LES ESTACIONS DEL VIA CRUCIS DELS CARRERS DE POLLENÇA

121
Estació número nou: Tercera caiguda, ubicada al carrer Coronel Aloi.

El Calvari, amb els 365 escalons i el camí de les Creus, és una de les imatges característiques de Pollença. El turonet coronat amb un petit oratori pren especial rellevància per aquestes dates, quan és escenari de diversos actes de la Setmana Santa: Via Crucis i Davallament.

Tanmateix, però, els següents apunts no van sobre les creus de pedra que condueixen fins al “lloc de la calavera” (segons el significat romà, ja que era en aquests llocs on ajusticiaven els condemnats a mort) i que, avui en dia, segueixen en l’itinerari del Via Crucis del Diumenge de Rams; sinó sobre les quatre estacions mal comptades que resten a algunes façanes del poble.

Més enllà de l’espai que separa els dos llocs (carrers i Calvari), els uneix la devoció cristiana del Via Crucis o camí de la Creu.

El ritus del Via Crucis

El Via Crucis és un ritus propi de la Quaresma i Setmana Santa que consisteix en seguir amb la passa, el res i la meditació, la Passió i Mort de Jesús, a través de catorze “estacions” que representen el camí que va fer Jesús des de la casa de Ponç Pilat fins al Calvari, on morí crucificat i, posteriorment, fou sepultat.

Les estacions perdudes de Pollença

A les façanes de la Parròquia al carrer Antoni Maura i al carrer del Temple, i de dues cases particulars situades al carrer Major, una, i al carrer Coronel Aloy, l’altra, s’aprecien, gairebé totes en un estat llastimós, imatges ceràmiques que representen incidents particulars que patí Jesús durant el camí del Calvari.

Estació número dos: Jesús carregat amb la creu, ubicada al carrer Antoni Maura.

Segons Jordi Llabrés i Joan Florit apunten en un article titulat “El Via Crucis dels carrers de Sencelles”, publicat a la revista Sa Sella, “la finalitat d’aquestes Estacions és ajudar a unir els fidels al Senyor fent una peregrinació espiritual a Terra Santa, als moments més senyalats de sa passió i mort”.

L’ordre en que es visitaven les estacions de Pollença

De les estacions pollencines, cal suposar que la primera havia de ser la del carrer Temple, però, de tan deteriorada que està, no s’aprecia tan sols la imatge i molt manco el número. Aquesta primera estació fa referència al moment en què, a la casa de Ponç Pilat, Jesús es condemnat a morir a la creu i “accepta de bon grat l’injusta sentència per redimir les nostres ànimes pecadores”i.

Estació probablement número u: Jesús condemnat a mort, ubicada al carrer del Temple.

La segona estació està al carrer Antoni Maura, també en una façana de la Parròquia. En aquest cas, la imatge també en molt mal estat de conservació, en la segona rajola superior esquerra, s’aprecia un número 2. Per tant, es tracta de la segona estació, moment en què Jesús carrega la creu i diu:

– Ànimes que el cel voleu,

abraçau la vostra creu,

i seguiu darrere mi.-”ii

En una casa particular del carrer Major, s’hi pot veure l’estació que millor es conserva. Es tracta del passatge número 8, instant en què Jesús parla a les dones compassives per manar que “plorem sobre nosaltres mateixos i les nostres males obres, amb esperit de penitència”iii

La quarta estació també ocupa la façana d’una casa, en aquest cas al carrer Coronel Aloy i duu el número 9, quan “començant a pujar la costa del Calvari, Jesús, cada volta més debilitat i rendit per tants de turments i fatigues, cau per tercera vegada baix de la creu”iv. Aleshores:

Insults i cops són l’ajuda

que rep aquí el bon Jesús…”v

Tal vegada, n’hi ha alguna més, per això s’ha parlat de “quatre estacions mal comptades”. En qualsevol cas, és el que resta d’un antic Via Crucis al qual s’hi devien trobar personatges com Simó Cireneu ajudant Jesús a portar la creu, o la Verònica, que li eixuga la cara amb un llenç, o escenes destacades com la del carrer de l’Amargura, quan es troben mare i fill…

Miquel Costa i Llobera

Les referències fetes fins ara a les estacions són del poeta pollencí Miquel Costa i Llobera, autor d’un via crucis en vers (que s’ha resat cada divendres de Quaresma a la Parròquia) i dos en prosa als quals van precedits, a les Obres Completes, d’una “Notícia sobre la Via Sacra o Via Crucis” en la qual el propi Costa i Llobera considera aquesta devoció com “una de les més santes, privilegiades i profitoses que l’Església Catòlica practica i recomana”.

Estació número vuit: Jesús parla a les dones compassives, ubicada al carrer Major.

En aquest text, Costa comenta que “al principi les estacions eren dotze, acabant en la mort de Jesús: ara són catorze perquè arriben fins al sant Sepulcre” i senyala que el costum s’estén per Europa, després de les Creuades de l’Edat Mitjana, així diu: “els religiosos franciscans, qui des de l’any 1342 custodien els Santuaris de la Terra Santa, han fomentat principalment aquest exercici i l’han estès per tot el món”.

Repassar i meditar els misteris del Calvari, per dir-ho en paraules del poeta pollencí, és utilíssim, perquè “en la sagrada passió i mort de Jesús podem contemplar l’altesa de la Divinitat i les perfeccions soberanes, juntament amb les fondàries de la seua Humanitat i les seues profundíssimes virtuts”. I, per això mateix, Mn. Miquel Costa i Llobera conclou que “qualsevol sia la situació en què es trobi l’ànima cristiana pelegrinant per aquesta vida, practiqui degudament l’exercici del Camí de la Creu, i totes les passes que hi haurà donades seran passes cap a la glòria del cel”.

Un darrer apunt

Més enllà d’aquestes estacions materials en tant que dibuixades damunt rajoles o picades en forma de pedra, cal fer un darrer apunt sobre la representació teatral del misteri de la passió. I és que: “la dada més antiga que ens és coneguda de la representació del misteri de la Passió a casa nostra data de l’any 1355, que fou feta a la plaça pública de la vila mallorquina de Pollença”. O sigui una representació anterior al Concili de Trento, quan es “va prohibir la celebració de misteris dins de les esglésies, i, en conseqüència, les representacions van abandonar el temple i van sortir a la plaça, i del camp religiós passaren al domini de la gent seglar i del poble.”vi

 

ii COSTA I LLOBERA, Miquel “Via Crucis”, Poesia Completa. El Gall Editor. Pollença, 2004.

iii COSTA I LLOBERA, Miquel, “Exercici del Via Crucis” 1907, Obres Completes. Fundació Antonio Maura Baleares i Fundació Rotger Villalonga, 1994.

iv COSTA I LLOBERA, Miquel, “Exercici del Via Crucis” 1907, Obres Completes. Fundació Antonio Maura Baleares i Fundació Rotger Villalonga, 1994.

v COSTA I LLOBERA, Miquel “Via Crucis”, Poesia Completa. El Gall Editor. Pollença, 2004.

vi AMADES, Joan. Costumari català., volum II. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona, 1982.

gif ANIMADO Volar-e