LES DUES CARES D’UNA MATEIXA HISTÒRIA

156
Moneda de curs legal de 5.000 Lires encunyada el 1985 a Turquia.

Agnès Agustina Cerdà Amengual

La història està feta de dicotomies. Així, en tota batalla, lluita, etc., tenim vencedors i vençuts, herois i antiherois, covards i valents… Però aquests conceptes poden canviar segons si la història és contada per una part o altra dels participants d’aquesta.

La història pollencina del 31 de maig ens deixa veure tots aquests conceptes. Tenim un heroi, el valent del poble, Joan Mas. Però també tenim la part contrària, els moros, encapçalats per Dragut, l’antiheroi i el personatge més temut.

PUBLICITAT
Turgut Reis al palau de Topkapi (Istanbul).

Turgut Reis o Dragut és descrit pels nostres cronistes com un mala persona, un perro en deien a Sóller. Aquesta és la descripció que hem anat alimentant tots popularment, afegint altres connotacions negatives i convertint-lo així amb el pirata més temut de la Mediterrània. Però, què en diuen d’ell a les seves terres? Els cronistes i historiadors otomans, a diferència dels nostres, el descriuen com un “gran almirall, un home dur, superb, orgullós i indomable, però clement i de bon tracte amb els captius (Ertugrul, 2005:60). Per tant, Dragut és un personatge amb dues cares, amb dues històries, l’otomana i l’occidental o mallorquina. A la Mediterrània un home temut però a les seves terres un governador militar d’èxit al servei del soldà que arribà a ser Baxà o virrei de Trípoli. Els seus èxits són nombrosos la qual cosa el fa un personatge conegut que tengué, fins i tot, una mesquita amb el seu nom. I, igual que nosaltres tenim una estàtua del nostre heroi als jardins Joan March, Dragut té una estàtua al palau de Toptaki a Istambul.

PUBLICITAT

Nosaltres, el 2 d’agost, celebram una victòria, la dels pollencins contra els moros. Però, no hem d’oblidar que tota victòria i tot combat té conseqüències i existiren a Pollença molts drames personals. Una altra vegada, la història està feta de conceptes oposats, l’alegria d’haver guanyat acompanyada de moltes penúries. Tot i la victòria, foren captivats pollencins, altres moriren, altres foren condemnats a galeres, etc. De fet, l’armada de Dragut marxà amb un bon botí: més d’un centenar de captius i un bon grapat de morts, entre ells corsaris. Això marcà als pollencins de molt a prop qui deien al memorial “carns i persones conjuntes contenint en Algèria […] y las nafras no son acabades de cubrir” (Cifre, 1999: 44). Per això, no és d’estranyar que aquest dia fos conegut entre els pollencins com el “Dia de la desgràcia”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT