L’ALIMENTACIÓ ÉS LA NOSTRA MEDICINA

279
La piràmide de l’alimentació il·lustra els aliments que s’han d’incloure en una dieta equilibrada.

Eva Cerdà

“L’alimentació és la nostra medicina” és una màxima d’Hipòcrates que, al segle XX, es va demostrar en comprovar el vincle entre les mancances alimentàries i les malalties greus. No debades, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fixar una estratègia mundial sobre alimentació, activitat física i salut l’objectiu de la qual és promoure i protegir la salut mitjançant l’establiment de polítiques i plans integrals per promoure l’alimentació saludable i la pràctica d’activitat física.

Gràcies a l’esforç realitzat tant des de l’àmbit polític i escolar, com des dels mitjans de comunicació, la població està cada dia més conscienciada de la importància d’alimentar-se bé. Això no obstant, l’alimentació moderna és molt sovint desequilibrada, desestructurada i se sol ajuntar amb una vida cada vegada més sedentària.

La base d’una bona nutrició resideix en l’equilibri, la varietat i la moderació de l’alimentació.

PUBLICITAT

Una dieta equilibrada ha de contenir les mesures adients dels cinc grups de nutrients (proteïnes, hidrats de carboni, greixos, vitamines i minerals). Com que tots aquests nutrients no es troben en tots els aliments i en les quantitats idònies, és important seguir una dieta variada. En aquest sentit, és bo recordar que hi ha sis grups d’aliments: llet i derivats, cereals i fècules, verdures i hortalisses, fruites, carns, peixos, ous i llegums, i greixos, i que en una alimentació variada ha d’incloure els sis tipus d’aliments fonamentals.

Llavors la moderació és la tercera màxima d’una bona nutrició: s’ha de menjar de tot i en quantitat suficient, ni poc ni massa. A més a més, s’ha de tenir en compte que la mida de les racions varia en funció de l’edat, el sexe, la talla, el pes i l’activitat.

Tot seguit apuntarem un seguit de recomanacions per a una correcta alimentació en l’edat escolar, però abans cal esmentar que, per menjar bé, qualsevol persona hauria de seguir les següents pautes: fer un bon berenar per poder rendir durant el matí; menjar peix tres vegades per setmana com a mínim; mantenir una certa regularitat en l’horari de les menjades; menjar poc a poc i rovegant bé; sempre és millor menjar en companyia que tot sol, però, en cap cas, és recomanable menjar davant la televisió, llegint o realitzant qualsevol altra activitat; s’han de menjar aliments rics en fibres com el pa, els cereals, les verdures, les fruites i els llegums, i usar oli d’oliva per cuinar i per trempar els plats.

L’alimentació dels estudiants

Per començar, cal dir que no existeixen remeis dietètics miraculosos per incrementar el rendiment intel·lectual. Ara bé, una alimentació adequada proporciona tots aquells elements que precisa el cos, i en conseqüència el cervell, per assumir els esforços intel·lectuals derivats de l’estudi.

Per garantir una alimentació sana de l’escolar, AESA recomana les proporcions que s’han de consumir de productes làctics, carn, peix, ous, patates, llegums, fruita, verdures i ensalades, pa, pasta, arròs, dolços, refrescos i greixos. I, a la vegada, alerta de la situació actual.

Respecte els productes làctics, AESA alerta de l’elevat consum de derivats làctics, quan els infants necessiten consumir mig litre de llet que, excepte prescripció mèdica, no necessita ser descremada. Com a complement o substitut d’un tassó de llet, els nins i nines poden menjar un iogurt o un bocí de formatge.

De carn, no és necessari menjar-ne cada dia, sinó que val més alternar-la amb peix. Actualment, s’abusa de la carn de porc i dels embotits, les salsitxes i les hamburgueses. Per tant, és convenient diversificar i menjar carn de vedella, de pollastre, de mé, de conill… i de porc, és clar.

El peix és un dels grans oblidats, se’n menja poc i se n’hauria de consumir un mínim de tres vegades a la setmana, especialment peix blau com ara sardines, seitons i d’altres.

I, pel que fa als ous, AESA senyala que tenen una excel·lent proteïna comparable a la de la carn i del peix, però s’ha de mirar de no menjar-ne més de 4 o 5 ous a la setmana. És més cal tenir en compte que, d’ous, se’n mengen de manera directa en forma de truita, ous estrellats, bullits o passats per aigua, i de manera indirecta com a ingredient de salses, flams, cremes, coques i d’altres.

Un dels altres aliments que es consumeixen en excés són les patates, en especial fregides. S’ha de moderar el consum d’aquest tubercle i incorporar altres guarnicions a base d’hortalisses i ensalades.

De llegums, també se’n mengen poques vegades, quan són fonamentals en la dieta mediterrània. Els llegums són rics en fibra dietètica i tenen proteïnes vegetals de bon valor biològic, per la qual cosa s’ha d’estimular el seu consum.

Respecte la fruita, AESA apunta que s’abusa dels sucs de fruita, sovint industrials, i es mengen poques fruites senceres. Cal insistir en què els infants han de menjar fruita natural.

Pel que fa a les verdures i ensalades, es nota una certa resistència a menjar aquest tipus d’aliment, especialment verdures. Així que convé acostumar els infants a menjar hortalisses i verdures com a plat base i com a guarnició de plats de carn, peix i ous.

El consum de pa s’ha normalitzat, però es menja molt de pa especial. S’ha de recuperar el consum de pa, ja que aporta hidrats de carboni que contribueixen a l’equilibri de la dieta.

De macarrons, espaguettis, pizzes i d’altres pastes, se’n consumeix molta. S’ha de moderar aquest consum per incorporar un altre tipus de primers plats que aportin major riquesa nutritiva, especialment fibra: llegums, verdures i hortalisses.

L’arròs és també ben acceptat pels infants. L’arròs, com el blat, és un cereal que accepta bones combinacions amb altres aliments, però és molt important alternar-lo amb llegums i hortalisses, entre altres.

Els dolços, i en especial la bolleria industrial, es consumeixen de manera excessiva, quan s’haurien de menjar amb moderació.

També de refrescos se’n beuen massa, quan s’haurien de consumir com a beguda ocasional. És més poden llevar la gana.

Finalment, pel que fa als greixos, AESA alerta que el seu consum és alt, sobretot en forma de formatges greixosos, mantega i margarines aromatitzades, generalment utilitzats en els berenars. També es mengen en forma de patés, pastes per untar, pa del tipus sandvitx i bolleria diversa. Els greixos són necessaris per a l’organisme, ja que aporten vitamines liposolubles i àcids grassos essencials, però un consum abusiu sacia ràpidament i impedeix el consum d’altres aliments més necessaris per al creixement i la salut de l’infant. L’abús de greixos no és recomanable en la dieta que ha de mantenir-se en un percentatge del total de les calories no superior al 30 per cent procedent d’aquest nutrient.

Predicar amb l’exemple

Predicar amb l’exemple, és la millor manera perquè els infants segueixin una dieta equilibrada i sàpiguen què, on, com i quan s’ha de menjar.

De fet, consumir una dieta equilibrada durant la infància i la joventut és fer una inversió de salut de futur i una seguretat per al present, ja que és durant aquesta etapa de desenvolupament i creixement quan més augmenta l’obesitat, resultat d’un desequilibri energètic per un ingrés de calories superior al de les necessitats energètiques reals de l’organisme. Les calories que no es cremen, sinó que s’acumulen en forma de greix. Aquest problema no és només estètic i social, ja que es relaciona a l’edat adulta amb moltes altres malalties, com ara la diabetis, la hipertensió, la hipercolesterolèmia, les patologies cardiovasculars i d’altres.

En qualsevol cas, si voleu saber més coses sobre alimentació, consultau-ho amb el metge, ell us donarà la informació i l’orientació que necessitau.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT