LLAGOSTES, CORONAVIRUS I ELS COLUMBRETS

445
Pescadors pollencins amarrats a l’illa Grossa dels Columbrets.

Pere Llobera “Morou”

Des de dia 1 d’abril fins el 31 d’agost és el temps en que els pescadors de les Balears es poden dedicar a la pesca de la llagosta. Molts frissen de començar la temporada ja que la llagosta se sol pagar bé de preu i si fan una bona cala treuen un bon jornal.

La pandèmia del coronavirus ho ha trastocat tot, ja que els restaurants estan tancats i la llagosta no té sortida, és per això que hi ha molts de pescadors que encara no han començat la temporada d’aquest tipus de pesca i es dediquen a la pesca de peix i de sípies que tenen més demanda.

PUBLICITAT

Aquesta foto antiga que il·lustra l’escrit mostra uns pescadors del Moll amarrats a l’Illa Grossa dels Columbrets, on cada any anaven a fer la temporada de la llagosta.

Segons conta Francesc Canuto Bauzá al llibret titulat Toponímia i talassonímia mallorquina als Columbrets, els pescadors del Moll i d’Alcúdia, si el temps era bo, solien partir cap als Columbrets el dia de Sant Josep i tornaven a punt per arribar a temps per les festes de la Patrona. Els preparatius per la partida eren de molta feina, ja que havien d’estibar bé la barca amb tot el que havien de menester per passar allà més de 4 mesos, des de queviures (llet condensada, cafè, arròs, sucre, sal, oli, patates, xuia, sobrassada, camaiot…) fins a llenya i aigua dolça. També tot el necessari per la pesca: nanses, canyes per arreglar les nanses, xarxes, palangres, caps, capsers, ploms, gasoil…

Després de sortir del Moll i voltar el Cap de Formentor, si el temps era bo, ja arrumbaven cap als Columbrets si no, anaven cap al Port de Sóller, esperaven que hi hagués bonança i després partien cap allà. Les illes Columbrets estan a 107 milles de Sóller i a 97 del Port d’Andratx, això vol dir que la travessia durava devers 24 hores, en aquell temps els motors eren petits i si hi havia vent s’ajudaven de la vela llatina per arribar més aviat.

Durant tot el temps que estaven a les illes vivien dins la barca i estaven amarrats on hi havia recer, per tant anaven canviant d’amarrament segons d’on venia el vent, sols qualque vespre baixaven a terra a passar la vetlada amb els farers que eren els únics habitats de l’Illa Grossa i intercanviaven peix per aigua dolça ja que al far hi havia una bona cisterna. En baixar a terra havien d’anar alerta perquè hi havia molts d’escorpins, de fet els farers tenien les potes del llit dins unes llaunes plenes de “petróleo” per evitar que els escorpins s’enfilassin al llit i els picassin.

Els pescadors calaven xarxes, llences i palangres per agafar peix per menjar i també per tenir esca per posar dins les nanses de canya que calaven per agafar les llagostes, després les posaven dins un viver i quan en tenien moltes les duien a vendre a Vinaròs (Castelló) amb una barca que feia el correu, també aprofitaven per comprar queviures i coses que havien de menester.

Avui en dia els pescadors ja no calen nanses ni van als Columbrets, pesquen la llagosta en xarxes de tres teles que es diuen tresmalls, solen calar un parell de toms, cada tom són de 15 a 20 xarxes i cada xarxa mida 50 metres, segons la normativa actual poden estar calades un màxim de 48 hores.

PUBLICITAT
TOT MARCO digital

L’altre dia que vaig anar al mercat de l’Olivar de Ciutat i vaig veure la llagosta a nomes 42 € kg. És per això que els pescadors encara no han començat la temporada i estan a l’espera que acabi el confinament i tornin obrir hotels i restaurants.

PUBLICITAT
PUBLICITAT