LES MESTRES A POLLENÇA (III)

151
Edifici actual on hi havia l’escola pública de nines número 1, al carrer Rull, can Coves.

(Continua de Les mestres a Pollença I i Les Mestres a Pollença II)

A finals del segle XIX l’Ajuntament era qui havia de fer-se càrrec de pagar tant el sou dels mestres, en el qual s’incloïa també el material escolar i el manteniment de l’escola, com la renda de la casa-habitació on vivien. La precarietat de recursos materials de l’Ajuntament farà que la situació econòmica en la qual visquin els mestres sigui veritablement lamentable. Disposam d’un comunicat de l’any 1857 en què la Comissió Provincial d’Instrucció Primària posa una multa de 100 reals a l’ajuntament de Pollença perquè no ha pagat als mestres la seva dotació corresponent als darrers trimestres vençuts. Si no es compleix en el termini de 8 dies la multa passarà a 200 reals. L’Ajuntament contesta que degut a problemes de falta de recursos se li commuti la multa.

“Passar més fam que un mestre d’escola”

El Govern de la província a 14 de febrer de 1871 ordena a l’Ajuntament que pagui les quantitats que es deuen als mestres d’ensenyament primari. El període que es deu va des del dia 1 d’octubre de 1869 al 31 de desembre de 1870. Són exactament 15 mesos. A la mestra Antònia Barceló, li deuen 733 pessetes amb 12 cèntims pel sou i 91 pessetes amb 62 cèntims pel material escolar. I, continuant amb la mateixa tònica, el 21 de maig de 1872 fa 11 mesos que no s’ha pagat la mestra. I encara més, en el mes d’octubre de 1875 els professors manifesten que fa 22 mensualitats que no perceben els seus havers. I cada vegada l’Ajuntament manifesta que els anirà pagant així com tingui recursos.

Segurament foren aquests moments difícils i no és gens estrany que fins avui ens hagi arribat la frase “passar més fam que un mestre d’escola”.

La primera mestra que no és monja

L’ensenyament de nines a càrrec de seglars no començarà fins el 1884. En aquella data es crearà la segona escola pública de nines, al carrer del Roser Vell, regentada per la mestra Rosa Vives i Deyà. S’ha de remarcar que és la primera mestra que no és una religiosa. Nascuda a Palma el 1860 i titulada també a l’Escola Normal de la Puresa el 1880. Aquesta segona escola passarà al carrer de Creus, número 10, el 1886 i, definitivament, al Convent de Sant Domingo el 1897.

L’escola de nines a un Convent en runes

Que la segona escola pública de nines l’Ajuntament la traslladi al Convent és un fet d’interès econòmic, o sigui, per estalviar-se l’arrendament d’un local. Però és, sobretot, una temeritat, ja que l’edifici està en unes condicions realment deplorables. 36 anys enrere, segons les Actes d’Educació d’octubre de 1861, quan la primera escola pública de nins, regentada pel mestre Mariano Calvis, estava situada en aquest indret, una part del local de l’escola ja presentava cruis a la bòveda i amenaçava ruïna. Per això fou traslladada a Monti-sion. Per tant, com pot ser que a l’any 1897, sense que tinguem constància que s’hagin fet reformes al Convent, l’escola de nines de Rosa Vives sigui destinada en aquest indret?

També et pot interessar:  LA LLEGENDA DEL PUIG DE POLLENÇA

Per altra banda, a finals d’octubre de 1884, es produeix un fet curiós: Rosa Vives proposa una substituta perquè ella vol ampliar estudis. Demana que s’admeti Maria Francisca Desclaux Vidal, professora d’instrucció primària elemental. I és acceptada. El 27 de novembre del mateix any Desclaux sol·licita vuit dies de permís per anar a oposicions. I atès el poc número d’alumnes que assisteixen a classe, només divuit, deixarà per a substituir-la a la seva cosina i mare juntes.

L’Escola número 1

Una altra fita important per a l’ensenyament femení a Pollença és quan el febrer de 1895 es va obrir una altra escola pública de nines, regentada també per una mestra seglar; és l’Escola número 1. Denominació que fins aleshores havia recaigut en la de la Caritat de Sant Jordi, Escola que ara passarà a ser privada. La referida Escola pública s’obre al carrer Rull, número1, a Can Coves, i és dirigida, des d’aquest moment fins a 1905, per Antònia Estelrich Simó, de Santa Eugènia. La mestra té la vivenda a la mateixa Escola, que comparteix amb la seva filla Maria Salvà. Maria va néixer l’any 1873 a Santa Eugènia i es va fer Mestra a la Puresa el 1891 amb el grau superior. Can Coves duu el nom de la família que n’és la propietària i que també viu al mateix edifici, al número 1 D. Aquesta família a 1896 està integrada per una mare vídua, Margarida Cerdà, i set fills; són família de mariners. Al Padró de 1903, Maria Salvà apareix casada amb Jaume Coves, de professió mariner i tenen una filla. O sigui que la filla de la Mestra es casà amb el fill de la casa. En total tindran sis fills. Però aquest fet no li impedirà treballar de Mestra a Can Coves en diferents cursos, de 1905 a 1907, el 1915-16 i el 1917-18. També als anys 1908 i 1909 forma part de la Junta Local de Primera Ensenyança com a mare de família.

