educació es

També et pot interessar:  ELS FETS HISTÒRICS DEL 31 DE MAIG

limitava a complir amb la seva funció de mare, esposa i responsable de la llar.

De fet només cal dir que un cop acabada la fase educativa, les dones només

solien llegir llibres com La perfecta casada (manual molt de moda com a regal

de noces) de Fray Luis de León, escrit l’any 1582.

L’escola activa, oberta, dialogant, laica, catalana i coeducativa dels temps

de la República va quedar totalment aniquilada. L’educació feu un pas enrere, i encara avui en patim les conseqüències.

Aquest serial d’articles sobre “Les Mestres a Pollença” està dedicat a totes les dones mestres:

– Que volgueren aprendre quan era l’excepció i no la norma.

– Que formaren ciutadanes.

– Que patiren la incomprensió política i social.

En definitiva, que ho donaren tot per l’educació.

Tot el meu agraïment i reconeixement a les mestres.

gif ANIMADO Volar-e