MARGALIDA “DE CAN POU”, LA PAGESIA DINS LA SANG

Margalida Tries és una de les poques dones que es dedica a la pagesia de manera professional.

Ha passat un parell mallorquí d’anys, però Margalida “de can Pou” continua fent de pagesa i, tot i que poden haver canviat una mica les coses, tant per bé com per mal, les seves paraules són ben vigents. Per això mateix, avui compartim aquesta entrevista que Eva Cerdà li va fer el 2009.

Margalida Trias Ochogavia, “de can Pou”, duu la pagesia dins la sang. Tota la vida ha fet de pagesa, aquesta és la seva professió com ho va ser la dels seus pares. Això no obstant, la realitat ha canviat de manera radical. Abans l’agricultura ocupava la major part de la societat pollencina, mentre que ara són una minoria aquells que encara exploten la terra. En aquest sentit, Margalida assegura que “m’agrada molt fer feina al camp, però, així com estan les coses, no s’hi pot viure una família si no tenen uns ingressos extres”.

– Quan vàreu començar a fer de pagesa?– Tota la vida he fet de pagesa, els meus pares ja hi feien i jo els ajudava. Quan mon pare es va jubilar, continuàrem ma mare i jo, i ara som tota sola. Això sí, el meu home, en Tomeu, fa mitja jornada i m’ajuda, com també m’ajuden els fills. Tenim la maquinària i ens agrada veure-ho net.
A banda que m’agrada molt, em relaxa. És una feina molt bruta, però jo no tenc manies de res. L’única cosa és que no vull llaurar amb el tractor. La resta, me va bé tot. Per això, en comptes d’anar-me’n a treballar de qualsevol altra cosa, vaig decidir-me a tenir cura de les nostres finques. Te diré, quan em feia el carnet de conduir, mon pare i ma mare se n’anaren de viatge a París i hi estaren 16 dies, ells tenien pomeres, mongetes, garrovers i figueral, així com també un corral amb 20 bous: no vaig menester ningú, me’n vaig fer càrrec tota sola.

– Quines finques duis?– Duc can Suarí i can Pou Gran.

– A què us dedicau?– A banda de les ovelles, ens dedicam als garrovers i ametlers, així com també al cereal.

– Rebeu ajudes institucionals?– Sí, tenim subvencions de la Conselleria i de la Comunitat Europea, però també tenim inspeccions. Jo no sé si per sort o per desgràcia, però a ca nostra vénen cada any. Així veuen si duus la finca bé, si hi ha arbres morts, com està la collita… I és que, a més a més, allò que està subvencionat no es pot dedicar a cap altra cosa, ara mateix, davall els garrovers i els ametlers no s’hi pot sembrar cereal, perquè perdríem l’ajut. Això sí, hi poden pasturar les ovelles.

– Es pot viure de la pagesia?– No, avui en dia, no se pot viure de la pagesia com hi varen viure els meus pares. Si tens ajudes, menges, perquè sembres verdures i hortalissa, a la vegada que tens gallines, mèns, porcs… Però has de pagar la seguretat social i totes les despeses de la finca: des de la maquinària fins adobar un marge i altres cosetes que sempre hi ha.

– Creus que projectes com el del mè pollencí són interessants?– És una altra qualitat i això sempre és bo. No és el mateix un mè que no s’ha mogut mai de dins una granja, que l’han engreixat en 20 dies que un mè que ha corregut i que s’ha alimentat bé. De totes maneres, jo tenc pocs mens, una trentena, i no faig mèns de manera regular, encara que qualque vegada si he hagut d’ajudar, ho he fet.

– Quin és el futur de la pagesia a Pollença?– És difícil per això que dèiem abans: no es pot viure de la pagesia. Pensa que nosaltres som dels pagesos més joves que hi ha a Pollença. Què hi pot haver, mitja dotzena d’al•lots més joves que jo? Això és molt poc, a banda que tots s’han d’espavilar per poder sobreviure, jo crec que tots tenen un ofici i se’n cuiden de les finques de la família. Per sort, tenen ovelles que els fan net els terrenys i poden vendre els mens i així defensar-se.

– Ha canviat molt la pagesia?– Moltíssim. Abans totes les finques tenien missatges i jornalers, s’engreixaven porcs i es feien moltes matances. Ara, se’n fan poques. Tot ha entrat en una roda que ha fet que tot anàs a menys. És més la pagesia és una feina dura i condicionada pel temps: ho tens tot a fora i tant el bon temps com el mal temps et pot perjudicar la collita, els animals… Ara mateix, el temporal de 2001 ens va fer molt de mal: va matar 40 garrovers i molts d’altres quedaren tocats. N’hem sembrat, però jo ja sé que mai més no tornaré veure allò que teníem.
Per altra banda, un temps els pagesos s’ajudaven els uns als altres, uns deixaven la maquinària a canvi d’hortalissa o de qualsevol altra cosa, i ara tot s’ha de pagar: si necessites un home, li has de pagar les hores i això és impossible.

– Els fills continuaran amb la feina de pagès?– Als fills, els agrada molt fer de pagès i, com a mi, els agrada veure-ho net. Ara bé, ells tenen la seva vida i, per suposat, se’n cuidaran de les finques, perquè els agrada i amb la maquinària que hi ha avui en dia tot és molt més fàcil. Però no hi viuran.

– Com es pot millorar les expectatives de futur de la pagesia?– El Govern hauria d’ajudar més, i amb això no vull dir que s’hagin de donar més subvencions, sinó que cal posar més control amb els preus, ja que no pot ser que, per a un mè, es pagui el mateix que fa 30 anys, quan el preu de tot ha pujat.

– I la Cooperativa Pagesa de Pollença us ajuda?– Jo ho comercialitz tot a través de la Cooperativa Pagesa. A banda que ens ajuda a tramitar les ajudes i organitza cursos per estar al dia, que estan molt bé, són molt positius, però sempre som els mateixos que hi anam.

31total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e