LES MESTRES A POLLENÇA (I)

193
Magdalena Cabanellas Rotger (dreta) vora Maria Castañer Calvo de Sóller

Quan 17 al·lotes pollencines, a finals del segle XIX, estudien per a ésser mestres d’escola és un fet de gran importància, tant dins la història de Pollença com dins la història en general. Pensem que fins ara la dona només ha tingut un paper dins la llar. La dona pollencina acaba de fer una gran passa. Per primera vegada la dona accedeix a l’educació superior; per primera vegada aquesta dona pollencina amb iniciativa, amb inquietuds, amb ganes de saber, que té la necessitat d’abandonar el rol femení i, per tant, ganes de ser qualque cosa més que una mare i una esposa, en té l’oportunitat. Ha arribat el moment de desenvolupar la seva intel·ligència, de créixer, d’evolucionar. Són veritablement unes dones amb unes expectatives no corrents per a l’època i que sabran aprofitar la gran oportunitat que se’ls presenta.

1872 obri el primer centre de l’Illa on les dones podien estudiar Magisteri

Aquesta els ve donada quan a 1872 s’obri l’Escola Normal de la Puresa de Palma. Aquesta Escola és el primer centre femení de les Balears on les dones de les Illes podran accedir per realitzar els estudis de Magisteri. El títol que obtenien en aquesta Escola era oficial i els donava l’accés per poder optar per oposició o concurs a les escoles públiques de les illes Balears.

Aquestes dones han aprofitat un moment que també podríem anomenar històric, en el sentit que no és fins a principis del segle XIX, exactament l’any 1833, quan l’Estat espanyol, dins l’època lliberal, comença a donar molta d’importància a l’educació, tot considerant l’alt grau d’analfabetisme del país. Les Balears no estan excloses d’aquests alt índex d’incultura, i podríem dir que la dona encara n’està més afectada que l’home.

Abans de crear-se aquesta Escola Normal per obtenir el títol de mestra només s’havia d’acreditar tenir un mínim de coneixements relatius a les matèries que formaven l’ensenyament elemental. Se les examinava de: religió i moral, lectura, escriptura i comptes i en les labors pròpies del seu sexe.

Abans de 1872 les dones nomes podien presentar-se als exàmens

El 10 d’abril de 1842 s’havia creat el Seminari de Mestres masculí. A aquesta Escola Normal de Mestres només podien assistir a classe els homes. Les dones, discriminadament, només es podien matricular per lliure i presentar-se als exàmens. Aquests també eren diferents dels homes, només havien de demostrar que eren vàlides per educar altres persones del sexe femení, d’aquí que el nivell que se’ls exigia tampoc era massa elevat.

Fins a 1857 l’Estat no comença a regular l’educació

I és mitjançant la Llei d’Instrucció Pública de 9 de setembre de 1857, coneguda com a la Llei Moyano, quan l’Estat comença a regular els aspectes bàsics del sistema escolar espanyol al llarg de més d’un segle fins arribar a la Llei General d’Educació de 1970. L’Estat vol que els mestres estiguin preparats per fer la seva tasca educativa, que tinguin un nivell de cultura en relació a la seva professió i, per aquest motiu, pensa en la creació d’escoles de Magisteri d’on surtin els professionals i les professionals que tanta d’importància tenen en l’educació d’un poble. Podem ja avançar que, segons dicta la Llei Moyano, seran els ajuntaments els que hauran de finançar l’ensenyament primari. I, com veurem més endavant, aquest fet serà econòmicament molt perjudicial pels mestres.

També et pot interessar:  SUPERAT L’EQUADOR DE LES FESTES: MARXA FRESCA

La primera Escola de Magisteri femení estava regida per la pollencina Alberta Giménez

Per tant, no serà fins 30 anys després de la creació del Seminari de Mestres masculí, quan la dona pugui cursar estudis per primera vegada en la història a la també primera Escola de Magisteri femení de les Illes. Estarà regida per Alberta Giménez, que com sabem és nascuda a Pollença, a l’any 1837, que té el títol de mestra elemental; una dona amb molta de iniciativa i personalitat.

Les assignatures que s’estudien a la Puresa són: Llengua castellana i Ortografia; Aritmètica; Història i Geografia d’Espanya; Doctrina Cristiana i Història Sagrada; Solfeig i Música; Dibuix; Lectura i Escriptura; Labors d’utilitat i ornament; Urbanitat i Higiene; i Economia domèstica. Com veiem la preparació que rebien era coherent amb el destí que aquesta tindria, que era l’educació de nines. Nines que majoritàriament tindran com a objectiu formar una família.

Per obtenir el títol elemental havien de cursar tres anys d’estudis i per tenir el superior dos anys més. A més, hi havia agregada una Escola Pràctica, on les alumnes realitzaven les pràctiques docents.

Aquesta Escola de la Puresa perd els seus privilegis legals per ordre del Ministre de Instrucció Pública i ha de deixar la formació de les futures mestres en mans de l’Estat l’any 1912. Es passarà d’una educació religiosa a una de caràcter públic.

Margalida Sastre Borràs és la primera pollencina que obté el títol de mestra

Margalida Sastre Borràs és la primera pollencina que obté el títol de mestra. Ho fa al primer examen de revàlida que es realitza a l’Escola de la Puresa a l’any 1872. Margalida havia nascut l’any 1838. El seu pare era patró i vivien al carrer de l’Aigua.

Antònia Salom Vidal aprovarà l’examen de revàlida de la convocatòria de 1873. Encara que ella era nascuda a Palma, vingué a Pollença amb els seus pares, i en el Padró de 1875 ja hi figuren. Vivien al carrer de Joan Mas. El seu pare era tintorer. El seu germà Miquel sí que naixerà a Pollença. El gener de 1877 va obtenir la plaça per oposició a Ferreries. Antònia va arribar a Menorca acompanyada dels seus pares i del seu germà. Aquest fet ens senyala l’important que fou per a la dona la professió de mestra d’escola, ja que no només li donava mobilitat sinó que a més la transformava en certa manera en cap de família, pel fet d’atreure als seus familiars al seu lloc de residència per motiu de la seva professió. Sa mestra Salom va arribar a convertir-se no tan sols en una institució en el poble de Ferreries, sinó també en un model viu de treball i dedicació, ja que inclòs impartia classes dominicals en el Pla de l’Església als pagesos del terme municipal.

Aquests exàmens de revàlida es realitzaren a la Puresa per aquelles dones que no havien tret el títol en els exàmens del Seminari de Mestres masculí.

Les primeres 17 al·lotes en fer Magisteri

Antònia Salom Vidal. Foto: Col·lecció Ajuntament de Ferreries.
Antònia Salom Vidal. Foto: Col·lecció Ajuntament de Ferreries.

Les 17 primeres al·lotes que cursen Magisteri són: Francesca Aguiló Cortés, Magdalena Cabanellas Rotger, Magdalena Cerdà Llabrés, Magdalena Cifre Cerdà, Catalina Enseñat Llobera, Maria March Vila, Magdalena Mayol Salas, Maria Mayol Salas, Coloma Pizà Mercadal, Joana Maria Rotger Cifre, Maria Rotger Coll, Josefa Seguí Torrendell, Lluïsa Terrés Portell, Bàrbara Triay Palliser i Margalida Vives Cánaves, més Gerònia Guiraud Llobera i Maria Sastre Borràs (germana de Margalida) que només cursen un any de carrera.
Totes elles procedeixen de famílies de classe mitjana, els seus pares són botiguers, petits i mitjans propietaris de terres, farmacèutics, torrers, mariners, guàrdia civils, comerciants, tintorers, mestres, sabaters, etc.

També et pot interessar:  PRIMERA PRESA DE CONTACTE PER POSAR TRANSPORT ESCOLAR A SANT VICENÇ

Una vegada obtingut el títol de mestra d’escola no totes exerciran la professió, unes quantes triaran abandonar-la per formar una família, però la majoria, tant si es fan monges, com és el cas de quatre d’elles, com mestres d’instrucció primària a l’escola pública, dedicaran tota la seva vida a l’ensenyament.

Josefa Seguí la primera pollencina fou la primera pollencina en obtenir el títol de Magisteri

De forma més concreta, es pot afegir que Josefa Seguí Torrandell serà la primera que es titula a l’Escola de Magisteri a la promoció de 1887 amb el títol elemental i Maria Magdalena Cerdà Llabrés amb el títol superior a la promoció de 1889.

Josefa es farà monja de la Caritat. Va néixer a l’any 1867 al carrer Joan Mas. Era d’una família de 7 germans. El seu para era llaurador.

1913, primera Junta Local de Primera Ensenyança de Pollença

Maria Magdalena Cerdà va néixer l’any 1870 al carrer Major, el seu pare Don Antoni Maria Cerdà, era farmacèutic. Es casà amb Don Lluís Capllonch de la Fuente, Secretari del Banc Agrícola i tingueren 9 fills (aquest número de fills em fa pensar que segurament no va exercir de mestra, o, al menys, des que es va casar). Però a 1913 formarà part com a mare de la Junta Local de Primera Ensenyança de Pollença.

A la Primera Junta Local en què apareixen mares també hi trobam una altra d’aquestes al·lotes, és l’any 1908. Es tracta de Francisca Aguiló Cortès. Pareix que tampoc exercí de mestra d’escola, ja que a 1903 estava casada i duia una botiga al carreró del Vent. Per tant, el fet de pertànyer al que ara diríem les primeres AMIPAS, vol dir que encara que, per les circumstàncies que fossen, no es volguessin o poguessin dedicar a l’educació, no l’abandonaren del tot.

Magdalena Cifre Cerdà, la primera dona batlesa nascuda a Pollença

Magdalena Cifre Cerdà també és una de les 17 pollencines que estudiaren a la Puresa. Nascuda a 1880 i titulada el 1898 amb el grau superior. És filla de Jaume Cifre que resideix a Andratx perquè fa de faroler del far de la Dragonera. Si parlam d’ella és perquè segons dades de l’Arxiu d’Educació aquesta dona després de treballar a diferents pobles de Mallorca l’any 1932, en temps de la segona República, és destinada a Lloret i allà exercirà el càrrec de batllessa des de gener a maig de 1933. Podem afirmar sense equivocar-nos que és la primera dona batllessa nascuda a Pollença, i segurament també de Mallorca.

Maria Rosa Albis Ferragut