“MAI HE DEIXAT D’ENYORAR LA MEVA TERRA”

Maria Cabanellas a la porta de l’església de Pollença durant la seva última visita al poble.
Maria Cabanellas a la porta de l’església de Pollença durant la seva última visita al poble.

L’any 2010, Maria Cabanelles Cifre, de “Can Tereu” va venir a passar unes vacances a Pollença, el seu poble i PUNT iNFORMATIU va aprofitar per entrevistar aquesta pollencina que viu a Miami. Avui, cinc anys després, reproduïm l’entrevista al digital, per bé que, amb els anys, s’han produït alguns canvis com ara el traspàs del seu marit.

Maria Cabanellas Cifre, pollencina de 77 anys, més coneguda com a Maria de “Can Tereu”, fa 37 anys que viu a Miami. Casada amb un cubà de pares pollencins, Maria es defineix a ella mateixa com “una gran aventurera”. Per això, diu, “no em costà gens acceptar la decisió del meu marit de viure a un país estranger. M’hi he adaptat molt bé”.

– Com arribàreu a viure a Miami? Abans de viure a Miami el meu marit i jo visquérem 10 anys a Nova York. El motiu pel qual ens traslladàrem a Miami va ser perquè el meu marit, que és cubà, encara que de pares pollencins, volia viure allà on viuen milers de refugiats cubans. Per tant, ens establirem a Miami on hem fet la nostra vida.

– Com va ser la integració allà? Bastant fàcil. Jo tenc un caràcter molt aventurer i peculiar, com moltes espanyoles. Amb tots aquests anys mai he deixat d’enyorar la meva terra, però haver construït una vida a un país estranger és una experiència que valor molt positivament.

– Com aprenguéreu l’idioma? M’ajudà molt tenir alguns coneixements d’anglès que vaig aprendre a Pollença quan era nina. Anava a classes amb Madame Perri, una estrangera que vivia al carrer de l’Horta, sogra del pintor Alfons Benavides. Amb aquesta base i el dia a dia, el vaig acabar d’aprendre. A més, durant els anys que he estat aquí sempre he treballat com a dependenta a una botiga de roba i el tracte directe amb les clientes també m’ajudà a perfeccionar el meu anglès.

– Què destacaríeu de la cultura de Miami? Aquí hi ha diverses races que viuen en ordre i harmonia i això aporta un toc molt especial a la ciutat. A més, cadascuna conserva els seus propis costums de menjar, religió, etc. El que tothom comparteix, indiferentment de la raça o religió, és la tradició del 4 de juliol, per la qual tots els Estats Units celebren el dia de la independència d’Anglaterra. És una nit màgica, una gran festa de la qual tothom en participa.

– Què és el que més us agrada de viure a Miami? Aquí la gent no és gens acollidora, ni hospitalària, ni simpàtica. Però això es compensa amb un clima tropical meravellós i un paisatge diví amb arbres verds, ocells de diversos colors i una gran varietat de flors durant tot l’any.

– Què enyorau de Pollença? Caminar pels carrers i saludar la gent al pas, l’Església, la Plaça, Can Moixet, el Club Pollença… Pollença és un poble màgic i estic d’allò més orgullosa d’haver-hi nascut. A més, he tengut la sort de venir de vacances tantes vegades com he volgut, gairebé sempre coincidint amb la Patrona. El meu darrer viatge fou l’agost de 2008.

Maria Magdalena Tortella

60total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e