LES GERMANES MISSIONERES DELS SAGRATS CORS I ELS MOROS

558

Pere Salas Vives

Com és conegut, enguany se celebra el centenari de l’arribada de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors a Pollença. Un ja llunyà mes de maig de 1921 prengueren possessió de la casa pairal dels Cifre de Colonya, per convertir-la en la seu de la congregació a casa nostra. En el transcurs de cent any són innombrables els esdeveniments i vivències pels quals han passat les Germanes. Ja tindrem temps de parlar-ne. Ara només m’interessa posar de manifest la seva relació amb la festa de la Patrona i, més concretament, amb el simulacre de Moros i Cristians.

Les germanes dels SS CC participen en les festes tradicionals de la població des del primer moment

El primer que cal destacar és que les germanes dels SS CC participen en les festes tradicionals de la població des del primer moment, encara que, a diferència de les germanes de la Caritat, ho fan en un segon pla, sense formar part de l’organització.

Per exemple, en la primera etapa del franquisme, preparen les banderes i penons de les associacions que tenien la seu en el convent, com els Dijous Eucarístics, les Maries dels Sagrats Calvaris o l’Associació d’exalumnes, per participar en les diverses processons o actes parroquials. Encara que no sempre les coses anaven com s’havia previst. Per exemple, el 1942, un dels anys més terribles de la postguerra, tota la feina de preparació per poder lluir a la processó de la Patrona no va servir de res, ja que:

PUBLICITAT

“Se prepararon los pendones de las Asociaciones, pero ni las madres ni las niñas de la Caridad ni las nuestras los pudimos sacar por falta de personal.”

Així mateix, un cop es normalitzà la situació social i econòmica de Pollença, les nines de l’escola assistiren amb regularitat a les processons de la població i, entre elles, la de la Patrona. En alguna ocasió, fins i tot, vestiren els nins que havien de representar els papers del canonge Miquel Costa, l’heroi Joan Mas i la Madre Alberta, com va succeir el 1974. Tasca que a partir del tancament de l’altre convent femení varen anar desenvolupant amb més assiduïtat. En altres ocasions, com succeí el 1943, les al·lotes que practicaven els Sants Exercicis Espirituals pintaven les cintes que s’havien d’emprar per a les corregudes. En aquella època també solien sentir la música de l’Alborada a les portes del convent. L’excepció fou el 1947, quan no varen escoltar-la “por respetar el luto de nuestra amada y difunta Hermana Sor Rafaela”. Això sí, el capvespre participaren a la processó “por devoción y buen ejemplo”.

La participació activa de les germanes dels SS CC en la modernització del simulacre a partir dels anys seixanta

Es tractava de l’inici del creixement econòmic arreu de Mallorca. Els símbols de la modernització es començaven a fer evidents. Paral·lelament, cada cop augmentava la importància i el nombre de participants a la batalla de moros i cristians. Però el vestuari dels primers continuava tan pobre com sempre. Una simple capa blanca amb rivets vermells i una mitja lluna del mateix color, més un cèrcol al cap era l’equipament estàndard. La resta el portava cada “moro” a la seva manera. De fet, mentre el nombre de cristians anava en augment, el dels seus rivals estava estancat o en retrocés.

Precisament aquest any les germanes anoten a la seva crònica que el mes d’agost “confeccionamos unos pantalones y chaquetas para los moros”

Aquest fou el context de la renovació del vestuari dels moros que, tot indica, s’inicià el 1962. Precisament aquest any les germanes anoten a la seva crònica que el mes d’agost “confeccionamos unos pantalones y chaquetas para los moros”. Activitat que es va repetir en els anys següents pràcticament de forma continuada fins al 1979. En totes les ocasions es deixa clar que es tractava únicament de vestits de moros, contràriament mai apareixen els cristians. Es confirmaria així que les germanes dels SS CC participen en la renovació del vestuari que anava a càrrec de l’Ajuntament, que en aquell moment únicament afectava el bàndol dels corsaris. Més específicament, hem de pensar en els principals càrrecs i, sobretot, en els vestits dels anomenats capitans. Una mena de tropa d’elit que anava al capdavant. Sabíem que els seus vestits, així com l’espasa de ferro, eren proporcionats per l’Ajuntament. Teníem constància que els patrons havien estat copiats dels vestits del simulacre de Sóller. Igualment, coneixem que, el 1967, el pintor Carles Got els redissenyà de nou, però sense perdre la seva essència. Però el que s’havia perdut en l’oblit, és que varen ser les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors que, tots o en part, els varen confeccionar. Un altre mèrit més de la seva presència.

És clar que no sempre se sentiren correspostes amb l’actitud dels moros i cristians. El 2 d’agost de 1989 anotaren:

“Por la tarde algunas vamos a ver la procesión con los hijos ilustres acompañando la imagen de la Patrona. Por la calle ya se ven grupos de Moros y Cristianos, algunos van bebidos y contentos… triste imagen para los visitantes… y turistas, nos conformamos porque dicen por todo es igual.”

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital