L’ART  DE  FER  PA

703

Cap de Fibló

‘No tenc temps’. Quants cops al dia sentim aquesta frase? En el ritme de vida acceleradíssim de la nostra societat, ens manca temps per dedicar a coses que ens omplen, a actes que donin un sentit al nostre dia a dia, a fets que ens connectin amb l’entorn i amb el ritme lent de la natura.

És irònic que en els darrers 50 o 80 anys s’hagin inventat tot tipus d’aparells i mecanismes per fer la vida més fàcil, per estalviar-nos temps, i que, en canvi, frissem més que no abans. Ara tenim cotxes, forns, teteres i cafeteres elèctriques, motocultors i desbrossadores, panificadores i telèfons intel·ligents. I, en canvi, no tenim temps per gaudir d’una estona de pau al jardí, passejar tranquil·lament sense rumb, o fer un pa.

PUBLICITAT

Avui proposam una manera de guanyar temps a les presses. Què vos pareix si feim un pa? I no d’aquells de cuina robòtica que ens robarà temps. Un pa on hi posem les mans, on sentim l’olor agre de la massa mare, on notem les subtileses de les diferents farines.

El pa és un element imprescindible de la nostra gastronomia. Amb el pas dels anys, a mesura que perdíem la potestat del nostre temps, hem passat de fer el pa a casa, a anar-lo a comprar al forn, a menjar pseudopans venuts a grans supermercats. Avui proposam una revolució, recuperant el temps perdut, embrutant-nos les mans i alimentant-nos.

Comencem pel llevat. Abans de que ‘El Canario’ ens donàs llevat químic i ràpid, fer un pa requeria tenir massa mare: aquella mescla de farina i aigua fermentada, que activa els llevats i bacteris naturals de les farines. Com qualsevol persona que provi un pa de ‘veres’ amb massa mare corroborarà, aquest cull un gust especial, característic -ple de caràcter-. Així, un cop tenim la massa mare, ens toca afegir-hi l’aigua. S’ha d’anar amb compte, uns glops d’aigua de més, i el pa sortirà bastant més gros que no en fèiem comptes. Finalment, toca afegir la farina. Xerrar de farines demana un parell d’articles més. Per ara, basti dir que quan més a prop, més autòctona i més ecològica, millor (aquí també hem de tenir en compte les necessitat dietètiques de cadascú). La quantitat de farina dependrà de quanta aigua haguem posat. Una bona manera per no equivocar-se és anar afegint-la poc a poc, i –més o manco- fins que la massa del futur pa ja no s’aferri (a les mans, o al recipient on l’hagueu fet, preferiblement un ribell, d’aquests de fang).

Ara posarem el pa a tovar. Depenent de l’època de l’any, la temperatura ambiental –i segurament les forces còsmiques- tardarà entre un parell d’hores o un dia sencer (quanta més calor, més via fa). Un cop ben tovadet i aclivellat, l’enfornarem. Si tenim forn de llenya, molt millor, sinó, un forn de butà o elèctric servirà. El temps depèn de cada forn i lo gros que sia el pa, però ronda damunt uns 40 minuts, 20 per costat.

PUBLICITAT

Ara ja només queda trobar una estona tranquil·la i un lloc agradable i gaudir d’aquest temps recuperat, d’aquesta saviesa pràctica, de la memòria recordada.

PUBLICITAT
PUBLICITAT