L’ALTRA CARA DE L’ORTIGA

217

David Cifre León, Fitoterapeuta

Encara que popularment se la considera una mala herba i ens fa certa por per la seva acció urticant, l’ortiga esdevé una planta medicinal plena de virtuts, que ha acompanyat l’home de l’hemisferi nord al llarg de la seva història.

L’ortiga major, ortiga grossa, o simplement l’ortiga (Urtica dioica L.) és una planta herbàcia que pertany a la família de les Urticàcies, que inclou més de 500 espècies arreu del món. Amant dels terrenys rics en nitrogen, la podem trobarals marges dels camps i camins, als abocadors, prop de les parets de les cases, o en qualsevol lloc on hi viu l’home o el bestiar. Aquesta planta perenne, es renova cada any a partir de la seva pròpia arrel. De la seva tija quadrada en neixen fulles de color verd fosc en forma de cor, amb la punta afilada i els caires serrats. Tant les fulles com la tija estan cobertes de pèls, fins com agulles que, amb el simple contacte amb la pell, produeixen una picor aguda que causa una irritació persistent. Poc o molt, tothom la coneix, d’aquí que un dels seus noms populars sigui “herba dels cecs”, perquè se la reconeix només tocant-la. El seu nom llatí, Urtica, prové del mot uro, que significa “cremar”.

Els antics llibres citen el planeta Mart, déu de la guerra, com el planeta dominant de l’ortiga; de fet, aquesta fou utilitzada en nombroses batalles. Es diu que la varietat coneguda com Ortiga Romana (Urtica pilulifera L.) fou portada al Regne Unit per les tropes del César, que es picaven el cos amb ellaen l’intent de mantenir-se calents en el fred i humit clima britànic. El metge i alquimista del segle XVI Paracels, recomanava recol·lectar-la quan la lluna es troba sota el signe d’Escorpí, i dur-la a sobre per tal d’obtenir valentia i audàcia.

PUBLICITAT

L’ortiga ha estat valorada des de l’antiguitat com un tresor medicinal i nutricional. Té propietats astringents, expectorants, tòniques, antiinflamatòries, galactògenes, hemostàtiques i diürètiques. És rica en clorofil·la, i una bona font de beta-carotè, vitamines A, C i E, tanins, ferro, calci, fosfats, i d’altres minerals, especialment silici. Els ingredients actius, entre d’altres, inclouen polisacàrids hidrosolubles que estimulen el sistema immunològic.

En la medicina tradicional, l’ortiga s’utilitza en una pràctica coneguda com urticació; l’herba fresca és aplicada per tot el cos per produir picor o sensació de cremor per tal d’alleugerir el dolor reumàtic. La seva infusió s’ha fet servir per a netejar la sang, i pot ser d’utilitat en el tractament de l’artritis i d’altres processos reumatològics. Un equip d’investigadors alemany va determinar que la propietat antiinflamatòria de l’ortiga es deu a la supressió d’un tipus de cèl·lula que estimula la resposta inflamatòria.

A principis del segle passat, el suc de la planta fresca (o les fulles seques, cremades i inhalades) es feien servir per al tractament de l’asma. També pot servir per a contrarestar l’acció al·lèrgica de mol·luscs i crustacis marins en les persones que, menjant-los, pateixen urticàries. Segons Bohn,és suficient una dosi de tintura d’ortiga per a notar els seus efectes.

Es considera l’ortiga com particularment útil per al tractament de problemes del tracte urinari; si es pren amb molta aigua, l’ortiga actua com a diürètic i s’utilitza per alguns processos inflamatoris de les vies urinàries i per a l’expulsió d’arena del ronyó. Així mateix, diversos estudis clínics han confirmat els beneficis de l’ortiga en la millora dels símptomes de la hiperplàsia benigna de pròstata; els seus principis actius sembla que redueixin la inflamació. A l’època de les al·lèrgies, l’ortiga pot ajudar a reduir-ne els símptomes, com ara la rinitis, la picor als ulls o els esternuts. Les seves propietats expectorants són beneficioses en casos de refredat i ajuden a expulsar la flegma dels pulmons i de l’estómac.

Una pomada preparada amb les parts aèries de la planta, o en el seu cas, una infusió molt carregada, es pot aplicar externament per a mitigar les hemorroides. El suc de les fulles fresques té propietats hemostàtiques; aplicat sobre les ferides ajuda a aturar les hemorràgies, i amb un cotó fluix,per a l’epistaxi. També en ús extern, el resultant de bullir l’arrel en parts iguals d’aigua i vinagre, està indicat per atractar la caspa i/o la pèrdua o debilitament del cabell. De fet, actualment, hom pot trobar diversos productes cosmètics a base d’ortiga.

Cal portar guants a l’hora de recol·lectar l’ortiga, evitar-ne les llavors i no consumir-la mai en cru, perquè pot irritar les membranes mucoses. Els brots i fulles tendres, bullits unsquinze minuts i amanits amb sal i oli, són millors que els espinacs -ja que no contenen oxalats- i es digereixen amb gran facilitat. Constitueix un aliment d’excepcional importància per a les noies joves que pateixen de clorosi(anèmia pròpia de les adolescents), per a les persones amb inapetència, per a les que pateixen de gota o reumatisme, i molt especialment per als diabètics, sempre sota control facultatiu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT