MALLORCA MORTALE

“Mallorca Mortale” és el nom d’una novel·la negre que es presentarà el proper 26 de febrer a les 12h a la Galeria Toni Mandilego (carrer Ramon Llull, 8). Aquesta novel·la està escrita per Rufus Katzer (pseudònim de  Klaus Haetze), que és un periodista alemany que va decidir jubilar-se Pollença des d’on escriu llibres ambientats, en bona part, a aquest municipi. Per al número 512 del Punt informatiu Pollença parlàrem amb ell i a continuació, per als lectors de puntinformatiu.cat, vos deixam interessantíssima entrevista íntegra:

“POLLENÇA I MALLORCA SÓN PLENES D’HISTÒRIES, QUAN OBRES BÉ ELS ULLS”

Per tots és conegut que Pollença ha estat, històricament, el lloc triat per molts artistes i escriptors per venir a fer la seva feina. Actualment pot parèixer que ja no és així, al manco amb tanta intensitat, però només cal aturar-se un moment a xerrar amb tots aquests estrangers que passen l’hivern al nostre poble per conèixer vertaders personatges. Persones conegudes i rellevants als seus països d’origen, però amb moltes coses per descobrir per als d’aquí.

Al PUNT iNFORMATIU POLLENÇA hem xerrat amb en Rufus Katzer, pseudònim de Klaus Haetzel, un conegut periodista alemany que ha decidit jubilar-se a Pollença on és dedica a escriure novel·la negra. Les seves novel·les estan basades moltes vegades en fets reals i ubicades totes a Mallorca. I és que resulta que la novel·la policíaca situada a Mallorca és coneix com “Mallorca-Krimi” i és tot un subgènere literari molt popular a Alemanya amb molts títols publicats per diversos autors. Qui ens ho havia de dir…

– Qui és en Rufus Katzer /Klaus Haetzel?

He tengut quatre vides, una cosa normal ja que tenc 75 anys. Era un periodista alemany que treballava a l’oficina de premsa del govern de Berlín. També he estat triatleta de llargues distàncies, he corregut dues vegades el Hawaii Chapionship i una vegada el RAAM (Race Across America, una cursa que creuen USA en bicicleta des del Pacífic fins a l’Atlàntic, quasi 5.000 km). En la meva darrera vida m’he convertit en escriptor de novel·les policíaques sota el pseudònim de Rufus Katzer, per evitar confusions amb l’altre personalitat de periodista que també escrivia llibres i molts d’articles.

– Com arribares a viure a Pollença?

Ja venia a Mallorca regularment per entrenar-me en ciclisme i natació a la mar. Però també per fer muntanyisme i atletisme participant a la Cursa Tomir. Ja havia descobert Pollença a l’any 1977 com a ciclista! Aquell any vaig pujar al Calvari, i quan era a dalt vaig sentir un piano que interpretava a Chopin. Anys després vaig saber que era una pianista americana que vivia allà mateix. Per a mi això va ser com un missatge, un preciós miracle. Des d’aquell moment vaig tenir el somni de venir a viure a Pollença.

A l’any 2000 vaig venir a viure al poble, vaig trobar una casa antiga, vora Can Costa que m’agradava per viure, escriure, col·leccionar quadres i escultures, convidar amics i tenir-hi la meva biblioteca.

– Quantes novel·les has publicat situant la trama a Mallorca?

Durant els primers cinc anys a Mallorca vaig investigar la biografia del banquer Joan March; i vaig tenir la sort de trobar molts testimonis. Finalment vaig decidir escriure una novel·la de ficció sobre l’amant de March, però amb molts elements històrics. Aquesta novel·la està publicada en dos toms “Mallorca Trust I” i “Mallorca Trust II”. La portada del segon llibre té a la portada un vell encenedor que vaig trobar al Puig de Pollença amb la imatge de la Mare de Deu.

Després vaig publicar dues novel·les policíaques més: “Fiesta Mit Leiche” (Festa amb cadàver) i “Der Mann mit der Frettchen” (El cavaller de la fura) que tracta sobre els refugiats de Guinea Equatorial a Mallorca.

El meu darrer llibre se publicarà el mes de gener i es titula “Mallorca Mortale”. Tracta sobre una jove cantant alemanya de Berlín Est que descobreix les seves arrels entre els gitanos de Mallorca. Així es veu immersa en una guerra de la cocaïna entre la màfia russa i els gitanos. Amb aquesta tercera novel·la policíaca he descobert una Mallorca menys coneguda, la de Son Banya i Son Gotleu. La presentació es farà a la galeria del meu amic Toni Mandilego.

– Les teves novel·les només és publiquen en alemany, has pensat en publicar-les en castellà o català?

Traduir els llibres és feina d’un editor. Fins ara he publicat els llibres jo mateix a Amazon en format digital i en paper. El “Mallorca Krimi” és un gènere de novel·la ben acceptat entre el públic alemany, però crec que per un editor no seria interessant traduir-ho. Em sap greu.

– Com se te va ocórrer convertir Pollença i Mallorca en escenari de novel·la negra?

Pollença i Mallorca són plenes d’històries quan obres bé els ulls. “Der Mann mit der Frettchen” (El cavaller de la fura) és un africana que te una fura albina que vaig trobar a Pollença. Com a periodista vaig entrevistar a aquest home i al seu animal. Els dos eren molt estranys. L’home formava part de l’oposició a Guinea Equatorial. La meva curiositat natural m’ofereix moltes històries com aquesta cada dia. La gent de Pollença és global i internacional i molt creativa.

Tenc moltes preguntes, la gent em dona les respostes, i jo només les he de contar.

– Cóm és el teu dia a dia a Pollença?

Amb cinc moixos i una cussa la vida diària mai és avorrida. La cussa, una bracka alemand anomenada Yalka me segueix per tot. La gent ja ens coneix, xerra o pren el cafè amb nosaltres. Cada migdia feim una llarga passejada o una excursió al Puig, on fan el millor cafè amb llet de tot Pollença. A l’estiu faig moltes excursions amb el meu caiac.

– Quins altres escenaris de Pollença surten a les teves novel·les?

Una escena del llibre “Fiesta mit Leiche” està inspirada en una veritable aventura que vaig viure fa tres anys. Vaig fer una excursió, jo tot sol, en caiac per anar a veure la Cambra de la Senyora, i a l’horabaixa quan vaig voler tornar les ones i el mal temps em varen empènyer cap a les roques i vaig quedar ferit. El matí del dia següent un helicòpter de la policia em va venir a ajudar. Quan vaig arribar a Cala Molins una parella de la Policia Local m’estava esperant. La policia, que nom Isabel, me va oferir una botella d’aigua. Era la primera gota que bevia en 15 hores. Per jo n’Isabel, de la Policia Local, va ser com un àngel i la seva imatge te un gran paper en totes les meves novel·les.

gif ANIMADO Volar-e