L’OLIVARDA, UN TRESOR ABUNDANT

628

David Cifre Leon

En aquests dies tan marcats per la calor i essent “temps de platja”, recordo com si fos avui quan anava amb la meva família a fer un capfico a la platja de Ca’n Cuarassa. Un d’aquells dies, quan jo era encara ben petit, en Juanjo, el meu germà, i jo, cercàvem unes cloïsses grans i blanquinoses que mon pare ens havia ensenyat a localitzar enterrades a la sorra. Quan ja n’havíem omplert un cubell, aprofitava que aquell tram de la badia té poca fondària per remullar-me i jugar amb les ones, tot sol i valent, sota l’atenta mirada dels meus pares. De cop i volta, estant del tot desprevingut i confiat, un borm (o medusa) em va embolicar el braç. El dolor i la sensació de perill em van fer sortir corrent i plorant de l’aigua, desesperat. Mon pare, en Joan Cifre (Buscarró), va badar una mica més els ulls, sense perdre en cap moment la seva serenor natural, i em va rebre amb les seves immenses mans per tranquil·litzar-me. Es podia veure la forma del tentacle marcada en el meu bracet i, tot i que anava recuperant l’alè, la cremor rabiosa que sentia en el braç no marxava. Veus aquella planta d’allà? Ves i agafa unes quantes fulles; les prems ben fort amb les mans i després les fregues damunt la picada. Així ho vaig fer i, de cop, la cremor i el dolor van anar cedint, i va néixer la meva admiració per mon pare, i “pel poder” de l’olivarda.

L’olivarda, Dittrichia viscosa (abans Inula viscosa) és una planta originària de la zona mediterrània, i és una de les mates silvestres més comunes a les illes. Originalment vivia als llits dels torrents i codolars, però en l’actualitat és comú trobar-la a les voreres de camins i carreteres, erms i terrenys abandonats.

Fàcilment identificable a finals d’estiu, quan floreix; després, durant la resta de l’any, va canviant notablement la seva fesomia. Tot i que és una planta perenne i molt resistent a la sequera, se la considera una planta semicaducifòlia, atès que a l’hivern mor la part alta de les tiges i gran part de les seves fulles s’assequen però romanen enganxades a la tija molt de temps abans de caure.

PUBLICITAT

La mata, que pot fer fins prop d’un metre d’alçada, té una base llenyosa que li atorga resistència a les agressions, mentre que la resta és de consistència herbàcia, poblada de fulles, verdes i pubescents (cobertes de pèls), de forma lanceolada. Aquestes fulles, que són capaces de reflectir la radiació i reduir la transpiració, l’ajuden a controlar el seu règim hídric.

Genera amb insistència les seves inflorescències compostes, tenyides de daurat, durant els mesos de tardor i hivern. Aquest retard en la floració tampoc és casual: durant aquestes dates són escasses les plantes amb flors tan cridaneres, i aquest fet li proporciona l’avantatge de seduir els pol·linitzadors més endarrerits, que han de garantir la reproducció de la planta.

Després de les flors, sorgeixen en abundància les valuoses i diminutes llavors, les quals, gràcies a les seves fibres, són transportades pel vent al llarg de grans distàncies. Aquest avançat sistema i la influència de l’acció humana li ha permès sortir del seu àmbit natural mediterrani i conquerir terres tan llunyanes com el continent australià. En aquells allunyats llocs es comporta com una planta invasora de difícil control i esdevé una amenaça per a la flora local. Com un diligent exèrcit invasor, l’olivarda fa servir les seves armes químiques en la preparació del terreny: les substàncies que segreguen les seves fulles inhibeixen la germinació d’altres llavors, eliminen competidors i faciliten la seva consolidació. En cas d’incendi, tampoc tindrà problemes: les llavors estan protegides per una dura coberta (cutícula) que pot resistir el pas del foc, de manera que seran les primeres a tornar a germinar i establir-se.

Com si tot això no fos prou per a garantir la seva supervivència, l’olivarda, a més, és una planta molt aromàtica que emet una olor particular que recorda una mica a la càmfora; olor que es deu a una resina que fa que tota la planta sigui enganxosa al tacte (d’aquí el nom llatí viscosa), i que repel·leix als herbívors més famolencs (i d’aquí un dels seus noms populars, matacabres).

En la medicina tradicional, l’olivarda s’utilitzava per a combatre el paludisme i la sarna, per tractar cops i ferides, així com també algunes malalties de les vies urinàries. En l’ús popular, es cremava per allunyar puces i mosquits. Posseeix qualitats antibacterianes i té propietats antiinflamatòries, antipirètiques, antihelmíntiques, i efectes beneficiosos en el tractament de l’artritis. La recerca actual està descobrint, a més, sorprenents propietats anticancerígenes[1][2].

Aquesta planta silvestre pot jugar un paper molt important en els nostres horts, ja que s’ha descobert que sobre ella s’hi troba una elevada fauna d’insectes auxiliars, que ens poden ajudar notablement per controlar determinats animalons que poden esdevenir en plaga en els nostres conreus.

Entre els insectes que hi ha al voltant de la planta de l’olivarda, en destaquen, entre d’altres, les vespes Psyttalia concolor i Eupelmus urozonus, paràsites de la Mosca de la fruita (Ceratitis capitata) i de la Mosca de l’oliva (Bactrocera oleae) respectivament, plaga, aquesta darrera, que ha estat destruint les collites de les oliveres a Europa.

Tot està canviant massa de pressa, i el canvi climàtic provoca condicions extremes que afavoreix l’arribada de noves plagues; tenir a prop una planta autòctona, resistent i adaptable com l’olivarda, pot suposar que la probabilitat de tenir algun problema a l’hort a causa de possibles plagues es pugui reduir notablement en ser aquesta un magnífic reservori de fauna útil. I conèixer-la, i saber reconèixer-la, pot ajudar a convertir la possible picada d’un borm en el capfico després de l’Alborada en una anècdota per recordar.


[1] Inula Viscosa Extracts Induces Telomere Shortening and Apoptosis in Cancer Cells and Overcome Drug Resistance. Nutr Cancer. 2016;68(1):131-43.

[2] Inula Viscosa Extract Inhibits Growth of Colorectal Cancer Cells in vitro and in vivo Through Induction of Apoptosis. Front Oncol. 2019 Apr 10;9:227. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT