LES CAMPANES, HISTÒRIA VIVA

118
Rotlo de campanes, un element poc conegut. Foto de Sandra González.

(Article publicat l’any 2008)

Pep Aspas Peris

Quants de nosaltres hem estat passejant pel poble o a casa, i hem escoltat tocar les campanes sense saber ben bé perquè estaven sonant o sense entendre aquella combinació de sons el que volia dir.

Avui dia, les campanes són uns instruments que pràcticament per a la gran part de població estan oblidades o se li presta molt poca atenció. Antigament les campanes eren un element vital per al funcionament d’una població, i no sols pel seu ús religiós ja que les campanes tenien també molts usos socials fora dels oficis. Per exemple, com ens conta l’antic campaner de Pollença, Joan Bibiloni Suau, qui ho fou durant més de 30 anys, a més de la paga que els escolans campaners rebien de l’Església, l’Ajuntament els donava una paga a part per a que tocaren les 12 del migdia (parada per dinar), les dues (tornada a la feina) i “la queda” a les 21h, més o menys quan es feia fosc i la gent ja es retirava cap a casa. A més a més també existien tocs d’alarma, com per exemple quan avisaven que hi havia foc. Es tractava d’un toc ràpid, però segons a la zona del poble on es produïa el foc, tocaven d’una manera o d’una altra. Tocs d’un en un, volia dir mig poble, de dos en dos l’altre mig poble, i quan tocaven de tres en tres significava que el foc s’havia produït fora poble; Ternelles , Vall d’en Marc… En aquella època no existia encara internet o telèfon mòbil, sinó que la gent per no tenir, encara no tenia en molts dels casos ni ràdio ni televisió. Aleshores és aquí on les campanes ocupaven un lloc de gran responsabilitat dins el funcionament del poble. Al contrari del que passa avui dia, tota la gent del poble coneixia bé els tocs de les campanes.

El campanar més important de Pollença és el de l’església parroquial, situat a la plaça Major del poble. Actualment consta de tres campanes principals per a ús religiós, antigament n’hi havia quatre, que de menor a major tamany eren: Na Menuda, Na Bàrbara, Na Nova i En Gros. Segons ens conta Miquel March, home íntimament relacionat amb l’Església, aproximadament cap als anys 40 del segle XX, Na Menuda es va esquerdar, i la van enviar a la Península per a que fos reparada, i a partir d’aquest moment ja no s’han tornat a tenir notícies d’aquesta campana. Segons Joan Bibiloni era la campana que més sonava, perquè era la més aguda i encara que totes sonaren al mateix temps sempre es podia escoltar el timbre d’aquesta per dalt de la resta. Segons conta en Joan, Na Menuda es va esquerdar un hivern que va fer moltíssim de fred, pel contrast de temperatura. Com hem dit ara solament en queden tres de les quatre. Aquestes tres campanes més grans, estan situades a la sala de campanes. En Gros és la més antiga i data de l’any 1685, Na Nova de l’any 1831 i Na Bàrbara no hem aconseguit desxifrar-ho. En aquesta sala també hi podem trobar les “matraques”, que és una roda de gran tamany de fusta i dentada, que al seu interior té martells de fusta també. S’utilitza fent-se rodar per a que els martells percudeixin la fusta per Setmana Santa, quan el Bon Jesús és mort, i no poden sonar les campanes. A la part més alta del campanar es troben les dues campanes del rellotge, que són les úniques que poden dir que són de titularitat municipal, ja que les va comprar l’ajuntament al igual que tot el mecanisme del rellotge. Aquestes dues campanes daten de l’any 1921. La més gran marca les hores i la petita els quarts. La màquina del rellotge funciona mecànicament, i hi ha una persona, el rellotger César Samarini, que li dóna corda una vegada per setmana. A l’interior de l’església podem trobar altres campanes de menor tamany, com per exemple el “Rotlo”, que és una roda amb 20 campanetes enganxades que està darrere de la sagristia. Antigament es tocava als oficis de Missa Major de cada diumenge i els dies de festa en el moment de la consagració. Actualment solament es toca el dia de Sant Sebastià, a les maitines de Nadal i la Vigília de Pasqua.


Les matraques o maçoles del campanar de l’església parroquial de Pollença. Foto de Marta Formes.

Recordar-vos que Na Nova, la segon campana més gran, actualment està esquerdada, com ja vàreu poder llegir en un passat Punt informatiu Pollença. Probablement la causa per la qual està esquerdada és perquè els colps que dóna mecànicament per electrificació la màquina són massa forts per a la campana.

La gran majoria de les electrificacions que s’han fet a les esglésies, moltes d’elles dels anys seixanta, es van fer sense respectar massa els tocs tradicionals dels pobles i sense un assessorament d’un professional especialitzat, i és per això que moltes vegades tenim accidents d’aquest tipus. Per ventura Na Nova podrà ser reparada dins el mateix campanar, però de segur que no tornarà a sonar exactament igual que abans, i això és un patrimoni sonor històric que pertany a Pollença. La sonoritat de les campanes és quelcom que ha estat invariable amb el pas del anys, podríem dir que des de fa segles la banda sonora de Pollença és exactament la mateixa. Trob que és una cosa que val la pena de conservar. Per donar-vos un exemple, amb l’electrificació de la campana del Puig de Maria es permet que la campana “revolti”, el que vol dir que dona tota la volta sobre sí mateix, fet que no és tradicional a Mallorca. Com a màxim les campanes voltaven i es podien parar la boca per amunt, però mai arribaven a donar tota la volta sencera, com podria explicar qualsevol campaner mallorquí. S’han de cuidar aquests detalls perquè són el que dóna part d’identitat a cada poble. També m’agradaria citar en aquest article altres campanes del poble, com per exemple les dues que hi ha al campanar del Convent de Santo Domingo, que són relativament joves, daten del 1946, però es troben en mal estat. La més petita de les dues ni tan sols té batall (part de dins de la campana que colpeja i produeix el so). Són dues campanes que estan completament oblidades i per tant mudes, no les toca ningú mai. També tenim les del campanar de l’església de Monti-sion, que són dues també. La gran s’anomena “Perpetuo Socorro” i data de 1909, i l’altra s’anomena Na Menuda i no duu inscripció de l’any de construcció. Finalment trobem altres campanes de menor rellevància dins el poble com a l’església de Sant Jordi, al Calvari, a l’església del Roser Vell i les més noves de totes les de l’església de Port de Pollença.

I aquí acaba el que ha sigut un petit recorregut pels campanars de Pollença, molt per damunt, ja que si volguéssim segur que cada campana i campanar podria tenir centenars d’històries per contar, i en un parell de fulls és difícil reunir-ho tot. A partir d’ara esper que algú s’interessi un poc més pel que són les campanes del seu poble, i sobretot per conèixer els tocs de campanes, que són una cosa ben interessant i genuí de cada poble.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of