LES BONES HERBES (1)

171
PUBLICITAT

Cap de fibló

En quines herbes heu pensat quan heu llegit “les bones herbes”? Ben segur que no ha estat en la pastanaga borda -que ara hi ha per tot arreu-, en el plantatge, que també abunda als nostres camps, o en la llengua de bou. Tot i així, aquestes (i moltíssimes d’altres) mal anomenades “males herbes” tenen la seva funció dins l’ecosistema. Funció que es va anar oblidant a mesura que avançava la revolució verda durant la segona meitat del segle passat. I com a mostra d’aquest oblit, el fet de no conèixer moltes vegades ni tan sols el seu nom. La intenció d’aquest escrit és apropar-nos un poc més a aquestes herbes, i un cop sapiguem quines són, les respectem sempre que sigui possible.

Però tornem breument a la revolució verda. És curiós que una revolució que ha portat a enverinar sistemàticament la terra i els éssers que viuen en ella, s’anomeni verda. També és fàcil veure aquí com un eufemisme fa que ens desperti simpatia (qui s’oposaria a una revolució verda?), i, per altra banda, com un disfemisme fa que sentim rebuig (qui vol “males herbes” a casa?). Idò fou aquest moviment el que declarà la guerra a la majoria d’herbes que no fossin les cultivades per l’home (supremacia Homo sàpiens!), sense pensar ni tan sols que potser hi són per qualque raó, o que hi ha milers d’espècies animals i insectes, així com altres plantes, que es beneficien de la seva existència.

PUBLICITAT

Però, quin profit en treim d’eliminar aquestes herbes? És fàcil entendre-ho si veim que els mateixos que els van declarar la guerra, van treure al mercat els productes que s’havien d’emprar per eradicar-les. I així, juntament amb els productes, ens van vendre la idea que un camp que no està ben llauradet i sense males herbes, no és mostrador. I quina feinada ens toca fer ara per tenir una finca curiosa!

Anem a les herbes. Lluny de ser “males” o “bones”, anem a veure quina funció tenen en relació al seu entorn i quin ús en podem fer nosaltres. Començant per l’entorn, i intentant baixar un poquet l’ego que ens col·loca al centre de l’univers, les plantes són casa i aliment per milers d’animalons i insectes que, en molts casos, ni tan sols veim. Així, quan eliminam indiscriminadament les herbes que tenim al voltant, estam privant les abelles i altres insectes de nèctar, i estam llevant el refugi i llar d’aucells, escarabats i cuques, entre d’altres. A més, les herbes ajuden a combatre l’erosió del sol, augmenten la seva rizosfera -i vitalitat-, hi aporten nutrients, i són casa de tota casta d’insectes que ajuden a controlar de manera natural les plagues.

Per altra banda, abans del monopoli de les pastilles contra tot mal, nosaltres les empràvem per guarir-nos i per menjar. Un exemple pot ser la infusió de donzell pels mals menstruals o de timó pels constipats. O menjar blet –Chenopodium Album– com a alternativa als espinacs. Heu provat la flor de l’albó? O la de la pastanaga borda? Aquesta darrera, tendra, enfarinada i cuita, és ben bona!

Les herbes també són grans aliades dels pagesos. Les poden emprar per saber quin tipus de sol tenen, per fer mulch, per preparar compostatge, o infusions per aplicar a plagues, fongs, etc. A més, tenen propietats alelopàtiques, és a dir, poden influenciar positivament els nostres cultius si sabem com gestionar-les.

PUBLICITAT
PUBLICITAT

Per acabar, voldríem dir que amb això no defensam no llevar cap herba que neixi entre les nostres tomatigueres o pebrers, però sí intentar conèixer-les un poc més i entendre que potser tenen una funció dins l’ecosistema que ara mateix no veim o entenem. Esperam al manco haver encuriosit al lector, i que quan passegi pel camp no pensi en “males herbes” sinó en “bones herbes”, i que no ens facin tanta nosa ara que les coneixem un poquet més.

PUBLICITAT
PUBLICITAT