LES MESTRES A POLLENÇA (V)

238
Maria Salvat Bonet al parvulari de l’Escola del Convent

Amb la proclamació de la República, a l’abril de 1931, s’obriren, arreu de l’Estat, unes expectatives grans de renovació i progrés social, però, sobretot, en la gent vinculada a l’educació. S’ha dit que la Segona República Espanyola va ser una república de pedagogs, perquè en la base de les idees polítiques republicanes hi trobam sempre aquell entusiasme per l’educació que havia sorgit de la Institució Lliure d’Ensenyança. Una República de pedagogs vol dir, segurament, una República de mestres. L’Escola Normal de les Illes Balears s’inserí tot d’una en aquest projecte.

El Pla Professional

El Pla de la República de 1931 és conegut com el Pla Professional. Es considera que la formació dels mestres necessita una sòlida preparació pedagògica. S’exigien els estudis de batxillerat, tres anys d’estudi bàsicament professional i un any de pràctiques. En acabar-les un examen global atorgava el títol de mestre i assignava un lloc de treball.

A partir del mes d’octubre de 1932 es fusionaren les dues Escoles Normals, la masculina i la femenina, es fusionaren també els claustres de professors, i els estudis s’impartiren a partir d’aquell curs en règim de coeducació.

La República vol una educació liberal, laica, mixta i gratuïta, i promoure l’ús de la llengua catalana.

Com en el cas de la formació de mestres, la segona República significarà un abans i un després en l’educació.

Les mestres a Pollença durant la segona republica

En el cas de Pollença, això es concretarà el curs 1931/32 amb la inauguració de la primera Escola Graduada, amb quatre seccions. És de destacar que el 26 de setembre de 1931, quan es crea la Graduada, encara continuaven només les dues mestres. En aquests moments, Josefa Torrens Payeras, destinada el curs 1927, i, la mestra interina, Lluïsa Fuster Cortés, de Manacor, que estarà fins l’any 1934. Elles són les substitutes de les germanes catalanes Dagas que ja s’havien jubilat. A les dues places que falta cobrir s’hi destinaran dues auxiliars fins que l’Estat designi les mestres. L’any 1932 envien les interines Maria Morro Coll i Margarita Camps Cerdà, que estan també fins el 34. A partir d’aquest any s’incorporen dues mestres ja amb plaça definitiva, Francisca Barceló Fiol i Maria Salvat Bonet, que, juntament amb Jeroni Mesquida (que serà destinada l’any 36) i, la ja esmentada, Josefa Torrens, formaran un quartet molt ben avingut, que durarà molt anys i que segurament encara moltes i molts dels lectors heu conegut i recordau.

Les mestres de Pollença durant la Guerra Civil

Aquestes dones coincideixen a Pollença durant el període de la Guerra Civil. L’aixecament feixista del 18 de juliol de 1936, no tan sols va truncar la línia educativa empresa per la República, sinó que es va produir un gegantesc retrocés en el sistema educatiu, a més a més, suposà la depuració, desterrament, inhabilitació, i, en el pitjor dels casos, l’assassinat de no pocs mestres. Les primeres mesures franquistes en educació foren: suprimir el laïcisme, la coeducació i l’ensenyament de les llengües distintes del castellà.

També et pot interessar:  LA PLAÇA MAJOR I LA PLAÇA DEL MERCAT DE POLLENÇA

En aquest període, els mestres seran literalment perseguits. Quan els Nacionals van guanyant posicions dins el territori espanyol ja comencen a controlar les persones que puguin tenir idees no afins al nou règim. I, entre aquestes, els mestres són els primers assenyalats. Serà una vertadera caça de bruixes. Aquest fet no és estrany, ja que els educadors són els qui més influeixen en la formació de les noves generacions. Per tant, el 8 de novembre de 1936 es crearan les Comissions Depuradores i, aquestes, començaran per depurar, primer de tot, els mestres. La Comissió Depuradora del Personal del Magisteri tenia facultats per demanar tot tipus d’informe, sent obligatori el del batlle, del capellà, del comandant del lloc de la Guàrdia Civil i el d’un pare de família del lloc en el qual radicàs l’escola.

Josefa Torrens

De les quatre mestres de la Graduada podem dir que Josefa Torrens era de Palma, va estudiar a la Normal de la Puresa i es titulà l’any 1910 amb el nivell elemental i el 1912 amb el superior. El seu home era Miquel Llaneras i va ser la mare del conegut dentista Miquel Llaneras Torrens. Va ser la Directora de l’Escola Graduada fins l’any 61 en que es jubilà.

