LES BONES HERBES (i 2)

135

Cap de fibló

En el primer article vam xerrar un poc sobre el paper de les herbes de camp, que en lloc de “males herbes” vam anomenar “bones herbes”. Seguint en la mateixa línia, en aquest article aprofundirem un poc més en el tema, veient més raons per les quals val la pena tenir-les en compte en els nostres sembrats o finques. A més, exposarem alguns dels usos culinaris, medicinals o al·lelopàtics associats des d’antic a aquestes plantes.

Un motiu més per deixar créixer les herbes, i que no es pot obviar, és el seu valor estètic i paisatgístic. Basta observar breument un camp erm, llaurat o esquitxat, sense cap herba i amb molta poca vida, i un altre més salvatge, ple d’herbes i flors vàries, i per tant, d’insectes i aucells, per adonar-nos de les diferents sensacions que ens desperten. Com va dir Unamuno: ‘l’home està despaissatjat’. Avui les pantalles monopolitzen la nostra vista, i es fa més important que mai tenir un paisatge acolorit i divers, que representi els matisos propis de cada estació (verd de tardor, colors de primavera o el daurat de l’estiu), un refugi on relaxar-nos, o, com Costa va dir, ‘on prengui volada l’esperit’.

PUBLICITAT

Per altra banda, al primer article vam fer referència al mulch. En farem cinc cèntims: El mulch, o coberta vegetal, consisteix a segar l’herba i deixar-la damunt la terra. Una coberta d’herbes (se seguen, però no s’eliminen), redueix l’erosió del sol i ajuda a acumular l’aigua, ja que permet la seva infiltració entre les arrels de les plantes. A més a més, ajuda a lluitar contra el canvi climàtic atrapant diòxid de carboni.

Abans de que els supermercats ens anegassin amb tots els productes -i molts més- que necessitam en el nostre dia a dia, era freqüent anar a cercar menjar, remeis i material per fer eines i mobles al camp. Així, quan teníem mal de panxa collíem un brot d’aquesta i aquella herba. O trescàvem entre les plantes per trobar un brot tendre de cama-roja o lletsó per fer una bona amanida. O cercàvem una bona fusta per fer un mànec de xapeta o d’aixada. Davant la pèrdua d’aquest coneixements, la UNESCO va declarar al 2003 els “coneixements tradicionals de les plantes silvestres’ patrimoni intangible de la humanitat. Per tal de recordar alguns d’aquests coneixements, anem a veure algunes plantes que apareixen freqüentment per aquestes contrades:

VerdolagaPortulaca oleracea-: Aquesta herba, abundant durant bon part de l’any, és un bon exemple de com el coneixement pot canviar radicalment la percepció que tenim, en aquest cas, sobre una planta. Considerada a vegades com una mala herba (ha aparegut dins un rànquing de les deu pitjors “males herbes” pels agricultors), avui en dia s’ha demostrat que és una planta comestible molt nutritiva. Aporta més àcid omega-3 que qualsevol altra planta de fulles i multitud de vitamines. Se’n poden menjar les tiges, les fulles i les flors. A més, té propietats laxants, diürètiques i depuratives. Floreix durant l’estiu.

Cama-rojaCichorium intybus-: Aquesta flor lila blavosa que ara hi ha que acoloreix els camps possiblement sia cama-roja. Les fulles d’aquesta herba (millor quan encara no ha fet flor) són ben bones dins una ensalada, tenen gust amarg. A més, s’empra l’arrel torrada (juntament amb cereals) per fer un espècie de cafè.

OlivardaDittrichia viscosa-: Qui més qui manco reconeix l’olivarda quan la veu o l’ensuma. Aquesta herba tant resistent, que apareix a quasi qualsevol lloc, és una gran aliada de les oliveres. O, millor dit, dels humans que volem fer oli. En aquesta planta hi sol viure un paràsit que s’alimenta de les larves de la mosca de l’oliva. A més, poden estar florides fins a finals de tardor, lo qual és interessant pels pol·linitzadors.

OrtigaUrtica urens-: De ben segur que qui l’hagi tocada sense voler, ara ja la reconeix! L’ortiga, com indica el seu nom llatí, és urticària. És a dir, irrita quan la tocam. Però més enllà d’aquest efecte indesitjable, aquesta herba té moltes propietats. Medicinalment, s’empra per depurar i millorar la circulació de la sang (infusions), estimular l’aparell digestiu, com a diürètic, i pels seus efectes antiinflamatoris –apropiada en afeccions reumàtiques, artritis…-, entre d’altres. També es pot menjar: s’escalden els brots tendres, i dins una truita és ben bona! Aporta ferro i proteïnes i vitamines. Per altra banda, en l’agricultura s’empra per fer preparats fertilitzants i fungicides. Apareix a sòls humits i ben nitrogenats.

Plantatge de cinc nirvis Plantago lanceolata-: El plantatge és una altra d’aquestes plantes emprades des d’antic com a medicina: diuen que els romans ja se’l posaven a les xancletes per evitar que sortissin bòfegues durant les llargues caminades. Se’n pot fer gàrgares amb la infusió de les seves fulles per desinflamar la boca, bòfegues i gargamella. Les fulles escaldades a sobre una ferida són cicatritzants. A més, la infusió de les seves fulles és un bon expectorant: es fa una decocció de 30-50 grams de planta per un litre d’aigua, i que bulli 5 minuts. El plantatge de fulla ampla –Plantago major- té unes virtuts semblants.

Mostassa blancaSinapis alba-: La darrera planta que veurem avui és la mostassa blanca (tot i que té les flors grogues!). Aquesta herba apareix a camps de conreu i voreres de camins. Com el seu nom indica, se n’obté la mostassa, que es fa a partir de les seves llavors. Però els beneficis d’aquesta herba no són només culinaris. Floreix bastant prest –febrer, març-, i a part d’avançar la primavera amb el seu color groc, s’ha demostrat que ajuda a reduir l’afecció del fong verticillium dahliae, que afecta especialment les oliveres. Així que funciona com un fungicida biològic. No s’ha de confondre amb la ravenissa –Diplotaxis virgata-, de flors semblants. A més, aporta grans quantitats de matèria orgànica al sòl.

Cal dir que s’ha de tenir cura d’emprar aquestes herbes, i estar ben segur de que no se pateix una al·lèrgia o que pugui tenir efectes adversos. Algunes d’aquestes plantes no són recomanables per embarassades o lactants, ja que no hi ha informació a bastament sobre els efectes que puguin tenir.

PUBLICITAT

Dit això, convidam el lector a gaudir d’aquestes herbes; del seu gust, de les seves virtuts, i de la seva saviesa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT