“LES POLÍTIQUES DE GÈNERE HAURIEN DE SER UNA QÜESTIÓ TRANSVERSAL”

Marina Llobera, candidata a la batlia per Alternativa per Pollença.
Marina Llobera, candidata a la batlia per Alternativa per Pollença.

Ma. Magdalena Tortella

 

Marina Llobera Vicenç té 31 anys i és llicenciada en Filosofia, matèria que imparteix a un institut públic de secundària. Es considera “feminista, d’esquerres i radical” -si aquesta paraula s’entén com a voluntat transformadora del sistema-. De fet, és així com Marina entén la política, com una acció col·lectiva per a la transformació social.

Segueix Alternativa per Pollença des dels inicis de la formació, però s’hi va implicar activament fa uns quatre anys. Tant, que ara n’és la seva candidata a la batlia per a les properes eleccions municipals. La més jove i l’única dona.

 

Ets la més joves dels candidats a la batlia i l’única dona. Com afrontes el repte des d’aquesta perspectiva? És una llàstima que sigui l’única dona, però no és cap desavantatge. Al contrari! En moltes polítiques hi manca una perspectiva de gènere, i no fa falta ser dona per aplicar-les. Consider, però, que les polítiques de gènere haurien de ser una qüestió transversal. Respecte la joventut, crec que form part d’una generació molt ben preparada, i a més, formada ideològicament i política. Pel que idealitzi l’experiència… l’experiència fins ara ha estat corrupció.

Creus que per això la política no està ben valorada en aquests moments? No està ben valorada perquè s’ha pervertit la lògica de la política. Els que han estat fent de polítics no servien els interessos dels seus suposats representats, el poble. No han fet el que els pertocava.

Alternativa, sempre heu fet bandera d’una política diferent, basada en un sistema assembleari, fora dels convencionalismes polítics entesos fins ara. No obstat, per a les properes eleccions, hi ha altres partits que també aposten per aquest funcionament. Com ho valores? Ho valor molt positivament perquè és senyal que nosaltres anàvem per bon camí. Pens que és la única manera de funcionar que hauria de tenir una organització política, si es vol dir democràtica. A vegades hi ha qui relaciona l’assemblearisme amb la inoperància. Però un assemblearisme així com toca, és perfectament eficient, competent i inclús té més capacitat de feina.

Tot i ser, Alternativa, un partit innovador en les formes, enguany, noves formacions entren en joc, i paradoxalment, Alternativa passa a ser part dels partits “convencionals”. Quina lectura en fas? Alternativa és un projecte sòlid i ben pensat. Feim feina amb uns objectius estratègics i en conseqüència, duim a terme una sèrie d’actuacions. A partir d’aquesta premissa, aquests daltabaixos a uns mesos de les eleccions ens indiquen debilitat dels altres partís. No critiquem en cap cas les coalicions, ara bé, sí els canvis de sigles en el darrer moment, perquè “em vull presentar” o “ens ajuntam perquè si no, no traurem res”… Crec que faria falta una autocrítica. En alguns casos, les candidatures tenen pinta de voler salvar els mobles al darrer moment, i ja tenim un exemple amb La Lliga a les darreres eleccions. Una cosa feta a darrer moment no té base, i a la primera de canvi es desfà.

Parlant de coalicions… cal recordar que des d’Alternativa proposareu un pacte unitari. Perquè creus que no va funcionar? Vam proposar el pacte per dues vies diferents. En primer lloc, amb PSM i Esquerra, crec que no va funcionar perquè prioritzaven el fet de tenir un referent autonòmic. Noltros som un partit municipalista i pens que un dels mals del municipalisme a Mallorca, allò que fa que tengui poca força, és precisament aquesta casi-obsessió per les autonòmiques. També van influir les ganes que tenien de conservar l’estructura de partit, quan noltros proposàvem una assemblea unitària, de persones, no de partits.

Per altra banda, el Cercle de Podemos, -ara Gent per Pollença-, s’activà quan noltros ja havíem presentat candidat. Podíem ser flexibles en algunes peticiones… però no sens pot acusar de planificar, de tenir un projecte sòlid i coherent.

D’això no hi ha dubte, ja que Alternativa va ser el primer partit en presentar candidata, ara fa un any. Per desgràcia la gent tendeix a personalitzar els partits. Per molta gent, Alternativa era “el partit de’n Pepe… i en Pepe diu… i en Pepe fa…”, quan a Alternativa ningú fa res que l’assemblea no ho hagi aprovat prèviament. Ell només n’era el cap visible, paper que ara em correspon a mi. No obstant, degut al poc coneixement que hi havia fins ara de l’assemblearisme, la gent està acostumada a estructures verticals, on el qui està davant mana, i diu, i fa. Nosaltres vam anunciar la candidatura fa un any per dues raons. En primer lloc, perquè no improvisam. En segon lloc, com que nosaltres ja ho teníem clar, calia que la gent començàs a dissociar en Pepe d’Alternativa.

Abans d’anunciar-te com a candidata, formares part de plataformes ciutadanes com ara Iniciativa per Pollença o l’Assemblea Educativa. Ha estat un pas natural passar a primer línia de la política? Tot són formes de participació política. Per a mi, ser candidata a la batlia no és pujar un esglaó, és simplement fer una altra passa. No ho veig com un in crescendo, sinó al mateix nivell. Fins ara la feina era de carrer, i en aquest cas, és una qüestió institucional. De fet, a mi el que m’atreu de la política local, és que és el punt més proper per als ciutadans, la primera possibilitat segura de participar directament que té la gent.

Quina experiència has obtingut d’aquests moviments? L’experiència més valuosa de la militància és aprendre a organitzar-se col·lectivament. És allò més difícil de tot, però l’organització és l’única manera efectiva que pot dur a la transformació social. És a dir, les cosses poden ser com noltros decidim que siguin, lo difícil és fer feina en una mateixa direcció, posar-se d’acord.

Ja que has parlat de’n Pepe… Què has après d’ell? A nivell polític, a fer feia seriosa, humil, crítica quan toca i constructiva, també quan toca.

103total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e