L’HIVERN I LA CANYELLA

335
Canonets de canyella.

David Cifre León, Fitoterapeuta

La canyella, Cinnamomum verum, és un arbre de fulla perenne de la família del llorer, que pot atènyer els deu metres d’alçària. L’espècia que coneixem és l’escorça interna de l’arbre, que s’extreu pelant dos cops les branques, les quals han de tenir més de tres anys. Un cop pelades, es disposen en forma de rotllos d’aproximadament un metre de llargada que s’assequen i blanquegen abans de comercialitzar-la. Es recol·lecta durant les estacions de pluja, que a Sri Lanka -el major productor mundial- esdevenen entre els mesos de maig i de juny i entre octubre i novembre. La canyella xinesa, Cinnamomum cassia, que es conrea al sud de la Xina, té les mateixes propietats medicinals.

Usos i curiositats

La seva utilització en la medicina ayurveda és mil·lenària, i els primers registres escrits sobre la canyella en els tractats de Medicina Xinesa daten del 2500 a.C. A l’antiga Aràbia, els sacerdots l’utilitzaven en les seves ofrenes al Sol, així com per a encendre el foc per als sacrificis als déus. Els antics Egipcis, que la importaven de la Xina -tal com es desprèn dels dibuixos a les piràmides-, l’empraven en el procés d’embalsamar les mòmies i per als encanteris.

Històricament s’ha considerat que, juntament amb el pebre i el cardamom, la canyella fou la primera espècie que arribà a la zona mediterrània a través de la Ruta de la Seda. A la ciutat de Roma existien els seplasarii (perfumistes-apotecaris) que la venien al peu del Capitoli; tots els emperadors romans la posseïen en els seus cofres, segons explica Galè. Per a l’enterrament de la seva esposa, Neró ordenà cremar a la seva pira funerària tota la canyella que hi havia emmagatzemada a Roma.

PUBLICITAT

Aquesta espècie posseeix un delicat perfum de fusta i un sabor ben definit, fragant i càlid. La seva versatilitat a la cuina permet d’utilitzar-la en plats dolços i salats, així com per tal d’aromatitzar licors, sabons i perfums.

Medicina tradicional xinesa

En la Medicina Tradicional Xinesa, que la considerava més valuosa que l’or, s’administrava per a calmar la febre, millorar la respiració i per a evitar les nàusees. Avui dia, s’utilitza sobretot per la seva propietat d’estimulant calorífic amb la finalitat d’escalfar els meridians del cos. Està indicada en casos de refredat, grip i bronquitis, per a activar la circulació de la sang i reduir els dolors produïts per l’acumulació de fred.

Els seus olis essencials són els responsables de normalitzar el bon funcionament de l’aparell digestiu, d’estimular la salivació i els sucs gàstrics, facilitant la disgregació dels aliments i la digestió. Aquestes propietats són de gran utilitat en el tractament del meteorisme, les digestions dificultoses, l’acidesa, la manca de gana, els vòmits o el singlot. Cal destacar, també, la seva utilització per a combatre l’anèmia, facilitar la recuperació després d’una convalescència, i en estats de debilitat i cansament. Antigament, en les zones rurals de la Península, es feia servir per tal d’induir la son als infants. A l’Índia, les dones la prenen després dels parts per tal de retardar un possible nou embaràs. Segons la medicina popular, quan existeixen abrasions a la llengua per haver menjat coses massa calentes, llepar un branquilló de canyella ajuda a calmar el dolor i a cicatritzar les papil·les gustatives.

Més propietats de la canyella

La recerca científica ha aportat més informació sobre les propietats de la canyella: té efectes antibiòtics en front d’organismes com Staphylococcus aereus, Salmonella typhi, i efectes inhibidors sobre el virus A de la grip asiàtica, o els virus ECHO. Per altra banda, s’ha descobert certa activitat contra la Candida albicans, (el fong responsable de les infeccions orals i/o vaginals per càndida), i també contra l’Helicobacter pylori (la bactèria que causa les úlceres estomacals). D’altres estudis han posat de manifest que ajuda a reduir els nivells de glucosa en diabetis del tipus II.

No s’ha d’administrar durant l’embaràs, atès que és un estimulant uterí i pot augmentar la força de contracció de l’úter. També està contraindicada en persones que pateixen d’úlcera pèptica gastroduodenal. Algunes persones poden desenvolupar al·lèrgies i/o dermatitis després de l’exposició a la canyella, i a dosis altes pot provocar alteracions nervioses. Recordeu que, abans de fer-ne un ús continuat, és important consultar un terapeuta especialitzat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT