L’ORGUE DE L’ESGLÉSIA DE POLLENÇA COMPLEIX ELS PRIMERS CENT ANYS

256
????????????????????????????????????

El dia de la Patrona d’enguany l’orgue de l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença va complir els primers cent anys, fet recordat per Mossèn Danilo de Urzeda en l’ofici major, ja que un centenari és cosa poc freqüent i val la pena recordar-ho, encara que sigui de l’existència d’un instrument musical com és un orgue.
El temple parroquial pollencí ja comptava amb un orgue abans d’aquest, que estava situat a l’actual capella del Sagrari, o de la Comunió. Aquest orgue. “antic i vell” –com recordava Mn. Ramon Cifre a la crònica parroquial que va escriure-, com diuen les cròniques, estava suspès damunt l’arc d’entrada i s’hi accedia per un portaló a l’esquerra que donava pas a l’escala que pujava fins al nivell de l’orgue que cobria l’espai de paret entre l’arc i la cornisa.
Recordar que el temple parroquial, durant les primeres dècades del segle XX, va ser objecte de diverses reformes de considerable importància que li feren canviar l’aspecte físic. Així esmentar el nou enrajolat de l’església, el mateix que encara hi ha i que necessita algunes millores de les peces espenyades; els quadres murals realitzats per artistes que residien al poble (Tudela, Boveri…) i que vestiren el sòtil i algunes parets de l’edifici, l’orgue nou, la reforma de la capella de la Comunió; s’obriren 14 finestrals amb els vitralls que encara s’hi poden veure, es posaren la majoria del bancs del temple per a que la gent pogués seure mentre assistia a les celebracions, s’alçà el campanar, s’instal·là un nou rellotge públic…

Vista actual de l’orgue situat al Cor, damunt el portal major.

El promotor d’aquestes reformes fou el rector Alzamora (Mateu Alzamora Tauler, Felanitx 1862 – Palma, 1933) que fou rector de Pollença de 1913 a 1922. A més de la llarga llista d’obres que promogué també fou el responsable de l’arribada al Puig de Pollença dels ermitans, i de la vinguda de les Germanes dels Sagrats Cors al poble i de les religioses de la Caritat al Port i a Son Marc.
Però tornant a l’orgue dir que Alzamora resolgué fer-ne un de nou i posar-lo enmig de l’ample cor que s’allarga a l’entrada principal de l’església. Per dur endavant el seu projecte cridà l’organer Julià Munar (Julià Munar Puig, Llucmajor 1847 – Felanitx 1925.), reconegut organista mallorquí i ja conegut per Alzamora ja que, amb la seva direcció, havia acabat la reforma de l’orgue del Convent de Felanitx i havia muntat l’orgue nou d’Alcúdia. Julià Munar estava acreditat a Mallorca per haver construït l’orgue de Moscari, recuperat el de Caimari i, sobretot el de Felanitx, així com molts d’altres parròquies com les de Sineu, Santanyí, Sant Joan, Sa Pobla, Pina, Capdepera, Sóller i el de la Seu de Mallorca…

Teclats de l’orgue.

Mestre Martí Orell i mestre Miquel Cifre feren l’obra de picapedrer; els oficials que treballaren a les ordres del tècnic foren Joan Vila, Antoni Arbona i Antoni Matas; el fuster era mestre Ramon Matas. Començaren les obres el mes d’octubre de 1914 i es donaren per acabades dia 2 d’agost de 1921, tot just ara ha fet cent anys.
S’utilitzaren els elements que encara servien de l’orgue vell; es feren nous o s’adobaren els següents: flauta de vuit peus; octava i flautat estret; dos teclats; tubs per un ple; pedals; dotze baixos; trompetes i flautes.
L’orgue actual, al qual no s’ha fet cap gran reparació, si no són les afinacions ocasionals, té dos teclats i els registres següents:
Frontals: Trompeta, Clarí; Celeste, Flautat, Octava, Quinzena, Cornetilla, Cromón, Octaví, Salicional. Oboè, Bordó 16.
A la dreta: Tapadillo, Corneta, Bordó 8, Ple 2, Bordó 16, Bordó 12. Octava, Flautat, Pedals.

Maquinària interior de l’orgue, avui mecanitzat.

A l’esquerra: Fagot, Magna, Baix, Clarí, Trompeteria.
El Cimbalet, el Corn Anglès i la Veu humana, no estan col·locats, però trompetes i accessoris els deixà l’orguer en sengles caixes.
Com instrument de concert l’orgue fou inaugurat per don Joan Mª Thomàs i don Rafel Vich, en concert a dues mans; don Julià Samper, organista de la Seu, el tocà en vàries ocasions i potser altres músics que han passat per aquí. Però, aquest orgue era l’orgue de don Martí Vives, de Can Vicens, notable músic, bon compositor, coneixedor de la tècnica organística, que estimava l’orgue fins a estar-ne gelós. Quan l’orguer ressonava dins l’església els protagonistes eren don Martí i en Joan Cego, el manxador, cap pelat, que es guiava sempre pel bastó, ajupit cap a l’esquerra, que pujava de pressa l’escala del cor i assegut davall la manxa, esperava el senyal: el cop d’un tros de fusta que pegava damunt la porta que don Martí estirava la cordeta.
Els organistes darrerament i durant molts d’anys han estat Mossèn Bartomeu Albis, Jaume Ballestar, Magdalena Cifre, Bernat Cifre i Martí Salas, aquests dos darrers s’anaven tornant segons les celebracions, però, actualment és Martí Salas i, a vegades, el seu fill, i músic, Damià Salas els que toquen l’orgue.
Referent al repertori que se sol tocar, explica el rector Urzeda, existeixen llibres amb partitures musicals i se n’hi han anat afegint al llarg dels anys. Cada festa te les seves peces pròpies de manera tradicional, així i tot, algunes peces musicals del repertori s’han anat actualitzant i interpretant, sobretot, durant les misses dels caps de setmana i d’algunes festes.
Per acabar Mn. Urzeda explica que no hi ha perfilat cap commemoració especial, al manco de moment, més endavant ja es veurà.

PUBLICITAT
Detall de l’orgue.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT