L’AMOR, FONT DE LLIBERTAT I FELICITAT. ESCLAVITUD / SERVICI

141
Monument a Ramon Llull, al passeig de Sagrera de Palma.

Per aquest dia de Nadal, recuperam un article de Mossèn Martí Cifre Cerdà, conegut com el capella “Cusset”, que publicàrem al PUNT iNFORMATIU 224, allà pel Nadal de 2004.

Diu així:

Si entrau a Ciutat per la part del Born que mira a la mar, tindreu l’oportunitat de contemplar la gran estàtua de Ramon Llull, “el fill major de nostra raça”. Al peu del monument s’hi llegeixen aquestes arcaiques paraules: “Amor és aquella cosa qui a los francs met en servitud, e a los serfs dóna llibertat”. O sia que, segons el Doctor Il·luminat, l’amor en certa manera esclavitza, ja que suposa una donació personal; però vet aquí que “donar-se per amor” no és pròpiament esclavitud, sinó autèntica llibertat.

Per comprendre bé aquesta afirmació, serà bo partir del sentit negatiu de “l’egoisme”, com a contrari al sentit fruitós de “l’amor”. L’egoista cerca només o excessivament els propis interessos i, per tant, es tanca dins si mateix. I com que aquesta actitud està buida de valors humans, per exemple, de manca de solidaritat, resulta que la llibertat conrada per l’egoista és una llibertat deficient. En canvi, el qui viu en l’amor alimenta una llibertat que, com terra fecunda, el realitza com a persona. Per tal motiu, és clar que només aquesta és la llibertat genuïna. Sant Pau ens dóna el sentit de la llibertat cristiana amb aquestes autoritzades paraules: “Hem estat cridats a ser lliures: no una llibertat perquè se n’aprofiti l’egoisme; el contrari, posau-vos a servir els uns als altres per amor”.

PUBLICITAT

Profunditzant encara més, podem observar que la raó bàsica perquè l’amor engendra llibertat està precisament en què l’amor és autodonació gratuïta. Tal amor s’assembla a l’amor de Déu, que actua sempre en plena llibertat, perquè, essent infinitament perfet, no necessita beneficiar-se en si mateix, i només desitja comunicar la riquesa dels seus dons en bé dels altres. Així s’ha dit agudament: “Qui dóna per rebre, calcula; no estima”.

El títol del tema que anam esfullant indica que l’amor no sols és font de llibertat, sinó també font de felicitat. Això es pot exposar en dos mots. De fet, la vertadera felicitat floreix dins el cor de la persona que s’entrega generosament a l’ideal de causes justes i nobles. L’egoisme pot produir certs gusts momentanis, però només l’amor té la clau de la felicitat plena.

Com a resultat de les idees que acabam d’esbrinar, remarquem, finalment, la diferència que hi ha entre “esclavitud” i “servici”. Esclavitud és la subjecció que una persona sofreix de part d’altra o altres persones. Sens dubte, l’esclavitud és ignominiosa, perquè en ella és trepitjada la igualtat humana que tots tenim dret a gaudir. En canvi, el servici consisteix en donar-se voluntàriament al proïsme amb la noble intenció de prestar-li ajuda. I és ben sabut que qui serveix lliurement i per amor creix en dignitat i es fa madur com a persona. I més encara, com a cristians, tenim present que, servint els altres, servim a Déu, l’únic que pot acollir plenament la nostra donació.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT