“L’ART NO HA DE SER NOMÉS UN PROVEÏDOR DE MERCADERIES PER AL LUXE”

20

Aliena al tragí que hi ha al seu voltant, una dona escriu noms de torrents de Mallorca amb una cal·ligrafia preciosa: és l’artista Eva Lootz que fa unes setmanes era pel Museu de Pollença, preparant la instal·lació d’aquest estiu, un muntatge que s’inaugura dia 20 de juliol, a l’església del Roser.

Enmig d’aquest entrar i sortir de personal divers, Eva Lootz s’atura d’escriure i, amb la mateixa atenció que quan he arribat, respon un parell mallorquí de preguntes sobre “Fonts vives”, el treball que aviat veurem, però també parlam sobre la seva carrera, sobre la manera que té d’entendre l’art…

– Aquesta instal·lació està expressament pensada per a l’església del Roser?

Sí, per suposat! Dins els carners (fresqueras), hi ha els noms dels 34 torrents més importants de Mallorca i, a la vegada, se sentirà un enregistrament sonor que reuneix sons ambientals del vent, la pluja, l’aigua, els torrents, els renous de cotxes, els cants d’ocells, uns picarols d’ovelles que tenia enregistrats i que m’agradava molt, d’una tempesta i, fins i tot, el cant d’un gall, com que el gall és un símbol de Pollença… Aquests sons ambients vendran de diferents bandes: de l’altar, de davall el cor…

També hi haurà veus, dos nivells de veus, un amb frases, titulars extrets de diaris mallorquins que parlen dels problemes de l’aigua, i, a l’altre nivell, hi haurà frases més intemporals, de la saviesa populars, que també parlen de l’aigua. Un exemple d’aquest altre nivell és la dita que “l’aigua mostra el camí més fàcil”. Aquests dos nivells es juxtaposen.

– La instal·lació es completa amb una performace?

Sí, els dissabtes capvespres un grup de dones faran una performace que consistirà en traspassar aigua d’un tassó a un altre, d’aquesta manera aconseguiran fer un renou molt relaxant, un renou que és la teoria que està rere les fonts àrabs, que no solen ser sortidors, sinó que brollen del terra. Aquest renou té la virtut d’absorbir l’atenció dispersa i, per això, te relaxa.

A més a més, hi haurà veus en viu, veus que posarà un grup de teatre d’aquí. Per això, només serà el dia de la inauguració. Les dones de l’aigua participaran a la inauguració i cada dissabte.

– Quin missatge voleu fer arribar al públic?

Que s’ha de tenir cura de l’aigua. Els carners servien per preservar els aliments quan no hi havia geleres. El reg sanguini de Mallorca són els torrents i n’hem de tenir cura. Els dos grans problemes de l’aigua a l’Illa són la sobreexplotació dels aqüífers i la contaminació. Som conscient que es treballa des de diferents indrets, però mai no és suficient. A més a més, les estadístiques reflecteixen una realitat complexa, perquè, si bé els habitants permanents s’han conscienciat molt sobre la importància de l’aigua i han reduït el consum d’aigua a l’entorn dels 100/119 litres per persona i dia; els turistes malbaraten l’aigua de manera escandalosa i cada un consumeix entorn de 400/440 litres per persona i dia, sense comptar tota l’aigua que s’evapora a les piscines! Cal conscienciar les persones que vénen del nord, perquè redueixin el consum d’aigua!

Per altra banda, un percentatge molt alt dels aqüífers de Mallorca estan contaminats per pesticides, insecticides…

Totes aquestes dades procedeixen de titulars de diaris. No m’he inventat res, són titulars d’Europa Press, El Mundo, Diario de Mallorca… informació objectiva.

– Sou pessimista davant aquesta realitat mediambiental?

Hi ha molta gent que dona la catàstrofe per feta. Personalment, crec que podem fer qualque cosa, que no està tot perdut. Per tant, si podem fer qualque cosa, ho hem de fer.

– L’art ha de ser compromès?

L’art aplega moltes coses. Personalment, sempre m’ha interessat molt la relació de l’art amb la ciència. L’any passat vaig participar en un projecte que es deia Art i Ciència, sorgit per part de la directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, Maria Blasco, que em va donar l’oportunitat d’entrar en contacte amb una gran científica, Margarita Salas, pionera a Espanya en microbiologia i deixebla de Severo Ochoa. Vaig fer una sèrie de dibuixos que anaven en aquesta direcció. Però l’art són moltes coses, ara entren les noves tecnologies, la digitalització a l’art i això canvia moltes coses.

Però sí, som partidària que l’art no ha de ser només un proveïdor de mercaderies per al luxe, sinó que ha de ser per al pensament, la consciència, el treball del coneixement…

L’art és una altra manera de coneixement. No és ciència, que té uns codis que s’han de respectar. Un científic ha de respectar uns codis. L’art és una manera més lliure de coneixement, que pot incloure elements no matematitzables com els sentiments, les sensacions… A la instal·lació d’aquest estiu, per exemple, hi haurà penombra, hi haurà un so ambient… hi haurà tot un seguit de coses que crearan una atmosfera sensorial que a vegades no cal saber de què va la cosa per obrir-se a sentir allò que te dona aquest ambient. Amb això, no vull dir que no s’hagi d’aportar informació a la gent, li hem de donar.

– Sempre heu pensat que el sentit de l’art és aquest?

No, la meva carrera és molt llarga per sempre haver pensat el mateix. Ara bé, sí que puc dir que mai no he fet afirmacions des del jo. Al principi, em fixava molt en els atributs de cada matèria, perquè són coses que no depenen de mi: són així i punt. Fer veure les propietats dels materials, durant un temps, em va interessar molt.

– A les vostres “Fonts vives” com l’any passat ja va fer Danae Stratou, la paraula hi és present. Com emprau el llenguatge com a matèria i com a informació

De les dues maneres, la cosa lingüística, les paraules, són matèria i són informació. No debades, la història, el substrat de la història, perviu a les paraules i, molt especialment, en els noms de lloc, per exemple els noms dels torrents.

– Pel fet de ser dona, heu hagut de fer front a una doble lluita?

Sí, tant en la vida quotidiana com en l’art, ho he tengut més difícil pel fet de ser dona. Per sort, això ha canviat molt. Hi ha dones que són molt bones artistes. I les dones ja no som bitxos estranys com ho vàrem ser les de la meva generació. Això no s’ha aconseguit ni en una ni amb dues generacions. L’única medicina contra aquestes desigualtats és l’educació. No ens podem permetre anar enrere. Aquests dies parlant amb un professor de secundària, em comentava que, entre els al·lots de 12, 13… anys, es consumeix molta pornografia, on les dones apareixen sotmeses, humiliades… amb una gran violència. Aquest es un problema terrorífic. Si comencen amb això, quin tipus d’educació és aquesta! Els homes han de veure que ells també guanyen no havent de ser el macho alfa; en canvi, n’hi ha que no estan disposats a abandonar uns “privilegis” que fa milers d’anys que tenen!

gif ANIMADO Volar-e