Pot ser aquest curs 1917-18 fos el darrer en el qual l’Escola de nines de Can Coves estàs oberta com a escola pròpiament dita, ja que al Padró de 1921 ja només està arrendada per l’Ajuntament com a habitatge de mestres i les seves famílies. I així seguirà en anys successius.

Per tant, hi haurà, des de l’any 1895, a la vila, tres escoles de nines, dues públiques a càrrec de seglars i una privada a càrrec de religioses.

L’Escola de la Institució d’Ensenyança i Clara Hammerl

Però no s’ha d’oblidar, que al mateix temps, l’Escola de la Institució d’Ensenyança de Pollença, l’escola fundada per Guillem Cifre a l’any 1879, també acull nines en un nou i únic, almenys a Pollença, règim de coeducació. A més de ser l’única escola laica de la nostra Vila. Tanmateix, el nombre real de nines que hi assistiren sempre va ser molt baix. A una excursió que es va fer a l’any 1891 hi anaren 40 nins i 4 nines. També cal remarcar que a l’Escola de Colonya també hi treballa una dona, una mestra alemanya molt alta. És Clara Hammerl, esposa del Director de la Institució, el mateix Cifre de Colonya. Clara havia nat el 1860 a Bromberg, un poble del districte de Berlín. Clara es va afegir als demés col·laboradors només arribar a Pollença el novembre de 1889. Clara és, per tant, la primera mestra que fa classe a nins i nines junts.

També et pot interessar:  EL PAL I EL PI DE FORMENTOR

Per una altra part, per les dades obtingudes de la documentació, podem deduir que les famílies no consideraven prioritari l’assistència a classe dels nins i, especialment, de les nines.

Les nines no van a escola per fer feina a casa

Així, des de 1861, any en què tenim les primeres Actes d’Educació, apareix sempre una constant: el gran número de faltes d’assistència que tenen les alumnes. L’Inspector d’Educació senyala la necessitat que els pares enviïn les seves filles a l’escola, de forma obligatòria les de 6 a 9 anys, que és el que marca la llei. A més afegeix que les nines falten a classe perquè els pares procuren utilitzar-les en els quefers domèstics i feines agrícoles. Les menors de sis anys, les de pàrvuls, són les que majoritàriament assisteixen a costura.

Curiosament, aquesta realitat es dóna, en molta menor mesura, a l’Escola de la Caritat, i, en canvi, de forma molt exagerada a les dues escoles públiques regentades per seglars. Precisament, a l’any 1896 ens trobam amb el cas que a l’Escola de les Germanes Paules, que regenten l’Escola “amb gran satisfacció del poble”, assisteixen a classe un gran número d’alumnes, concretament 280 hi són presents en el dia 18 de juliol, quan es fan els exàmens, en els diferents departaments. Però aquest mateix dia, quan es visita l’Escola n.1 al carrer Rull, de la mestra Antònia Estelrich, l’Acta expressa l’elevadíssim número de faltes d’assistència de les nines, de 150 que són les titulars, especificant que les menors de 6 anys són les que constitueixen la major part de les assistents. L’endemà, quan la Junta i l’Inspector visiten l’Escola número 2, de Rosa Vives, es troben amb l’escàs número de 49 nines assistents.

L’any 1898 són 200 les alumnes que assisteixen a classe a la Caritat, més 120 que van a pàrvuls a càrrec de Sor Àgueda Aloy. A partir de setembre de 1890 els pàrvuls ocuparien l’escola de ca les Monnares.

L’educació privada i religiosa era preferida a la pública

Per tant, aquí es veu la gran importància que té l’ensenyament religiós. A Pollença l’educació privada i religiosa era preferida a la de caràcter públic. A l’escola pública l’ensenyament era gratuït, i allà hi anaven moltes nines les famílies de les quals eren considerades pobres. Fins i tot en els anys 40 i 50 del segle XX, les mateixes nines es distingien segons allà on anaven a escola.

Maria Rosa Albis Ferragut

gif ANIMADO Volar-e