LA SIBIL·LA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT

421

El 16 de novembre de 2010, en una sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial celebrat a la Nairobi (Kènia), la UNESCO declarà el Cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Després de recórrer un llarg camí, la inclusió del Canta de la Sibil·la en aquesta Llista Representativa arribà al mateix temps que la del cant flamenc, la dels castellers, la de la dieta mediterrània i la de la falconeria.

En aquell moment, al capdavant de la direcció general de Patrimoni del Consell de Mallorca, hi havia el pollencí Gabriel Cerdà, qui celebrava la declaració, perquè “durant aquests dies Mallorca ha estat en boca de tot el món”.

PUBLICITAT

El cant de la Sibil·la és una de les dramatitzacions medievals del cicle de Nadal que més arrelaren a la península i, sobretot, a Catalunya, des d’on va arribar a Mallorca després de la Conquesta de Jaume I.

Aquest cant, del qual es conserven diferents manuscrits del segle X pertanyents a la litúrgia mossàrab, es va representar per tota la península amb més o menys continuïtat fins a les prohibicions sorgides arrel del Concili de Trento.

Després d’aquestes prohibicions, el cant de la Sibil·la sols va perviure, per la seva gran popularitat, a Mallorca i a la seu d’Alguer (Sardenya). Així es va convertir en un dels pocs exemples encara vius de les expressions folklorico-religioses d’origen medieval i, per suposat, un dels elements més populars i tradicionals de les celebracions nadalenques de Mallorca.

La Sibil·la es canta a l’inici de les Matines, que se celebren la Nit de Nadal, o sigui el 24 de desembre. Ja abans de la declaració, en alguns indrets del Principat entre els quals l’Església del Mar de Barcelona, es canta la Sibil·la, encara que fora del marc litúrgic, com a concert vinculat al cicle de Nadal.

Arran de la declaració, s’ha popularitzat el cant de la Sibil·la, ja que s’ha investigat, difós i explicat el sentit d’aquest apocalíptic cant que, des de 2010, és Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El text

El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel davallarà;
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran grans crits
Perdent los naturals delits.
Ans del Judici l’Anticrist vindrà
i tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir
i qui no el crega farà morir.
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elíes i Enoc.

PUBLICITAT

Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Als mals dirà molt agrament:
– Anau, maleïts, en el turment!
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de l’infern.
Als bons dirà: – Fills meus veniu!
benaventurats posseïu
el regne que està aparellat
des de que el món va ser creat.
Oh humil Verge! Vos qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar.
El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.

PUBLICITAT
PUBLICITAT