LES ARRELS DEL CLUB

joan-mas

Redacció

Diuen del Futbol Club Barcelona que és més que un club. Aquesta màxima es pot aplicar perfectament al Club Pollença, aquesta institució local que, sens dubte, és més que un club les arrels del qual estan vinculades a un esport: el ciclisme.

En un context propici per a la creació de societats privades, l’any 1910 es funda el Club Ciclista Pollensín, encara que alguns com Miquel Cerdà Cerdà, president del Club Pollença l’any 1954, “assegurava que la fundació de l’Entitat havia tingut lloc l’any 1899”. Així ho apunten Caterina Joy, Francesca Llobera i Francesca Palou, al llibre Club Pollença. Una aproximació a la seva història 1910-1975, en base a la informació apareguda en un número extraordinari de la revista Pollensa del 30 de juliol de 1954. A continuació, les autores d’aquest treball d’investigació aclareixen que “nosaltres no hem pogut constatar tal afirmació, i totes les fonts a les quals hem tengut accés, la fundació fou l’any 1910”.

Sigui com sigui, el Club Ciclista Pollensín “començà la seva trajectòria com a societat de caire esportiu i d’esplai” com altres “que ja existien abans de la Guerra Civil al nostre poble: Joventut Obrera, Círculo de Obreros Albañiles, Unión Pollensina i més tard Centro Artístico i Club de Solteros”, així ho apunten Palou, Llobera i Joy.

Els socis del Club Ciclista Pollensín es reunien a la planta baixa de cal Lloro, a la mateixa plaça del Mercat de Pollença, just davant per davant de l’emblemàtic edifici del Club Pollença. I, com el seu nom indica, organitzaven activitats vinculades amb el ciclisme. De fet, “a principis de segle [XX], hi ha a Mallorca un gran interès pel ciclisme”. Així s’explica, per tant, no sols el nom de Club Ciclista Pollensín, sinó també l’afició per les bicicletes dels socis que, no sabem amb quina regularitat, organitzaven excursions amb aquest mitjà de locomoció.

La fotografia que il·lustra aquest escrit data de 1920, així ho indica una anotació manuscrita al darrere de la imatge. Tot i amb això es desconeix el lloc on es va captar, tan sols si era el destí final de la passejada o bé una aturada per reprendre forces i continuar endavant.

Pel que fa a la vintena de joves que hi apareixen, tan sols s’han pogut identificar mestre Martí Colom, que era un bon ferrer artesà; l’amo en Joan Aguiló “Serena” i l’amo en Joan Cortès “Bibí”. És possible que també hi hagi Pedro Tomàs Socias i un tal Reinés, àlies “Pastanaga”, però no és del tot clar.

Dos carnets de soci de Pedro Tomàs Socias aporten una mica d’informació sobre el Club Ciclista Pollensín. És important fixar-se que, segons el “título de socio de número” amb data de 1915, el número de socis de l’entitat era de 477 socis o més, ja que aquest (477) és el número que correspon a Pedro Tomàs Socias. En canvi, al “título de socio fundador propietario” amb data de 1917, el número de soci del mateix Pedro Tomàs Social baixa fins al 76, clara mostra de la decadent situació del Club Ciclista Pollensín. Segons fonts orals que ens han demanat mantenir-se en l’anonimat, sembla ser que, en aquella època, alguns dels socis es desentengueren i d’aquella escissió va sortir el Centre Artístic que el nostre informador recorda mantingué el local a cal Lloro.

L’altra part en conflicte estava encapçalada per Antoni Cabanellas de can Vich. En aquest sentit, Joy, Llobera i Palou diuen que “el Club Ciclista Pollensín va ser fundat l’any 1910, per Antoni Cabanellas de can Vich, un senyor sens dubte molt particular”.

En qualsevol cas, per aquelles dates 1915-1917, el president del Club Ciclista Pollensín era Matias Vanrell i el secretari, R. Albertí. Segons el nostre testimoni, aquest R. Albertí és molt probable que fos Ramon Albertí, propietari i impulsor de l’hotel Bellavista del Port de Pollença.

Fets aquests comentaris sobre els carnets de soci numerari i de soci fundador propietari, només cal afegir una curiositat: el dibuixet del ciclista amb què s’il·lustra la tarja.

Més enllà d’aquests comentaris a partir del material gràfic que acompanya aquest breu reportatget sobre les arrels del Club Pollença, pens que és interessant fer dos apunts més.

El primer té a veure amb l’evolució del Club Ciclista Pollensín que, entre 1927 i 1933, “canviarà el seu primitiu nom per l’actual de Club Pollença”, per dir-ho en paraules de les autores de Club Pollença. Una aproximació a la seva història 1910-1975. Resulta que no hi ha les actes del període comprès entre 1927 i 1933, per la qual cosa no es pot datar exactament quan es produeix el canvi de local i de nom. Això no obstant, Joy, Llobera i Palou troben un document de 1934 en què es transcriu la intenció de prorrogar l’arrendament de ca n’Aulí.

Amb el temps, el Club Pollença “serà l’única supervivent” d’aquelles societats de moda a cavall dels segles XIX i XX, a la vegada que es consolidarà com una entitat de caire sociocultural més enllà del vessant esportiu i lúdic que marcà els orígens.

L’altre apunt està directament vinculat amb el Club Ciclista Pollensín que “gaudí d’autonomia pròpia, dins el Club Pollença. Es regí pels seus estatuts aprovats pels seus membres abans d’entrar-hi. Al mateix temps els assumptes administratius foren obligació de la junta directiva de l’esmentat Club”, talment ho recullen Francesca Palou, Francesca Llobera i Caterina Joy. L’any 1963, “el Club Ciclista Pollensín passà a integrar-se al Club, i així ho manifestà el president Jaume Tomàs [fill metge de Pedro Tomàs Socias] en una junta General celebrada l’1 de gener. Amb els membres de la junta directiva del Club Ciclista Pollensín presents a la sessió, el senyor president del Club Pollença, Jaume Tomàs, anuncia que “[el Club Ciclista Pollensín] pasa a partir de esta fecha a formar part de la sección deportiva de la sociedad”.

En definitiva, tot plegat és tan sols una mínima part de la rica història de l’apreciat Club Pollença, aquest Club que és més que un Club per a molts de pollencins i pollencines.

40total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e