LES TRES ETAPES DE L’ALMOINA I EL GALL QUE NO S’AVORREIX

Com saben molt bé els lectors de Punt Informatiu aquesta és una secció on comparam una fotografia antiga d’un lloc del municipi de Pollença, amb una actual presa exactament des del mateix lloc. Això ens dona peu a un joc que ens fa fer una mica d’història i a reflexionar sobre els canvis que ha sofert el poble. Sembla però, què aquest joc ja va ser jugat fa gairebé un segle. En aquesta ocasió hem trobat dues fotografies de diferents dècades a les primeries de segle, fetes exactament des del mateix punt de la plaça de l’Almoina. Desconeixem si les va fer el mateix fotògraf en diferents etapes de la seva vida, o si un segon fotògraf va cercar el mateix tir de càmera per mostrar com havia canviat la Plaça. Sigui com sigui, nosaltres hem afegit una tercera fotografia a l’equació.

Fotografia més antiga

De la primera fotografia en tenim poques referències. No en sabem l’autor, ni la data, però la imatge ens dona algunes pistes que ens permeten acotar el període. La pista més important la trobam en el campanar de l’església parroquial. El 1919 començaren les obres per fer un campanar més alt. D’altra banda podem veure penjat a la paret el que sembla un cartell de cinema. La primera sala de cinema que va haver-hi a Pollença va ser el Teatre Principal, que va obrir l’any 1908. El cartell també podria ser de toros, però la plaça de bous de Pollença no va ser construïda fins al 1919. Una altra pista ens permet acotar una mica més els anys, i és l’absència d’enllumenat elèctric. Així com a la segona fotografia es pot veure un fanal, a la primera no hi és. Això ens situa en una data anterior a 1914, any en què es va instal·lar el primer enllumenat elèctric a Pollença. Així, per tant, podem afirmar que aquesta imatge va ser feta entre 1908 i 1914.

Segona fotografia

Aquesta fotografia la podem datar amb seguretat entre els anys 1927 i 1929. En primer lloc perquè veure un cartell a la paret on es pot llegir clarament la paraula “Moderno”, que segurament feia referencia al Cine Modern, al Carrer Alcúdia, que va ser inaugurat l’any 1927. També sabem que la imatge és anterior a 1929, ja que a l’anvers d’una de les postals que usen aquesta fotografia, hi ha escrit a mà aquest any.

La tercera fotografia no hi ha cap dubte que és del 2017, atès que ha estat feta per l’autor d’aquest article.

L’Almoina és vida

L’aigua és vida, i aquest és un dels motius pels quals la plaça de l’Almoina ha estat històricament el lloc més transitat de Pollença. D’ençà que es va construir la font del Gall l’any 1827, bona part dels pollencins acudien regularment a cercar-hi aigua. Hem de tenir en compte que la majoria de les cases no tingueren aigua corrent fins els darrers anys de la dècada dels 60. D’altra banda, fins que no es va fer la circumval·lació que uniria les carreteres de Sa Pobla i el Moll els anys 50, el carrer Major era l’arteria principal del municipi. Això convertia la placeta en un dels punts més bulliciosos del municipi, ple de gent, carros i bísties.

L’Almoina i el cinema

Tot aquest transit de gent i carros convertia l’Almoina en el punt ideal per fer propaganda dels esdeveniments que succeïen al municipi. Per això, d’ençà que va començar la febre del cinema a Pollença, amb l’obertura del Teatre Principal el febrer del 1908, la placeta es va convertir en el principal expositor d’aquell nou art que començava. Aquella primera sala de cinema era coneguda com “Can Franch” i era propietat de Bartomeu Aloy. Però no va ser la primera vegada que els pollencins veren imatges en moviment, ja que el 1904 va comparèixer per Pollença un home amb un cinematògraf ambulant que va oferir una sessió setmanal a benefici dels pobres. Feia només 9 anys que els germans Lumière havien ofert la primera projecció de la història.

A la segona fotografia fins i tot podem esbrinar alguna de les paraules del cartell anunciador. Com hem dit anteriorment sembla una pissarra on s’anuncien les pel·lícules projectades al cine “Moderno”. Aquesta sala, propietat de Rafel Salas, es va convertir amb 500 butaques en la més gran de Pollença. A finals dels anys 20 la seva capacitat només era superada per la plaça de Toros. Altres paraules que podem llegir a aquest cartell és “La Barrera” i “Un viaje…” curiosament, mirant les pel·lícules realitzades als anys 20 en trobam una de 1929 anomenada “Un viaje por Galicia”. Cal recordar, que aquells anys totes les pel·lícules encara eren mudes i anaven acompanyades d’un músic en directe. La primera pel·lícula sonora de la història és “El cantor de jazz”, de l’any 1927.

Actualment, a un altre punt de la placeta de l’Almoina, encara s’hi pengen els cartells de les úniques projeccions de cinema que hi ha al municipi i que són oferides pel cineclub al club Pollença.

El campanar creixent

Però el tret diferencial de les tres fotografies i potser el motiu pel qual es va prendre la segona fotografia, és el campanar de la parròquia. A començaments del segle XX, la parròquia de Pollença ja havia complit un segle i mig de vida, però el rector Mateu Alzamora considerava que algunes barriades de Pollença estaven socialment i religiosament mal ateses. I una de les solucions a aquest problema era construir un campanar suficientment alt com perquè les campanes es poguessin sentir per tot el poble. Així què a finals del 1919 va començar l’empresa d’alçar el campanar fins a trenta-cinc metres i mig. Una obra que va acabar el maig del 1921. D’altra banda va ser l’Ajuntament l’encarregat d’adquirir un nou rellotge amb quatre esferes per posar a la torre. Així el batle Guillem Far va encomanar el rellotge a Alemanya per un cost de 6.683 pessetes, i l’any 1921 va ser instal·lat. A la foto actual, ja ni tan sols es veu el campanar a causa de l’alçada dels nous edificis.

El Gall

Ja per acabar no podem deixar de parlar del Gall. El Gall, motiu heràldic de l’escut de Pollença i sobretot, símbol per antonomàsia de tots els Pollencins. Pot ser per això, aquesta petita escultura de l’artista Sebastià Vives ha estat víctima, en incomptables ocasions, de les agressions dels que, o bé per riure o bé per ofendre, l’ha segrestat i l’han arrabassat de la seva talaia hídrica. D’aquestes malifetes delictives n’han passat un bon grapat aquests darrers 20 anys, però hi ha una cosa que dona a pensar. A cap de les tres fotografies el Gall està en la mateixa posició. Que a la fotografia del 2017 estigui canviat no és estrany, ja que sabem que el Gall ha estat recol·locat. Però que també s’hagi mogut entre les dues primeres fotografies fa pensar que potser els enemics del patrimoni ja passejaven pels carrers del poble en aquelles primeries del segle XX.

El Gall va començar mirant el campanar, per després girar-se cap al carrer Joan Mas i, finalment observar amb deteniment, el carrer Major. Exactament han passat 190 anys en els quals, al manco, el Gall ha estat entretingut.

Bona part de la informació d'aquest article ha estat extreta dels llibres:
SALAS VIVES, P. (2011). "Història de Pollença. Segle XX". Pollença, Ajuntament de Pollença i Sa Nostra
CIFRE CIFRE, R. (1991). "Dos-cents anys de vida parroquial a Pollença, 1790-1990".

408total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e