“L’IMPORTANT ÉS COMUNICAR”

“L’important és comunicar” diu el cantant menorquí Cris Juanico qui compartí una vetlada inoblidable per a tots els assistents a la inauguració de l’exposició Dracatres que reuneix els artistes pollencins Antònia Borràs, Miquel Àngel Albis i Aina Cifre entorn de Tabaluga, el petit drac carregat de bons valors que popularitzà la Fundació Peter Maffay, dedicada als infants que han viscut situacions difícils.
Cris Juanico interpretà alguns temes del disc/conte Tabaluga viatja a la recerca del seny i altres cançons dels seus últims treballs durant la inauguració de la mostra d’Albis, Cifre i Borràs. Abans, però, va compartir una estoneta del calorós horabaixa del 16 de juliol, durant la qual va demostrar que, més enllà d’un bon músic i intèrpret, és una persona que té les idees clares i que les sap comunicar en paraules, en gestos i, sobretot, amb un encantador somriure.

– Com i quan sorgeix la idea de posar veu a Tabaluga?
– La vida fa voltes. Vaig conèixer la Fundació Tabaluga abans que Pollença, on he vengut de pas en diverses ocasions i n’he conegut les festes després, i tot va sorgir arran d’una col•laboració que la temporada 2001/02 vaig fer amb la mallorquina Marisa Rojas. Vàrem treballar a l’estudi d’enregistrament de Toni Noguera, que havia estat membre de Los Valendas i teniu relació amb la Fundació Tabaluga. Ell va ser qui em va proposar fer l’adaptació al català de Tabaluga viatja a la recerca del seny. Després d’un primer contacte amb Peter Maffay a Barcelona i després a can Sureda, vaig acceptar la proposta.

– Creieu que ha funcionat bé?
– Pens que allò que se cercava era donar a conèixer Tabaluga com s’ha fet a Alemanya. Tenint en compte el mercat de parla catalana, vendre més de 10.000 còpies és funcionar prou bé. A banda que, a mi artísticament, em va obrir un altre camí, el dels infants que, des del primer moment en què me’l proposaren, em va semblar un projecte atractiu.

– Més enllà de la música, va influir en la vostra decisió els valors lligats amb la Fundació?
– Una cosa és el personatge, el conte i el disc, i una altra la Fundació, que fa la seva feina i té molts objectius oberts. El cert és que el meu primer contacte va ser musical i després vaig conèixer el grup i tot el “tinglado” que tenen en marxa, pens que, a l’Estat espanyol, no hi ha cap entitat d’aquesta envergadura, però sí que valor molt positivament la tasca de Peter Maffay al capdavant de la Fundació Tabaluga.

– A Alemanya, hi ha diferents aventures d’en Tabaluga. Aquí tendrà continuïtat?
– No se n’ha parlat. Si bé la idea inicial era donar a conèixer Tabaluga als territoris de parla catalana. A Alemanya, en 30 anys, s’han tret 30 discos. Per tant, la pressa no és el més ideal a l’hora de transmetre valors universals com els que predica amb l’exemple Tabaluga. Sempre és bo, això sí, recordar-los de tan en tant.

– Com valorau projectes com aquest Dracatres?
– Encara no he tengut temps de veure’l, però, pens que les disciplines artístiques, siguin les que siguin, serveixen per expressar un sentiment i provocar una reacció. Per tant, sigui com sigui, la interacció sempre està bé i si els objectius comuns es poden expressar a través de diferents disciplines, per què no?

– Amb quins projectes treballau, en aquests moments?
– El 2008 vaig treure dos discos, un amb Menaix a truà amb els quals encara feiem concerts de presentació i un altre en solitari d’estàndards de jazz que, degut a la crisi i a què és un projecte molt gran i més difícil de moure, no va tan bé. Però…

– I de cara al futur, preparau algun nou disc?
– Sí, per l’octubre hi haurà disc nou, no sé com es dirà, però… ara estic en ple procés creatiu.

– Quan començàreu amb els Ja t’ho diré, pensàveu arribar tan enfora?
– Poder-te dedicar a la música, em va encantar des de la primera vegada que ho vaig provar. Fa 18 anys que hi estic ficat i me’n surt, encara que per això m’he de multiplicar i participar a diferents projectes, ja que estan a un país petit.

– Parlau d’un país petit, us heu plantejat cantar en espanyol?
– Ni m’ho plantej ni ho descart. L’experiència de cantar en espanyol amb els Ja t’ho diré no va funcionar, per moltes raons que ja definien una mort ràpida. Per a mi, l’important és expressar, comunicar amb els altres i l’idioma no ha de ser una trava. Cert és que ens ha tocat néixer i viure en un lloc on hi ha una llengua imposada damunt les altres. Però ens hem de deixar de romanços i apostar per la qualitat i sortir d’aquest discurs com han fet per exemple els Antònia Font que triomfen allà on vagin i sempre canten en català.

gif ANIMADO Volar-e