L’ARCÀDIA? TANTS D’ANYS DESPRÉS D’ANGLADA

224
Anglada Camarasa i Antoni Gelabert a Sant Vicenç. Foto: Arxiu Bestard.

Margalida Cànaves Campomar

Sempre s’ha plantejat la vinguda d’Anglada Camarasa a Pollença com a resultat de la seva fugida de París a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Va conèixer Mallorca el 1909 per recomanació d’Antoni Gaudí i Francisco Bernareggi, i hi tornà el 1913 per quedar-hi uns mesos. Al llarg d’aquest temps va participar en la fundació del setmanari La prensa i donà suport a la idea d’Atilio Boveri de crear un Museu d’Art Modern a Pollença. Aquest fet fa pensar que la decisió d’instal·lar la seva residència al nostre poble no responia a una fugida de la primera gran guerra, sinó que aquesta actuà com a accelerant d’una opció present en la seva ment. El 1913 Anglada ja és un pintor reconegut i cotitzat que es nega a cedir les seves obres a importants museus europeus per no estar d’acord amb la valoració econòmica que en fan. En canvi quan l’any 1913 Boveri proposà la creació d’un Museu a Pollença a partir d’obres donades per artistes que passessin pel nostre poble, ell fou el primer en sumar-se a la iniciativa amb la donació d’un quadre per tal de donar exemple. Poc temps després, el gener de 1914, a la mateixa publicació es lloava el fet de poder inaugurar pròximament un museu amb una obra del mestre. Aquest gest fa pensar que Anglada ja pensa en Pollença com la seva Arcàdia o terra de retirada.

Tot i que al llarg de la seva estada a París Anglada es mostra clarament antiacademicista, en pro d’un art basat en l’òptica i la química propi i diferenciat, no podem deixar de banda que quan arriba a Pollença la seva pintura manté, tot i que evolucionats, els codis propis que havia gestat en la seva joventut. Era un mestre consolidat i valorat. Contemporàniament a París l’avantguarda la protagonitzaven el dadaisme, el cubisme, el surrealisme i l’abstracció. De manera que Anglada, als seus quaranta i pocs anys, ja es troba en un moment de plenitud i amb capacitat per canviar el seu lloc de residència i estil de vida.

L’arribada d’Anglada a l’illa suposarà canvis a diferents nivells: un que afectarà l’obra del mestre, i l’altre que suposarà un canvi en la sensibilitat artística i en el tarannà històric, econòmic i cultural de la nostra localitat.

PUBLICITAT

A nivell artístic, el mestre arriba en un moment en què li interessa la figura humana com a motiu de la seva obra; quan arriba aquí deixa de banda la captació del tipus humà en favor del paisatge. Paisatge entès com a inspiració, no com a còpia. Tècnicament va abandonar les transparències, mantingué la seva preocupació pel color i optà per una pintura molt més matèrica.

És evident que la vinguda d’Anglada suposarà un canvi en el tarannà i la sensibilitat cultural dels pollencins. Sense aquest esdeveniment, la discussió sobre l’existència de l’escola pollencina no existiria. Però l’aportació d’Anglada va més enllà de l’esdeveniment artístic en si mateix i ve acompanyat de la mà dels seus amics i deixebles.

A nivell de sensibilitat cultural, la implicació i repercussió d’Anglada i els il·lustres visitants que l’acompanyen es fa present encara avui en dia entre nosaltres. Ja he esmentat el tema de la creació d’un museu, a part cal afegir que el grup actuarà com a estímul per al sorgiment de tota una tendència pictòrica a la qual s’adheriran pintors pollencins com Dionís Bennàssar. L’efecte d’aquest grup es deixarà sentir a les llars pollencines, molt més vestides de quadres que a la resta de Mallorca, segons es diu. La cultura s’alçarà en emblema de la localitat, fet que es veurà reforçat als anys seixanta amb la creació del Certamen de Pintura i del Festival de Música, i que es perllongarà fins a principis dels anys 90, en què Pollença esdevenia una de les poblacions amb major percentatge de galeries d’art per nombre d’habitants, i que aproparà als pollencins exposicions dels artistes més rellevants del moment.

En l’àmbit econòmic, i més concretament turístic, aquests il·lustres visitants que acompanyen el mestre, s’hostatjaran en pensions que amb el temps esdevindran hotels. Concretament la Niu a la Cala Sant Vicenç, el Miramar al Port de Pollença i Cal Lloro a Pollença. En aquest aspecte, cal afegir la creació de l’Hotel Formentor de la mà d’Adan Diehl, el qual portarà el nom del nostre municipi arreu d’Europa a partir de la publicitat i dels seus reconeguts hostes. Es tracta dels inicis del turisme a Pollença i a Mallorca, inicis que cal vincular al món del luxe i dels personatges més destacats del moment.

Sempre és bon moment per apropar-se a la figura d’Anglada Camarasa i a l’aportació que va fer al nostre municipi que, en cap moment, no es pot qualificar de minsa. La seva obra pictòrica no ha estat objecte d’aquest article, atès que suposaria caure en una reiteració. Recoman una visita al Gran Hotel de Palma on es troba dipositada una important part del seu llegat i on es pot accedir a una qualitativa informació. Per acabar, no puc deixar de banda el controvertit tema sobre el fet que l’obra d’Anglada fos adquirida l’any 1988 per la Fundació la Caixa i no quedàs cap quadre d’aquesta part de la col·lecció al Museu de Pollença. Respecte d’aquest punt, cal veure-ho des d’una mentalitat prevencionista. Pens que el més important pel que fa a l’obra del mestre és fer-la perdurar per a les futures generacions, i documentar-la, estudiar-la i donar-la a conèixer. Aquests fets impliquen un espai adient per a la conservació i un equip professional per al seu estudi i difusió. Algú pensa que el Museu de Pollença pot oferir a dia d’avui, i ja no en parlem l’any 1988, alguna d’aquestes condicions? Si volem patrimoni històric de qualitat hem de crear els mitjans que en garanteixin el futur.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT