L’ESCUT

202
Pere Salas Vives

De vegades passam mil vegades per un lloc i no ens adonam del que tenim al voltant. A Pollença, n’hi ha molts d’indrets que guarden secrets ben a la vista però que resten ignorats, com per exemple l’escut situat a una de les façanes laterals de Can Moixet, en el carrer del Temple. De fet, això és perfectament compatible amb una vida sana i plena de riqueses de tota índole. Primer viure i després filosofar deien aquells per devers Grècia. Però el pobre escut ha estat obviat fins i tot per aquells teòricament amants de les coses de la filosofia i de l’esperit, que o bé l’han analitzat sense mirar-lo, o l’han mirat i han passat de llarg. De fet, pràcticament ningú s’ha preocupat per saber que dimonis significa, a qui va pertànyer, perquè està allà on està…

Pertinença de l’escut

En aquest estat de coses, el cuquet de la curiositat em va començar a fer pessigolles per intentar esbrinar alguna cosa certa de tot plegat. Primer, però, calia una imatge fidedigna de l’escut, una cosa que en comptades ocasions, però no dir cap, s’havia aconseguit. Dit i fet, l’Àrea de Serveis de l’Ajuntament em va proporcionar una bona fotografia frontal, segons la qual es feia perfectament comprensible tot el significat. Com un llibre obert, les armes de l’escut ens diuen que va correspondre a Frey Ramon Despuig de Marcilla Rocabertí i Ram de Montoro, nat a Palma el 1670 i mort a la Valetta (Malta) el 1741. Els 4 corters corresponen als 4 primers llinatges, començant pel situat al cantó superior esquerra (Despuig) i acabant en el quart inferior dreta (Ram de Montoro). A més, a la part superior apareix una creu de Malta allargada, símbol del batlliatge que gaudia el protagonista. Per tant, l’escut ha d’estar datat entre 1723 i 1736, en què efectivament el nostre Ramon va ser Batliu de Mallorca per l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. La vinculació Santjoanista acaba de fer-se explícita per les vuit puntes de la creu que sobresurten de darrere de les armes familiars, mig tapades per la decoració barroca. Per últim, cal dir que el conjunt és rematat per una corona a la part d’alt i unes inscripcions difícilment llegibles en la part inferior, però que segurament corresponen al nom, la datació i càrrec del seu protagonista.

Hi ha un altre escut

És interessant remarcar, que en els porxos de can Moixet encara es conserva un altre escut datat el 1731 del referit Ramon Despuig i que porta les mateixes armes en el seu interior i les vuit puntes de la creu en igual disposició. Tanmateix, la factura és més pobre i no conté els atributs de batliu, contràriament al que seria d’esperar atesa la seva datació. Per lògica, la ubicació primigènia no fou en els porxos, sinó que devia ocupar un lloc més preeminent, però que a causa de les mancances descrites degué ser substituït pel que ara presideix la façana del carrer del Temple. Aquest fet, per força, s’havia de produir amb posterioritat al 1731, la qual cosa ens empeny a datar l’escut exterior el 1732. Per dos motius, perquè el número 2 de la data és clarament llegible i perquè no pot anar més enllà de la dècada dels trenta, ja que el 1736 Ramon Despuig va deixar el càrrec de Batliu.

La importància del cardenal Despuig

Però això no va suposar un enfonsament pel nostre protagonista, sinó que s’enlairà encara més, fins a arribar al punt més àlgid. Ramon Despuig va arribar a ser, ni més ni menys, que Gran Mestre entre 1736 i 1741, és a dir el càrrec més important de l’Orde de Malta. Aquest fet, també és constatable en un altre escut del mateix personatge que es troba en una de les voltes de la nau central de l’església Parroquial de Pollença, entre les capelles de Sant Jaume i Sant Antoni. En aquest cas, la creu de Malta ocupa dos dels seus 4 corters, una atribució que només estava a l’abast dels Grans Mestres. En els altres dos quarters figuren només les armes dels Despuig de Mallorca, és a dir un turó rematat amb una flor de lis i carregat per una estrella de vuit puntes.

Però, perquè hi ha aquests símbols a can Moixet i a la Parròquia?

En el primer cas perquè era part de la seu que tenia l’Orde a Pollença i en el segon perquè la mateixa Orde en gaudia de la titularitat com a hereva dels templers. Però a més, en aquest segon cas, Ramon Despuig col·laborà monetàriament en l’erecció de la nova parròquia que es construí en les mateixes dates en que ocupava els càrrecs de Batliu i Gran Mestre. Era una forma com un altre de prestigiar una institució i una família.

Tot això, i molt més, ens diuen els escuts. Com també, que rera l’heràldica s’amagaven les càrregues senyorials que religiosament pagaven els pollencins any rere any a l’Orde de Malta. Això permetia a les famílies de la noblesa que controlaven l’Orde a Mallorca mantenir o augmentar la seva preeminència social, en incrementar les rendes i l’estatus.

I per si hi havia dubtes, els seus escuts presidien simbòlicament els espais públics més importants de Pollença… Fins que els vàrem ignorar.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of