Cada mes d’agost, la lluna plena s’omple de poesia al terrat del Club Pollença. Aquest 2020 pandèmic també ho farà. Serà avui mateix, 3 d’agost, a partir de les 22 hores, quan la lluna farà el ple, mentre Valentina Veronelli i Enea Binaghi presentaran i diran el poeta italià Giacomo Leopardi.
Com és costum, després d’una introducció al poeta i a la seva obra, es procedirà a la lectura de poemes de Giacomo Leopardi en versió original, o sigui que la veu d’aquesta vetlada serà en italià.
Una Lluna Plena de Poesia és una iniciativa de Mauricio d’Ors en col·laboració amb el Club Pollença.
Giacomo Leopardi
Nascut a Recanati, Macerata (Itàlia) el 29 de juny de 1798, Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi, va ser poeta, filòsof, filòleg i erudit del Romanticisme italià. Va morir a Nàpols, el 14 de juny de 1837.
Per fer un petit tast de Giacomo Leopardi, vet ací el poema “Alla Luna”
ALLA LUNA
O grazïosa luna, io mi rammento
Che, or volge l’anno, sovra questo colle
Io venia pien d’angoscia a rimirarti:
E tu pendevi allor su quella selva
Siccome or fai, che tutta la rischiari.
Ma nebuloso e tremulo dal pianto
Che mi sorgea sul ciglio, alle mie luci
Il tuo volto apparia, che travagliosa
Era mia vita: ed è, né cangia stile,
O mia diletta luna. E pur mi giova
La ricordanza, e il noverar l’etate
Del mio dolore. Oh come grato occorre
Nel tempo giovanil, quando ancor lungo
La speme e breve ha la memoria il corso,
Il rimembrar delle passate cose,
Ancor che triste, e che l’affanno duri!
I la versió traduïda al català per Narcís Comadira:
A LA LLUNA
Oh lluna graciosa, jo em recordo
que, ara fa un any, a dalt d’aquest turó,
venia ple d’angoixa a contemplar-te:
tu penjaves, llavors, sobre aquells boscos
tal com fas ara, que tots els il.lumines.
Però velat i tremolós, pel plor
que dels ulls em brollava, davant meu
el teu rostre sorgia, que era dura
la meva vida: i ho és, no ha canviat,
lluna estimada. M’ajuda, però,
la recordança i el recompte del temps
del meu dolor. Oh, que n’és d’agradable
als dies juvenils, quan l’esperança
té llarg el curs i el té breu la memòria,
rememorar les coses ja passades,
encar que tristes i que en duri l’ánsia!
