LA LLEGENDA DE SON GRUA

205
Imatge de La llegenda de Son Grua, dirigit per dirigit per Martí Pallicer Guillena i protagonitzat per Rafel Bota

El dilluns 25 de maig publicàrem a aquesta web un curtmetratge que serví per il·lustrar una de les conferències del Curs d’Història de Pollença d’enguany, dedicat a les llegendes i misteris del municipi. Més concretament la va projectar l’investigador Antoni Domingo per endinsar-se en la “Llegenda de son Grua”. Però el vídeo mostra la llegenda sense acabar, ja que el final es va representar en viu durant la conferència. Per aquest motiu publicam avui la llegenda completa escrita per Eva Cerdà, a partir del text reproduït per Don Francesc Serra de Gayeta, qui a la vegada es va basar en fonts orals.

LA LLEGENDA DE SON GRUA

Fa alguns segles enrere, a la bella i misteriosa vall d’en Marc pollencina, hi habità un ésser malèvol i depravat, capaç de qualsevol cosa. En prova d’això, molts han sentit parlar d’aquell mesquí senyor de Son Grua qui atret pels plaers carnals que li oferia una pecadora, no es conformà en abandonar esposa i fills, sinó que deixà de tenir cura de les seves terres i, pitjor encara, després d’enviar el fill major a la guerra, on morí, va ser capaç de fer cremar dins un forn de calç l’altre fill, el menor.

El malànima del senyor de son Grua, tot i dur aquests crims a les espatles, no tenia cap remordiment de consciència. Tanmateix, però, aquests crims abominables no podien quedar sense un càstig proporcionat. Així que, una nit fosca quan se n’anava de la Vila cap a son Grua, just a l’indret conegut com a can Diable, el dimoni en persona s’hi plantà al davant, damunt un cavall blanc que treia foc pel nas. Dins la negror de la nit, els ulls de foc de les dues bèsties haguessin fet feredat al més valent dels homes. No era el cas. Tan covard com dolent, en sentir-se acorralat, el senyor de son Grua clavà els estreps al seu cavall negre que va sortir esperitat. En arribar a les cases de son Grua, dins el cap del Senyor, els fets tot just viscuts i els diabòlics bramuls se succeïen una i altra vegada. La por s’havia apoderat del cos i de l’ànima d’aquell home que poques després morí.

També et pot interessar:  LA DONA AL SIMULACRE DE MOROS I CRISTIANS (I)
Imatge de La llegenda de Son Grua, dirigit per dirigit per Martí Pallicer Guillena i protagonitzat per Rafel Bota

 

Els veïnats de la contrada, ben aviat, se n’assabentaren de la mort d’aquell mal home i es personaren a son Grua per acompanyar la senyora, els amos i demés personal. Durant la vetla, sentiren un gran enrenou al pis de dalt, just on hi havia el difunt de cos present. Atemorits una part dels presents pujaren a la cambra mortuòria i, just obrir la porta, els envestí una forta olor de sofre i una imatge que mai no esborraren en vida: tot estava escampat per terra i el mort havia desaparegut! La finestra estava oberta de bat en bat i gravades al marès de l’ampit unes negres ditades; senyal que el pas del temps no ha pogut esborrar. De fet, centenars d’anys després d’haver tengut lloc aquesta feréstega història, entre les runes de les cases velles de son Grua, s’hi pot veure aquella peça de marès gravada amb les negres ditades que el Diable deixà a l’ampit de la finestra en endur-se’n el cadàver del malvat Senyor tot dret cap a l’Infern.

Imatge de La llegenda de Son Grua, dirigit per dirigit per Martí Pallicer Guillena i protagonitzat per Rafel Bota

Ben segur que la feta no va venir de nou a cap dels allà reunits. Això no obstant, pel prestigi de la casa i del llinatge, havien de trobar una solució per evitar el temut escàndol. Després d’acordar que mai no sortiria de la boca dels presents res del que havien vist, sentit o parlat aquella nit i de descartar algunes sortides impossibles, un home d’edat proposà tallar un tronc de figuera de mida similar al senyor de Son Grua per suplir el cadàver.

Imatge de La llegenda de Son Grua, dirigit per dirigit per Martí Pallicer Guillena i protagonitzat per Rafel Bota

Fet i fet va arribar l’hora de partir. La comitiva funerària, ignorant la suplantació, carregà el taüt damunt una mula per iniciar el camí cap a la vila. En entrar al poble, just a l’indret conegut com el coll d’en Gruat, la presència dels capellans i de l’acompanyament format per persones del poble i escolans amb ciris i atxes, que esperaven la comitiva, va espantar la mula que, en aixecar les potes del davant enlaire, va fer caure caixa, que rodolà cap el torrent i, amb el colp, s’obrí tot deixant veure aquella soca de figuera vella.

També et pot interessar:  “NO VULL NEGAR EL DESENVOLUPAMENT, PERÒ S’HA DE MINIMITZAR L’IMPACTE DELS HUMANS AL MEDI NATURAL”

Només se va sentir un crit d’espant.

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of