LES MESTRES A POLLENÇA (IV)

203
L'any 1921, la congregació de Monges dels Sagrats Cors s'instal·la a Pollença i també es dedica a l'educació de nines.

Llegeix també (Les mestres a Pollença I, Les mestres a Pollença II i  Les mestres a Pollença III)

De totes formes, a partir de 1902 l’ensenyament públic experimentarà un gran avanç, ja que l’Estat es va fer càrrec del sou dels mestres. Aquest fet els dignificarà. Els ajuntaments només han de pagar l’habitatge.

L’Ajuntament i la precarietat de les mestres

Però, com veurem, l’Ajuntament seguirà sense complir amb les seves obligacions. Segons informació de l’Arxiu Municipal de Pollença: el dia 1 de juny de 1902 Rosa Vives rep ordre de desallotjament de la casa on viu, segurament per falta de pagament del lloguer.

I dia 11 de maig de 1903 l’Ajuntament ha de pagar una multa de 125 pessetes per no haver satisfet el pagament dels arrendaments dels edificis destinats a escoles i habitacions dels mestres.

El 28 de setembre del mateix any l’Ajuntament decideix que els mestres visquin en els mateixos edificis escolars, propietat del mateix, per així estalviar doblers. És per això que en el Padró de 1903 trobam a la mestra Rosa Vives empadronada juntament amb el seu home i els seus dos fills al Convent.

Pel que ara veurem, les condicions en les que es trobava el Convent no eren ni per a fer escola ni per a viure-hi. Han passat exactament 45 anys des de la primera notícia que tenim de l’estat de l’edifici del Convent, que era una ruïna, i així segueix, ja que Rosa Vives comunica a l’Ajuntament dia 4 de març de 1902: “He de manifestar a Vostè que a més de desplomar-se la dependència on es troba l’escusat destinat a les nines de l’Escola al meu càrrec, s’hi ha d’afegir que el passadís contigu a l’escala, per on les nines entren i surten, també amenaça ruïna; i per no haver de lamentar una possible desgràcia, he cregut un deure ineludible manifestar-li a Vostè aquest incident; per tant, “com Vostè comprendrà” fora molt convenient que a la major brevetat possible, s’arreglin aquests desperfectes, majorment, quan ara, les nines, han de sortir de l’Escola per fer les seves necessitats, lo qual no deixa de ser un gran inconvenient”.

A aquesta mateixa Escola de nines s’hi instal·la, a 1906, la mestra catalana Concepció Dagas Puigbó, de Ripoll, Girona, que acaba d’ésser destinada a Pollença. I es troba amb els mateixos problemes. La qüestió econòmica i d’interès per l’educació per part de l’Ajuntament no ha canviat en absolut i, com veurem a continuació, encara seguirà molt de temps més.

La Junta Provincial de Instrucció Pública comunicà a l’Ajuntament que la mestra d’aquesta localitat, Dª Concepció Dagas, a 25 d’abril de 1906 li diu el següent: “Després d’haver pres possessió de l’escola d’aquesta, l’Ajuntament em proporcionà per a casa-habitació un tros d’ex-Convent, sense capacitat ni condicions de decència, essent completament impossible utilitzar-lo. Esper que aquesta Junta obligarà a que immediatament se’m doni casa capaç i decent, a fi de que no hagi de prolongar per més temps la meva estada a la fonda que perjudica en gran manera els meus interessos”.

I per qualque cosa degué servir aquest comunicat ja que tenim notícia que temps després es paguen al mestre d’obres Joan Orell 518’40 pessetes per reparació de l’habitació de la mestra de la segona escola de nines (situada al Convent) per trobar-se en mal estat.

També et pot interessar:  EL DIA DE LA TRAGÈDIA, SANT VICENÇ 1939

Al 1912 Concepció demana a l’Ajuntament l’emblanquinat de les parets i la neteja de les bigues del sostre de l’escola. Se li contesta que dins del pressupost particular d’aquesta escola consta consignada una quantitat per a neteja de la mateixa essent, per tant, del seu compte tal treball. O sigui que l’Ajuntament el que vol és que la mestra pagui l’emblanquinadora de la part de la retribució que rep pel material escolar.

Però vuit anys després de la reparació de l’habitació, a 20 de maig de 1914, ens trobam que Concepció explica que la seva casa-habitació, propietat del municipi, resulta en dies de pluja per complet inhabitable i molt perjudicat degut a grans goteres que precisen reparar. Al mateix temps suplica es compleixi l’acord i promesa d’enrajolar els dormitoris, el pis dels quals de dia en dia torna inservible i perillós.

El 13 de febrer de 1925, després d’una nit de pluja, Concepció escriu a l’Ajuntament: “Per causa de les males condicions de la teulada, aquesta nit queia l’aigua en els mobles del meu dormitori, havent d’estar vetllant per a que l’aigua no arribés al llit. Com que són moltes i repetides les queixes que verbalment li he donat sense ser atesa, em veig obligada a fer-ho per escrit, suplicant-li que facin via a posar la vivenda en condicions. Del contrari, em veuré obligada a acudir al Sr. Delegat Governatiu i als meus superiors per a que obrin amb justícia”.

Una altra de les mestres d’aquesta època és, la també catalana, Constància Ribé Bonjorn, la qual el 17 de maig de1916 és la mestra d’escola a Can Coves. Ella viu al mateix edifici de l’escola amb el seu marit, que és fotògraf. El fet que ara relataré demostra la classe de dones en les quals s’enfrontava l’Ajuntament. Aquesta, en particular, jo diria que era “de armas tomar”. Dia 19 de maig la mestra comunica a la Inspecció Provincial que ha fet arribar al Sr. Batlle i President de la Junta Local que la casa on viu no reuneix local suficient per a ella i la seva família i a més es nega la propietària a cedir més local. Constància, en veure que passa el temps i l’Ajuntament no soluciona el seu problema, pren una decisió, agafa el llit de matrimoni i el col·loca a la sala destinada a la classe de les nines. O sigui que utilitza la sala de costura com a dormitori. El 22 de maig la Junta Local es trasllada al local escola i casa-habitació que habita la indicada mestra i decideix que ha de retirar de la sala destinada a classe el llit allà col·locat, i especifica que aquesta resolució que ha adoptat no és més que un “arrebato“, quan disposa d’una habitació per a dormitori capaç i decent.

El setembre de 1918 Joaquina Dagas Bonjorn, germana de l’altra mestra Concepció, pren possessió de la plaça a l’escola número 1 del carrer Rull. Viven les dues al Convent de Sant Domingo.

De fet, però, per molt malament que estàs aquest antic edifici, no serà excusa perquè acabi per centralitzar tot l’ensenyament públic femení, ja que el 1921 Can Coves, segons el Padró d’aquest any, ja només es feia servir d’habitatge per als mestres, per tant, la primera escola de nines havia passat a l’edifici del Convent.

També et pot interessar:  EL CANVI DE VIDA DE JOAN “BESTARD”, ABANS “APOTECARI”. ADQUISICIÓ DE L’EMPRESA (i II)

L’ensenyament al Port de Pollença

Un cas a part, dins Pollença el constitueix el nucli del Moll, ja que durant aquesta època estava totalment desatès en matèria educativa, la qual cosa motivava o bé que els nins no anessin a escola o que s’haguessin de traslladar a Pollença. No és estrany, que des de començament del segle XX, els pescadors del Port reclamessin una escola.

La resposta, en primer terme i com ja havia passat a la Vila, va venir de la iniciativa privada i religiosa. El 9 de maig de 1915 les germanes de la Caritat de Pollença hi envien una delegació. Són tres dones amb Sor Maria del Bon Camí al davant. En aquest moment s’instal·len a un pis de Casa Penya. En els primers anys van nins i nines junts: són 23 nins i 20 nines el primer curs, que passaran a 55 i 31 en el següent.

El Pósito paga el sou de les mestres i l’escola es diu “Escuela del Pósito de Pescadores de Pollensa”. El 1922 ja hi havia una mestra només per a nines i un mestre per als nins. Ella era Sor Maria Dolors Coll Rubí. El 1924 les germanes es traslladen a la casa de Can Picarol a la Gola.

Situació semblant a la del Moll, patia la nombrosa població dispersa de la ruralia pollencina. Per aquest motiu, el curs 1921/22 les Germanes de la Caritat s’expandiren posant una escola rural a la possessió de Son Marc. Està a càrrec de Sor Pedrona i Sor Ildefonsa.

Les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors

Aquesta expansió geogràfica de l’educació a Pollença, es complementa amb una intensificació de l’oferta a la pròpia vila. Així, l’any 1921 les “Germanes Missioneres dels Sagrats Cors” creen una Congregació al carrer Mallorca, número 32, de Pollença. Com les Germanes de la Caritat, també fan classes d’ensenyament primari i pàrvuls. El 4 de maig de 1921 ja hi ha matriculats 80 pàrvuls i 69 nines, entre pàrvuls i grans. A l’any 1924, hi havia al convent dels Sagrats Cors 11 germanes. Sor Antònia del Salvador Real era la Mare Superiora i també la mestra. Nascuda al Secar de la Real a 1889, es titulà a la Puresa el 1914. La resta de la comunitat es dedicava a: dues feien d’ajudants de la mestra, tres feien de mestra de pàrvuls, amb dues ajudants més, una era professora de música amb una ajudant, una costurera i una cuinera.

Des d’aquest moment es crearà entre les monges i les nines dels dos convents un cert enfrontament i enveges; a partir d’ara tindrem les monges velles i les monges noves. Fins i tot quan hi ha qualque acte litúrgic a l’església parroquial seuen a llocs diferents, mai mesclades. Les de les monges de la Caritat a la dreta, les dels Sagrats Cors, a l’esquerra. Quan surten els diumenges a passejar tampoc no es mesclen, ni tampoc ho fan amb les nines de ca les mestres.

Maria Rosa Albis Ferragut

gif ANIMADO Volar-e