L’informe que de Josefa Torrens va emetre l’ajuntament de Pollença per a la Comissió de Depuració va ésser favorable. La va qualificar de bona professional. L’informe deia: “1er.- Conducta professional: Bona. 2n.- Conducta religiosa: no ha deixat mai d’assistir a les pràctiques religioses. 3r.- Conducta social i particular: Bona, gaudint de bona reputació entre el veïnatge. 4rt.- S’ ignora que formés part d’Associació secreta. 5è.- No consta hagi figurat en cap partit polític, sent tinguda sempre per tendència de dreta. 6è.- No va orientar el seu ensenyament en el sentit dissolvent que informen les agrupacions del Front Popular. 7è.- No consta que simpatitzes amb els partits nacionalistes català, basc, etc.”. Firmat: “El Batlle”, 22 d’octubre de 1937.

Francisca Barceló Fiol “d’Albercuix”

Francisca Barceló Fiol, coneguda per Dona Francisca d’Albercuix, va néixer a Palma l’any 1902 i es titulà a l’Escola Normal de Balears el 1922. Va ser destinada i va prendre possessió de la plaça de Pollença el 7 de juliol de 1934 per oposició. Ja no canviarà de destí, ja que es casà amb Joan Ochogavia Cifre d’Albercuix. És depurada sense sanció. En sessió de 9 de juny de 1961 se la nomena Directora de l’Escola Nacional Graduada de nines de Pollença, quan es retira Josefa Torrens. Es jubilà el 3 de desembre de 1972.

Jerònia Mesquida

Jerònia Mesquida, era de Palma, es va graduar l’any 1932 a l’Escola Normal de Balears. Es casà a Pollença amb Joan Cerdà Cerdà. Al final del curs de 1965 se’n torna cap a Palma a treballar a l’Escola Nacional Graduada Alejandro Rosselló, segurament quan es va quedar vídua. A l’any 1942 apareix depurada sense sanció.

També et pot interessar:  LES ESTACIONS DEL VIA CRUCIS DELS CARRERS DE POLLENÇA

Maria Salvat Bonet “Donya Maria de l’Hotel”

Maria Salvat Bonet, coneguda com a Donya Maria de l’Hotel, era de Maspujols, Tarragona, i va obtenir el títol de Mestra de Primera Ensenyança a l’any 30 a l’Escola Normal de Tarragona. El seu primer destí va esser la Unitat de Pàrvuls de l’Escola Nacional Graduada de Pollença, i serà l’únic. Va prendre possessió dia 8 de juliol de 1934 i ja no l’abandonarà fins a la seva jubilació l’any 1977.

La mestra Maria Salvat amb les pàrvules. Any 1975.
La mestra Maria Salvat amb les pàrvules. Any 1975.

L’octubre de 1935 se li concedeix autorització per anar a ampliar estudis a la Secció de Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Per tant, es troba a Barcelona en el moment de iniciar-se el “Glorioso Movimiento Nacional Salvador de España”, i es trobà impossibilitada de reincorporar-se a l’Escola de Pollença, que no farà fins a l’“alliberació”. Per aquest motiu, quan posteriorment fa una instància sol·licitant un trienni que no se li ha pagat, que és precisament el que coincideix amb els tres anys de la Guerra Civil, que havia estat destinada a Igualada per l’administració, se li contesta que no té dret a ell ja que durant aquest temps va prestar els seus serveis en zona no nacional.

De Barcelona va dur les renovadores idees pedagògiques d’Escola Nova, que tenia com a base fonamental el concepte d’activitat, en contra d’una ensenyament tradicional eminentment passiu. Havia fet pràctiques al “Parvulari Forestier”. La Generalitat li concedí una beca per accedir al “Curs Internacional Montessori” que professà a Barcelona la pròpia doctora i havia assistit a lliçons de preescolar amb la Sra. Sensat. El Mètode Montessori tenia com a tema essencial l’educació dels nins de pàrvuls, essent la seva base l’educació dels sentits. Va aportar al món un nou mètode i el material didàctic que encara avui és de gran ajuda en el període de formació preescolar.

En un article que va escriure al PUNT iNFORMATIU a l’any 2002 explicà que va arribar a Pollença amb la seva germana i varen baixar del correu davant Can Moixet. Preguntaren al conductor del cotxe per algun hotel on instal·lar-se i els en va dir dos, i n’elegiren un. I allà és on va conèixer a Antoni, el seu futur marit. Com tots sabem Don Toni de l’Hotel era també mestre nacional i regentava l’Hotel Cosmopolita, l’actual Juma. Per això diu a l’article que, quan després de la Guerra Civil, va tornar a Pollença pensava quedar-s’hi uns mesos, però… foren uns mesos llargs, perquè ja no va marxar.

Maria Rosa Albis Ferragut

gif ANIMADO Volar-e