MÉS DE 50 ANYS FENT POSSIBLE LA IL·LUSIÓ

228
Reis del 2011

(Reportatge publicat el gener del 2017)

Joan Martorell

La màgia de les festes nadalenques no radica en la recreació, any rere any, d’una mitologia de caire catòlic. Si no que la trobam en les persones, en els veïnats dels pobles, com aquest nostre, i en les petites grans històries que neixen amb l’excusa d’aquesta festivitat. Històries com la d’uns joves de més de 50 anys que als 14 decidiren penjar una estrella més alta i més brillant que cap altra. Uns joves que durant 38 anys ininterrompudament, plogui o faci neu, han pujat a penjar l’estrella perquè els Reis d’Orient puguin trobar Pollença i així dur il·lusió a tots els nins del poble. O històries la d’en Pere Nadal que des de l’any 1961 col·labora perquè els Reis d’Orient, una vegada hagin trobat Pollença gràcies a l’estrella del Puig, tenguin una rebuda a l’alçada de la seva reialesa.

Cavalcada de Reis any 2008

En Pere va començar a fer feina a les carrosses, com tants altres, “per ajudar un poc en el que podia”. Aquell any ja va ser patge i en només 5 anys, al 1966, ja va haver de substituir un dels Reis que aquell any no havia pogut arribar a Pollença.

PUBLICITAT

Són moltes les coses que en Pere recorda d’aquells anys 60, uns anys que per un motiu o l’altre sembla que han quedat enregistrades amb més força al seu cap. Conta que en aquell temps la cavalcada l’organitzava l’Església amb l’ajuda de voluntaris del grup d’Acció Catòlica. Per a poder fer la cavalcada els mateixos joves d’Acció Catòlica eren els que havien de trencar-se el cap per aconseguir els doblers necessaris. No només anaven a demanar col·laboració als bancs i caixes, a l’ajuntament i a les drogueries (que eren els que venien les juguetes), si no que anaven per totes les cases demanant la voluntat dels veïnats. “La segona festa de Nadal anàvem a cal batle, a Can Siquier, i li demanàvem una col·laboració. Solia donar devers 3.000 pessetes. Les caixes i bancs, els 3 que hi havia, ens solien donar entre 100 i 200 pessetes cada un”. En Pere recorda que l’any que va ser rei li encarregaren aconseguir perruques autèntiques de pèl, i costaren 5.000 pessetes, quan el pressupost total eren d’unes 13.000 pessetes. En aquells anys 60 els Reis encara anaven a cavall, però eren bísties de fer feina i un any que plovia dos dels cavalls varen rompre els guarniments i els Reis hagueren d’anar a peu, i això que en aquell temps la volta era molt més llarga perquè havíem de passar pels dos convents de monges -les monges col·laboraven guardant els vestits i era on es vestien els Reis-.

Pere Nadal

Aquell temps tampoc es feien els patges i la recollida de cartes, però hi havia una bústia a la façana de l’Església per a dipositar-les. També hi havia un altaveu a la finestreta de damunt el rosetó de la parròquia des d’on fèiem crides perquè tothom vingués a la cavalcada. “A la façana de Can Teresa hi aferràvem un gran paper blau en forma de telegrama d’aquell temps on hi anunciàvem també la cavalcada”. Fins fa ben poc tant l’altaveu com la bústia encara hi eren. A més com, que en aquell temps no hi havia escenari, el discurs dels Reis és feia des del balcó del Club. Alguns dels speakers foren Francisco “Civella”, Joan “Xineta”, Miquel Ripoll…

En Pere Nadal recorda que l’any 1962 a Palma s’organitzaren les “Fiestas de Primavera” i al passeig Marítim hi va haver una desfilada de carrosses. El poble de Pollença hi va participar amb una carrossa molt guapa dissenyada per l’artista Carles Got, que era també el dissenyador de les carrosses del Reis d’aquells anys. La decoració usada en aquella desfilada serví, els anys següents, per fer les carrosses reials. Curiosament, tot i que de carrosses només n’hi havia 3 i que el pressupost era reduït, la cavalcada era més gran, sobre tot en persones. Cada rei duia una quadrilla de soldats, hi havia lanceros, arqueros i flecheros. A davant de tot i havia una tracalada morets amb les bengales, la Banda de Música anava al final de tot. Després de les tropes hi havia les esclaves, que anaven amb túnica, molt enjoiades i pintades i duien uns petits passos amb uns cofres on hi anaven els presents al nin Jesús.

L’organització dels Reis Mags del 1966 ja donava comptes als pollencins de les despeses que duia la cavalcada.

En Pere va ser l’encarregat de la cavalcada fins que a principis de els anys 70 les regnes les va agafar en Martí Ochogavia. De fet en Pere va deixar de col·laborar un parell d’anys fins que en Martí li va demanar que tornàs a col·laborar. Recorda com mai han tengut un lloc fixe on fer les carrosses; han passat per can Toni March, aquí on ara hi ha instal·lacions Fuster, on ara hi ha la Renault, on ara hi ha la Immobiliària Sol, a can Eixut…

Fins el 1967 o 1968 Carles Got va ser el dissenyador de les carrosses i de llavores en Pere n’ha fet sempre el disseny d’alguna carrossa. Però abans, les carrosses se dissenyaven per separat fins que es va decidir que hi hagués una línia unificada.

En Pere recorda com una vegada, fins i tot, va fer una carrossa abatible perquè pogués ser ben alta i passar per determinats llocs. Les carrosses sempre són noves, excepte un any que el vent les va destrossar i l’any següent les varen refer. Això sí, els materials es reciclen d’un any a un altre. Tot i que el disseny i l’organització comença molt abans, habitualment són les 3 nits anteriors a la cavalcada les que s’usen per al muntatge. Ara hi ha aproximadament unes 50 persones que col·laboren de manera desinteressada perquè tot vagi bé i els Reis tenguin una gran cavalcada. En aquest punt, en Pere assenyala que els que fan la cavalcada no és un grup tancat, que tothom hi pot col·laborar i demana, sobre tot als pares, que s’acostin a demanar com poden participar. I és que a més dels que fan les carrosses hi ha molta més gent que també ajuda, com per exemple les dones que de manera completament desinteressada preparen, al convent, els vestits de la cavalcada.

També durant tots aquests anys hi ha hagut molts canvis, fa 3 anys que a damunt les carrosses no hi van nins per motiu de seguretat. També per motius de seguretat fa devers 3 anys que les carrosses ja no funcionen amb corrent de 220 V, si no amb 12 V. Aquí en Pere recorda com als anys 60 les carrosses duien 4 òptiques de cotxes, que havien robat de can Puríssim (Can Febus), on hi havia un abocador. La bateria la deixaven a can Rodolfo, després ja vingueren les alternadores.

També fa 3 o 4 anys que s’ha deixat de posar cadires per als Reis, perquè, tanmateix, estan tot el temps drets. En quant els regals fa molts d’anys els regals és repartien a Plaça. Ja més a prop, va haver dos anys, quan en Miquel Ramon era regidor de festes, que se repartiren per les cases, però els problemes de logística va fer que és deixés de fer.

De caramels, en Pere recorda que als anys 60 compraven cinc quilos, i ara se’n compren cents.

Això sí, la carrossa que més recorda Pere Nadal és la que va fer l’any que el seu fill va ser Rei.

I és que més de 50 anys de cavalcades donen per infinitat de records, i milions d’il·lusions repartides. Però sigui com sigui Nadal confessa que molt probablement aquesta cavalcada serà la darrera en la que participi, però això encara està per veure.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT