LA ROBA DE LLENGÜES, COMENÇA EL CAMÍ PER ESDEVENIR PATRIMONI DE LA HUMANITAT

263
Tomeu Fuster de Teixits Vicens de Pollença entre els fabricants i politics del Consell de Mallorca.

Teixits Vicens de Pollença és una de les tres empreses que produeixen i actualitzen la roba de llengües, una tècnica tradicional i artesana que, el Consell de Mallorca, vol protegir i promocionar. Per això mateix, ha iniciat l’expedient per declarar la roba de llengües com a bé d’interès cultural immaterial (BICIM). Aquesta és la passa prèvia per esdevenir Patrimoni de la Humanitat.

De fet, Tomeu Fuster de Teixits Vicençs, juntament amb Maribel Bujosa, de Teixits Bujosa de Santa Maria i Biel Riera, de Teixits Riera de Lloseta, en representació dels fabricants de roba de llengües, es reuniren ahir amb representants del Consell de Mallorca.

Durant aquesta reunió, la vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, i el conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, anunciaren que «ja hem fet la primera passa, i és que el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca ha donat el vistiplau per a la incoació de l’expedient ».

Segons va explicar la vicepresidenta del Consell, la Direcció Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca ha iniciat els tràmits per declarar la tècnica del teixit de la roba de llengües com a bé d’interès cultural immaterial (BICIM) «perquè pensam que té un alt valor patrimonial» i va agrair als fabricants de teixits que siguin custodis i transmissors d’aquesta tècnica, que la conservin i que innovin per reivindicar-ne la vigència.

PUBLICITAT

«La tela de llengües és part de la nostra identitat com a poble, és tradició, és patrimoni i forma part de l’imaginari col·lectiu. Volem reconèixer oficialment tot això per protegir-ho i que les generacions futures també tenguin la referència de la tela de llengües», va dir Busquets.

Fet i fet, la intenció és que un dia la tela de llengües pugui ser també Patrimoni de la Humanitat i, per aquesta escomesa, serviran els estudis i els informes que documentaran la història i l’evolució d’aquesta tècnica a l’hora de declarar-la BICIM.

D’altra banda, el conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, va destacar que  «des del punt de vista econòmic també és important treballar per protegir la tècnica perquè es fabrica en empreses locals i familiars que enriqueixen el sistema econòmic i que, a més, són matèria primera per a artesans, que elaboren productes que compren mallorquins i mallorquines, a més de visitants, que duen així part de la nostra cultura i identitat als seus llocs d’origen».

Així, paral·lelament a la declaració de la tela de llengües com BICIM, es faran accions de difusió i jornades de formació, a més de mantenir la convocatòria d’ajudes per impulsar el producte elaborat a Mallorca.

Fabricants de roba de llengües i representants del Consell de Mallorca es reuniren ahir per parlar sobre la protecció i difusió d’aquesta tècnica tradicional i artesanal.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT