L’ALTERNATIVA SOM JUNTS

La nit del 24 de maig, me’n vaig anar a dormir pensant amb el meu estimat Blai Bonet segons el qual hi ha persones (jo vaig substituir-les per projectes) que fan olor de temps i altres que fan olor d’època. Desvetlada per aquest pensament, i molts altres que devem compartir amb molts de vosaltres, vaig començar a fer voltes per dins el llit fins que vaig arribar a la conclusió que dues denúncies en una campanya marcada per la crispació, eren l’evidència que, efectivament, Alternativa (no) som Tots, sinó que l’alternativa som junts, junts en minúscula, junts amb quatre lletres que donen sentit a un mot carregat de significat, el significat que dóna la força de les raons. I, de raons, n’hi ha moltes per posar punt i final a una manera de fer política, però sobretot d’entendre la política i d’entendre que això és Pollença, un poble viscut per homes i dones amb cara i ulls, per persones senzilles, que s’il·lusionen i que lluiten, gent que defensa alguna cosa més que els propis interessos en tant que formen part d’un comunitat, d’un col·lectiu plural que ens agrada quan ens estenen la mà i que ens fereix quan juguen a aquell cruel joc infantil del tu amb qui vas: “Amb mi o en contra meu?”

Així les coses, i perdonau-me, però les emocions també duen tenir privilegis, si els té la indignació, ja me direu…, la sensació que vaig tenir la nit del 24 de maig de 2015, va ser d’una lògica, tal vegada infantil, naïf: el proper govern a Pollença passa per una entesa entre Junts Avançam, Alternativa i UMP. Hi pot haver altres possibilitats, sí. Puc anar equivocada, també. En qualsevol cas, és el privilegi de la meva emoció, una emoció que en grau superlatiu té a veure amb la capacitat d’empatia que tenen molts dels homes i de les dones que han donat vida a aquest projecte que crec feia molt temps que covava en l’inconscient col·lectiu dels progressistes pollencins.

Tanmateix, però, Bartomeu Cifre Ochogavia és qui més vots té i que ha aconseguit uns resultats no diré excepcionals, però sí molt bons. Ara bé, com? Qui ha seguit la campanya de prop, bé que ho sap. I això és una qüestió important a tenir present per part de tots els altres partits que es presentaven a les eleccions municipals, això és un toc d’atenció que les coses s’han de fer molt ben fetes, perquè si se fan només ben fetes no bastarà en aquesta lluita de peixos grossos contra peixets petits.

Arribat a aquest punt no sabria dir si la personalitat del cap de cartell de Tots per Pollença fa olor (en el sentit blaibonetià) d’època o de temps, allò que tenc molt clar és que, del projecte liderat per Miquel Àngel March, en diria que ha deixat de banda la civilització i ha triat la cultura, la cultura evidentment entesa com l’escriptor de Santanyí:

“sense la cultura com a paret mestra,

la política és l’art de governar

malament i esfondrant.”

 

Eva Cerdà

gif ANIMADO Volar-e