LES TONADES DE LA NOSTRA FESTA

840
La Banda de Música de Pollença, un 2 d’agost, interpretant l’Alborada a la placeta de l’Almoina.

Agnès A. Cerdà Amengual

Durant aquest temps de confinament hem pogut reflexionar sobre múltiples aspectes que influeixen de manera positiva o negativa en les nostres vides, hem pogut repensar la manera com vivíem i així perfilar el futur que volem. Entre altres coses, ens hem adonat de la importància de la sanitat i l’educació en el bon funcionament de la societat, i també de la importància de la música i, en general, la cultura, pel bon manteniment de la nostra salut mental. Gràcies a la música gaudim de moments feliços i durant aquells dies poguérem oblidar, encara que fos momentàniament, la incertesa que els guiava.

No podem entendre una festa sense la música que l’acompanya i la nostra orella és capaç de reconèixer els sons més típics de les festes per fer-los arribar al nostre cervell i posar-nos la pell de gallina. Només el renou de les paperines quan es mouen amb el vent ens porta el record de l’estiu. A aquest so més simple, hi hem d’afegir les nombroses melodies que ens acompanyen durant aquests dies de la Patrona, com L’Alborada, el Visca Pollença, el Puix Patrona o les cançons interpretades per la Tropa del Soldà, entre d’altres. Sembla que aquestes melodies fa centúries que acompanyen els pollencins en la seva estimada festa, ja que les hem popularitzat i les hem fet formar part del nostre folklore particular, però la majoria s’estrenaren a final de segle XIX i, per tant, la popularització d’aquestes melodies és prou moderna.

PUBLICITAT

Els Goigs a la Mare de Déu dels Àngels, coneguts com «Puix Patrona», foren escrits a Roma el 1889 i es canten amb la melodia de l’himne de Lluc de Bartomeu Torres Trias (1840-1908). Miquel Bota Totxo a 125 anys de música a Pollença 1865-1990 documenta l’estrena de la cançó, juntament amb l’estrena de L’Alborada: “Nicolau de Castro, compositor, professor de música i bona batuta, i el mestre Martí Bennàssar  ̶ “Boixer” ̶ , dirigiren la Banda de Música Liberal que estrenà “L’ALBORADA”, en apuntar l’alba del dia 2 d’agost de 1882. […] El mateix dia, a l’Església Parroquial, s’estrenà també una cançó feta expressament pel compositor Guillem Massot, amb lletra del nostre màxim poeta, Mn. Miquel Costa i Llobera, com avançament dels Goigs a la Mare de Déu dels Àngels, Patrona de Pollença, que s’estrenaren amb tota solemnitat l’any 1889”. (1990:31)

Tot i això, tenim una referència a unes lletres de Costa i Llobera que sembla que s’havien popularitzat abans. M. Rotger i Capllonch a Història de Pollença afegeix un escrit d’Antoni Maria Alcover del 3 d’agost de 1884 en què, tot parlant de les festes de la Patrona, diu: “Acabat l’Ofici l’Ajuntament y el Clero s’en anaren a refrescar a ca’l Rector de la Mare de Déu, y dos retgidors a fer las taules, verbo captar per tota la vila ab tres o quatre guiterrers y violiners toca qui toca les tradicionals y ayroses Porgueres, y ab l’Ajuntament antich que d’en tant en tant cantave unes coblas de la Patrona, que no n’hi vuy dir més, són compostes de D. Miquel Costa, y basta” (1969: apèndix 49)

L’himne pollencí, Visca Pollença, forma part d’un dels números de la comèdia musical de costums pollencins, Amor de pagesia, de Pere Melià Bauçà, que prest es denominà “n’Aineta” (1942). Aquesta obra fou harmonitzada per Bartomeu Oliver i instrumentada per Jaume Albertí, que també fou director de la banda de música. Miquel Bota Totxo diu “I l’any 1975, el 2 d’agost, el dia de la Festa Major de la Mare de Déu dels Àngels, Patrona de a Vila, l’Ajuntament de Pollença li va retre un homenatge [a Jaime Albertí] a la Sala de Sessions, que s’omplí de gom a gom, on ell, tot emocionat, hi va dirigir per darrera vegada la Banda Municipal, en la interpretació de “L’ALBORADA” i l’himne “VISCA POLLENÇA””(1990:88). Per tant, sabem que el 1975 la peça ja es considerava l’himne del poble i també que L’Alborada ja era una melodia popular.

Com hem vist, les melodies que acompanyen la festa aparegueren a final de segle xix i s’anaren popularitzant fins a convertir-se en una part imprescindible de la festa pollencina.

PUBLICITAT

La música ens porta moments de felicitat i no hem d’oblidar la importància que té en l’educació dels més joves i en el seu correcte desenvolupament cognitiu. Així, tampoc ens hem d’oblidar que ser músic és un ofici com qualsevol altre, un ofici que hem de dignificar i respectar tal com es mereix, ja que de la música en gaudim tots.

PUBLICITAT

Bones festes i molts d’anys per la Patrona!

PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital