L’ESCOLA DE BURKINA FASO

201
L'arquitecte Albert Faus. Foto: Fernando Perianes

Eva Cerdà

“A qui té fam se, li ha de donar menjar. Després ve allò d’ensenyar – li a pescar. Però sobretot, sobretot, ha de saber que el riu és seu”, són paraules del recentment traspassat Pere Casaldàliga que aquesta segona vetlada de la Setmana d’Arquitectura i Disseny m’han rodat pel cap, molt especialment durant la ponència de l’arquitecte Albert Faus.

Faus ens ha apropat Burkina Faso, on ell viu des de fa una dècada. Ubicats geogràficament i física damunt el terreny, Faus ens ha contat la pròpia experiència; des de les primeres impressions fins a la descoberta d’una realitat extremadament complicada. Per suposat, ha detallat la materialització d’uns projectes amb molta d’ànima.

Marta Peris, de l’estudi Peris+Toral també va intervenir. Foto: Fernando Perianes

Així que, si en arribar a Burkina Faso, l’arquitecte va quedar meravellat amb l’estampa bucòlica d’infants i mestres arremolinats davall els arbres fent escola. Al final, la lliçó apresa ha estat ensenyant.

PUBLICITAT

L’arquitecte, convertit en mestre, va anar a l’escola per parlar sobre el seu ofici i els alumnes, o sigui el futur, crearen un poblat de mides minúscules, però amb un treball majúscul de projecció, planificació, construcció, acabats i altres detalls sorgits de la improvisació, o de la tradició.

Albert Faus, Marta Peris i José Toral. Foto: Fernando Perianes

I és que, després de la tendresa, Faus ens ha abocat a l’admiració amb un vídeo de l’equip de dones resoltes, alegres i anàrquicament organitzades, que restauraren part dels arrebossats tradicionals del poblat de Tangassogo. Entre els impulsors d’aquesta bella iniciativa, hi havia el ceramista Toni Cumelles qui fa un parell mallorquí d’anys va omplir una inoblidable vetlada de la Setmana d’Arquitectura i Disseny.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT