LES MESTRES A POLLENÇA (II)

256
Grup d'alumnes de la Caritat del curs 1952-53

A partir de 1912 la formació de mestres a Mallorca va donar un tomb. En aquest any, va tancar les portes la Normal dependent de la Congregació de la Puresa i va ser substituïda per un centre públic i laic, la qual cosa va provocar una gran polèmica dins una societat conservadora que mostrava un gran arrelament quan a conviccions religioses i morals.

Així, amb l’arribada a Palma de les noves professores, educades en els criteris de la Institució Lliure d’Ensenyança, formades a l’Escola Superior de Magisteri de Madrid, va sorgir una gran polèmica als mitjans de comunicació social. Aquestes professores foren rebutjades abans de posar el peu a l’Illa i titllades de laiques i feministes.

Un nou model de mestra

Aquestes professionals demostraren que l’objectiu que tenien era convertir l’educació en la principal força regeneradora de les societats, i a aquest objectiu varen dedicar tots els seus esforços. Cal destacar la intel·ligència i l’esforç de dues professores de la Normal, Rosa Roig i Ana Canalias, que no només proposaven un nou model de mestra, sinó també un nou model de dona, el nou ideal femení. En definitiva, també les mestres se significaren socialment pel fet d’afavorir l’evolució positiva del rol de la dona dins la societat illenca. De Rosa Roig Soler, se’n diu que era una mestra de mestres, que lluità a favor d’un model de societat laic, progressista, obert, tolerant, pacifista i regeneracionista.

L’Escola Normal de Balears

A l’Escola Normal de Balears el pla de 1914 partia d’un examen d’ingrés sobre la base de la cultura de l’ensenyament primari, ja que no s’exigien estudis de batxillerat, es cursaven quatre cursos a l’Escola Normal i un examen de revàlida. Durant els dos cursos darrers, a més dels estudis teòrics, s’havien de realitzar les pràctiques a l’escola annexa.

L’Escola Normal femenina va contribuir notablement a modificar la mentalitat pedagògica de les mestres que ocuparien les escoles primàries de les Illes. Fou un centre educatiu partícip i estimulador de la renovació pedagògica a Mallorca. Aquesta aportació duta a terme per la Normal posava les bases a Mallorca de la tasca que després molts mestres pogueren dur a terme durant la Segona República.

Referent a l’educació de les nines a Pollença només sabem que a finals del segle XVII s’establiren a Pollença religioses Terciàries de Sant Domingo. Quan morí la darrera es va encarregar de la instrucció de les nines una dona que habitava l’edifici dels Hospitalers, retribuïda pel Batliu de Mallorca. Es pot dir que l’assistència a classe no era obligatòria i evidentment una sola mestra poc podia fer per educar les nines de Pollença. Podem concloure que en aquesta època l’educació de les nines era mínima o inexistent.

També et pot interessar:  ON EREN LES DONES QUAN CREMAVA POLLENÇA?

Les monges de la Caritat

Façana de l’escola de les monges de la Caritat de Pollença.

No serà fins a mitjans del segle XIX, quan s’obre el Convent de les Germanes de la Caritat a Sant Jordi, el 25 de febrer de 1849, provinents del Convent de Felanitx. Eren de l’Ordre de Sant Vicenç de Paül. Vingueren 4 monges i una novícia, totes cinc felanitxeres. La fundació d’aquest convent és un fet importantíssim pel nostre poble, ja que aquestes dones ompliren un gran buit tant en l’aspecte educatiu com en el sanitari, gestionant en aquest darrer sentit l’Hospital-Hospici del Convent de Sant Domingo. La seva labor com a infermeres i cuidadores va ser fonamental per als pollencins.

Amb la vinguda de les monges de la Caritat es produí un gran augment de l’escolarització de les nines de Pollença. Aquestes seran educades en una moral catòlica i conservadora combinada amb una pràctica higiènico-sanitària moderna. O sigui, la religió serà la base de la seva educació i l’objectiu serà formar a les nines per a ser mares de família seguint el model tradicional. Però, a més, cal remarcar, que introduïren al nostre poble l’aplicació dels mètodes de puericultura, la qual cosa suposarà un gran avanç en la higiene dins la societat de Pollença.

No podem deixar de dir que l’Ajuntament sempre va defensar i elogiar la gran labor educativa que dugueren a terme les germanes de la Caritat i en molts de documents de l’Arxiu Municipal apareix que eren molt estimades pel poble de Pollença. Però, a més, hi havia un gran avantatge per a l’Ajuntament, ja que com que ell era el responsable de pagar el sou i el lloguer dels educadors i, com veurem més endavant, sempre tenia problemes de caire econòmic, ja li anava bé que les monges cobrissin la part de l’educació femenina, ja que s’estalviava el lloguer d’una mestra.

L’Escola de la Caritat sempre va tenir un gran número d’alumnes, des de 200 a més de 300, segons els cursos. Normalment hi havia una germana que era la mestra titular i unes altres que eren les auxiliars, que l’ajudaven en els diferents departaments o estàncies de l’Escola. Pensem que, a una mestra tota sola, li seria impossible atendre tal quantitat de nines. Ensenyaven a llegir, escriure, fer comptes i Història Sagrada. A les tardes, feien labors pròpies del sexe femení, com brodats, fet que donarà el nom de “anar a costura”.

Les mestres de Sant Vicenç de Paül

Les mestres de Sant Vicenç de Paül foren les primeres en obtenir el títol de Magisteri a totes les Balears i, per aquest motiu, són anomenades les pioneres. Algunes l’obtingueren en el Seminari de Mestres masculí i altres a l’Escola de la Puresa.

També et pot interessar:  EL PRIMER SIMULACRE DE RAMON PICÓ I CAMPAMAR (I)

Sor Victòria Rosselló, de Felanitx, al 1849, serà la primera mestra i també la primera Superiora del Convent.

El 1854 Sor Antònia Liberata Barceló Roig substituirà a Sor Victòria Rosselló. Nascuda l’any 1830 a Felanitx es titulà el 1849. Va ser una de les mestres pioneres.

Sor Antònia Liberata l’any 1870 rebia un sou anual 2.932 reals, equivalents a 733 pessetes 25 cèntims. El mestre de nins, Don Mariano Calvis, en aquell mateix moment, cobrava 4.400 reals, equivalents a 1.100 pessetes. Les mestres, segons la Llei, només cobraven les 2/3 parts del sou del mestre.

Al Padró de 1875, apareixen tretze monges residents al Convent de la Caritat, és curiós que d’elles set són de Felanitx i sis de Pollença. I, de totes elles, dues són mestres, les dues de Felanitx i les dues pioneres de l’ensenyament. Una és Sor Antònia Liberata Barceló, que ja hem esmenat, i l’altra, Sor Teresa Oliver i Suñer.

Quinze anys després, al Padró de 1890, són denou les monges Paules, encara cinc d’elles són de Felanitx, vuit de Pollença, i la resta, de diferents pobles de Mallorca. També dues d’elles són mestres: Maria Mayol Salas, Sor Feliciana, de Pollença, i Maria Maymó Truyol, Sor Maria del Carme, de Felanitx, també mestra pionera.

Maria Mayol Salas

Maria Mayol Salas és una de les 15 al·lotes pollencines titulades a la Normal de la Puresa. Va néixer l’any 1871 i es va titular el 1892. Començà aquest mateix any com a ajudant de la mestra Joana Maria Oliver i Suñer, oferint-se a prestar el càrrec gratuïtament, i després, quan mor aquesta, el 1894, ocupa el seu lloc. És d’una família de set germans que vivien a la plaça de l’Almoina. Segons els documents de l’Arxiu Parroquial de Pollença el seu pare era llaurador. En els anys 1936 i 1940 trobam a Maria Mayol Salas fent de mestra a l’Escola de la Caritat del Port de Pollença. La seva germana Magdalena també serà germana de la Caritat i també va obtenir el títol de mestra, a l’any 1887. No va residir al Convent de la Caritat de Pollença.

Maria March Vila

Maria March Vila, del Ponterró, també forma part de les 17 al·lotes que es formaren com a mestres d’escola a la Puresa. Es va treure el títol elemental l’any 1904. El seu pare era llaurador, l’amo Bartomeu del Ponterró. És nada l’any 1884 i és la germana major de set germans, quatre nines i tres nins; de les quatre nines tres seran religioses, dues de la Caritat, Maria i Antònia, i l’altra dels Sagrats Cors, Catalina.

gif ANIMADO Volar-e