MARTÍ MARCH, “L’ESCOLA VA NÉIXER PER SER PRESENCIAL”

752
Martí X. March és conseller d'Educació.

El 3 de juliol del 2015 Martí Xavier March i Cerdà (Pollença, 1954) va jurar al càrrec com a Conseller d’Educació sense saber que pocs anys després s’enfrontaria a un dels moments més complicats que ha viscut mai l’educació de les Illes Balears. Però March, no hi ha dubte, és una persona preparada. Doctor en ciències de l’educació per la UB i catedràtic de sociologia de l’educació i pedagogia social de la UIB, abans de ser conseller ja havia ocupat altres càrrecs com  director del Departament de Ciències de l’Educació, o vicerector primer de Planificació i Coordinació Universitària de la UIB. La política per ell, sembla que és una qüestió genètica. És net, fill i germà de batles de Pollença, poble on recentment ha retornat després de viure anys a ciutat. Per tot això, en unes dates tan assenyalades per aquest municipi, a Punt Informatiu hem volgut xerrar una estona amb ell.

Moro o cristià?

Sempre he estat cristià, excepte un any que vaig ser moro perquè ho volia provar, i no em va agradar. Em vaig començar a vestir quan tenia 17 anys, quan encara es donaven tiquets per a les revetlles als que ens vestíem. I sempre ho he estat excepte 2 o 3 anys. Un any perquè tenia una unglera, un altre perquè era a Nova York i un altre perquè havia mort el meu germà i no tenia ganes de batalla.

PUBLICITAT

– Com soleu viure la Patrona?

Tot i que ara visc a Pollença, he viscut molt d’anys a Palma. Però sempre venia els cap de setmana per anar a veure ma mare o per anar al Molinet. I tot i que sempre he viscut les festes, sense la Patrona no em moriria. És a dir, m’agrada la Patrona i principalment m’agrada participar dels Moros i Cristians i d’alguns dels actes, però els darrers anys em molestava molt la massificació, l’alcohol i una certa desorganització. Crec que les festes són importants perquè són un tret identitari d’un poble, però trob que hi ha una tendència a l’alcohol que no m’agrada.

– I com viureu les festes enguany?

Quan hi havia el debat previ sobre quines festes s’havien de fer, jo ja ho tenia clar. S’havia de prendre una decisió, no fer els Moros i Cristians i fer les coses mínimes per dir que hi ha la Patrona. Aniré als actes que pugui, al pregó que farà en Peyró,  a l’acte institucional que es farà el dia de la Patrona, i algun altre dia aniré a la finca, al Molinet.

L’altre dia vaig llegir que a Pamplona per Sant Fermí les autoritats, les penyes i els comerciants s’havien posat d’acord a no obrir per evitar massificacions. Aquí no sé què passarà, si hi haurà algú que es vestirà o no, però jo som partidari d’una màxima prudència. Per un any sense festes no passa res, crec que la salut és important i  en aquests moments una certa disciplina social és necessària. Sobretot per solidaritat i per evitar tornar a col·lapsar el sistema sanitari, que seria el pitjor que podria passar.

– El vostre pare va ser batle, el padrí, el germà… la vocació de servei públic en el vostre cas es duu a la sang

Sí. A tots ens ha agradat la política i l’hem viscuda a ca nostra. A mon pare la política li agradava molt i als dinars sempre hi havia debats. De vegades s’enfadava, perquè els germans ens posàvem tots d’acord per fer-li la contraria, i ma mare sempre li deia: “Martí no t’enfadis, ho diuen per al teu bé”. És cert que tots hem viscut molt la política, però de maneres diferents. Jo la política no la puc entendre de cap altra manera que com a servei públic, treballar per al bé comú. I crec que és important recuperar aquesta idea, tot i que en aquests moments estar en política és molt complicat. L’agenda personal queda molt diluïda, les xarxes socials et poden dir de tot, i ara en temps de coronavirus, gestionar l’educació, encara és molt més difícil. No és el millor moment per estar allà, però no me n’aniria, perquè seria irresponsable. Molta gent m’ha dit que no li agradaria estar en el meu lloc.

– Com a càrrec públic, faceu com faceu les coses, sempre hi ha una crítica constant a totes les decisions. De fet el PP ha fet una reprovació per la vostra gestió com a Conseller d’Educació. Com es pot viure amb això?

Això m’entra per una orella i em surt per l’altre. Si estàs en política, i ara més que mai, has de tenir sang freda, no et pots deixar endur per la visceralitat. Has d’estar tranquil amb el que fas, has de ser coherent amb el que creus que has de fer i has de saber acceptar la crítica. De vegades faig l’acte de mirar els comentaris a internet quan hi ha una notícia d’educació i m’han dit coses brutals. Però no ho duc malament, perquè estic tranquil amb el que faig. A la Conselleria hi ha un equip que creu en l’educació, tot i que ens podem equivocar. Les crítiques de PP, Vox, Ciutadans, no em lleven la son. El sí que em preocupa són les coses que són importants. Has de tenir la capacitat de no viure les coses personalment, perquè si no, ho passes molt malament.

– De tota manera, no es deuen viure igual les crítiques de la dreta que les que et vénen de la mateixa comunitat educativa

La comunitat educativa és molt plural, i cada un representa un sector determinat. Una cosa són els sindicats, i tot i que no vull dir el que pens crec que en aquesta situació haurien pogut tenir una altra conducta… però també hi ha les famílies, els directors, els docents, la concertada… és una comunitat educativa molt complexa i no és uniforme. Aquesta pluralitat és bona. Nosaltres tenim molts contactes. Per exemple, jo la passada legislatura vaig visitar devers 300 centres, anava als claustres, xerrava amb els directors… també he fet moltes reunions amb sindicats, amb la mesa sectorial de la concertada. Sobre si les crítiques de la comunitat educativa m’afecten? No és que m’afectin, és que les necessit. I de vegades hi ha crítiques contradictòries, però el debat sempre és necessari. Però et dic una cosa, ditades de mel n’hi ha molt poques.

– Què ha estat el més difícil dels darrers mesos?

Tancar les escoles, sens dubte. L’escola va néixer per ser presencial. Ningú concep l’escola de la manera com s’ha fet durant el confinament. L’escola necessita contacte. L’escola són mirades, són abraçades, és contacte personal del professor amb els alumnes, entre els alumnes que han d’aprendre a socialitzar-se, respectar-se… això és l’escola, i aquests mesos no ha estat possible. I està clar que «lo digital» ha d’entrar a l’escola, però no serà mai una alternativa, serà un complement.

Per jo han estat tres mesos trists per a l’educació. Ha pesat més la part sanitària i de seguretat, que l’educativa. A final de maig començarem a obrir i férem tutories presencials que arribaren a 43.000 alumnes, perquè pensàvem que era necessari fer un acomiadament presencial en la mesura que fos possible. Però no ha estat un curs que el pensem amb alegria.

– El tancament de les escoles no va ser decisió de la Conselleria, però durant la desescalada es retornaren les competències i s’han hagut de prendre moltes decisions. Quina ha estat la més complicada?

La desescalada va ser molt ràpida, i cada canvi de fase havíem de fer coses diferents. Passar de la Fase 2 a la Fase 3 va ser el més complicat. En fase 2 vàrem obrir les escoles i férem tutories a 6è de primària, 4td’ESO, 2n de batxillerat i els darrers cursos d’FP. En aquest moment va haver-hi pressions socials i de les famílies de cara a obrir una mica més. Nosaltres teníem clar que no podíem obrir l’escola a tothom, però sí que volguérem que tots els cursos poguessin fer tutories presencials en la Fase 3. Això no és que fos difícil, però va ser molt ràpid, i va ser un dels moments més complicats.

També les crítiques per part de determinats sectors i mitjans de comunicació. Crítiques que deien que així com el món sanitari havia estat en primera línia, l’escola no havia respost adequadament. Jo estic totalment en contra d’aquesta visió. S’ha fet el que s’ha pogut i s’ha improvisat, això és evident. també hi ha hagut docents que han fet molta feina i d’altres no tant, però tothom ha fet el que ha pogut. No poder explicar des de la Conselleria que no es podien fer moltes més coses, també ha estat una de les coses més difícils.

– Com començarà el pròxim curs?

Això ens té preocupats. El que és segur és que la part sanitària pesarà tant o més que la part pedagògica. Tant és així que les instruccions de principi de curs les hem signat amb la Conselleria de Salut.

Pel pròxim curs hi ha tres escenaris possibles: un de “normalitat” amb classes presencials; un altre de retorn al confinament de bell nou, pel qual estem fent un pla de digitalització més potent i preparant els docents, tot i que esper que no sigui necessari; i un darrer escenari mixt en què es produeixin situacions específiques en funció dels rebrots.

Ara els centres educatius estan treballant en els tres escenaris. Estan fent un pla de contingència per començar el curs 2020-2021 de la forma més normal i presencial possible, però també amb moltes mesures de seguretat.

– Hi hagi l’escenari que hi hagi, es necessitaran més mitjans. Hi seran?

Els mitjans sempre són limitats, però primer vull dir que no hi ha hagut cap retallada de docents, al contrari del que han dit alguns sindicats. Les nòmines que hi havia a final de curs seran les mateixes que hi haurà a principi de curs. Sobre si hi haurà més docents, puc dir que sí, i la setmana que ve direm exactament quants professors més hi haurà. També s’incrementaran de forma substancial les ajudes a menjador, perquè hi haurà més famílies en situacions problemàtiques. De fet els tres milions i busques destinata a aquest tema, els doblarem. També hi haurà doblers per material de protecció individual, per neteja i per la digitalització de les escoles. A més aquest estiu hem posat en marxa un pla de reforç educatiu (PAE) que es fa a 5é i 6é de primària i a ESO, i que ha arribat a 7.000 alumnes, quan l’any passat arribà a 1.000. També hi haurà un PAE que durarà tot el curs per treballar les competències bàsiques. Per tant, sí que hi haurà recursos i en reorientarem cap a aquests objectius.

– Hi haurà doblers per tot això?

Per una part és evident que per a la comunitat autònoma la situació és complicada, però per això sí que hi haurà doblers. Tot el que et cont ho he negociat amb hisenda, si no, no podria dir res.

– Creieu que aquesta crisi haurà marcat la societat i l’educació de manera permanent?

Crec que la societat haurà de canviar. Segurament aquests tres mesos els al·lots hauran deixat d’aprendre qüestions acadèmiques, però hauran après altres coses. A conviure, a tenir paciència, a tenir més disciplina, a conèixer-se a ells mateixos… no hi ha cap experiència que no sigui educativa. A més, estic segur que aquests joves seran els que millor duran el tema de les mascaretes i el control sanitari. Si l’escola aquest curs vinent és presencial, és evident que haurà d’haver-hi més disciplina i els docents hauran d’aplicar més control. Sigui com sigui, estic convençut que tota aquesta situació de coronavirus sí que afectarà la societat, però encara no sé com.

– Com és la relació de la Conselleria d’Educació amb l’Ajuntament de Pollença?

Bona. Abans del coronavirus ja havíem aparaulat una sèrie de reunions per fer un pla de reformes dels centres de Pollença, però amb el coronavirus tot va quedar una mica amb suspens. Ara l’altre dia el batle em va plantejar el tema de la neteja, i tot d’una des de Secretaria General s’han posat en contacte amb l’Ajuntament per veure com podem resoldre una sèrie de problemes legals que hi havia… L’Ajuntament també ha vingut a la Conselleria d’Educació, on hem tingut reunions… vull dir que tenim una bona relació, al marge de les ideologies que puguem tenir. Sempre he estat a disposició de Pollença, i de tots els ajuntaments.

– L’Ajuntament de Pollença va sol·licitar a la Conselleria d’Educació l’intercanvi d’un solar a l’institut del Moll per poder fer un pavelló, i es va denegar. Quins varen ser els motius?

Això ja ho va plantejar l’anterior consistori, i d’entrada vàrem dir que no.Perquè el centre no ho tenia clar, i nosaltres tampoc teníem clar si aquest espai el necessitaríem per a una possible ampliació de l’institut, per exemple, per a fer formació professional. Però sí que vaig plantejar al batle, abans de l’estat d’alarma, fer una reunió a Pollença i posar a damunt la taula totes les possibilitats. Nosaltres com a Conselleria estem disposats a parlar-ne, però sempre tenint en compte que tenim pocs solars, i no en podem perdre cap si no va acompanyat de la possibilitat d’un creixement en un futur. L’IES Clara Hammerl només té ESO, potser en un futur a mig termini necessitam posar cicles de formació professional, i hem de tenir un espai per poder fer-ho.

– La tasca de la Conselleria d’Educació és immensa, però també estau al capdavant de les arees d’Universitat i Recerca i de Política Lingüística.

En l’àmbit de recerca estem treballant en una llei de la ciència de les Illes que traurem a final d’any segurament. Teníem aparaulat i havíem començat a treballar en la possibilitat de noves titulacions, però ara això s’ha aturat tot.

Pel que fa a Política Lingüística, abans estava a Cultura, però jo sempre he pensat que hauria d’estar a presidència de govern, perquè la llengua és una cosa transversal. Si no, pareix que la llengua només va vinculada a cultura, i jo crec que és un error, és com si només en ocupàssim d’un sol registre de la llengua.

Un tema que ens ocupa és el del català i l’administració pública. Amb això hi ha un debat molt fort, perquè el PP i tota la dreta voldrien que el català fos un mèrit, però nosaltres consideram que si no és una obligació, el català deixarà de ser una llengua útil. Un altre debat ha estat el del català i la sanitat, i s’ha arribat a un acord de mínims per tal que la gent si no té el nivell adequat, no pot començar la carrera professional. Dins l’escola el català està més consolidat. En aquests moments estem fent la llei d’educació que esper puguem enviar al parlament a principi de l’any que ve, on advoquem per un model lingüístic molt semblant a Catalunya.

PUBLICITAT

Però la Direcció General de Política Lingüística té poc marge de maniobra petit. En aquest moment, jo crec que el punt feble del Català són els mitjans de comunicació, on el català hi te molt poca presència.

PUBLICITAT
PUBLICITAT