LA PUNTA DE N’AMER: UN RECORREGUT LITORAL, UN RECORREGUT PATRIMONIAL

200

Tomàs Vibot

Us proposam una excursió fàcil, d’una durada aproximada d’una hora i mitja (sense comptar aturades) i per un territori verge i de qualitat històrica. Us traçam una ruta circular que recorre tot el litoral de la punta de n’Amer i a més a més dóna l’opció de visitar el castell que hi ha al seu cor, una meravella des del punt de vista del patrimoni militar. Per això, us recomanam prou aigua i un calçat adequat.

Partim des de l’extrem nord de la punta, des del final de la cala Nau, on trobarem les senyalitzacions corresponents. El camí asfaltat mor en una mena de rotonda des d’on arrenca un camí de carro ple d’arena per on no està permès passar-hi cotxes. Els primers metres descendeixen suaument, entre un pinar força atapeït. Al cap de poc, però, sortirem a cel obert i començarem a veure una mica la dimensió d’aquesta part de litoral, amb la serra de Son Jordi de Son Servera de fons.

Aviat podrem contemplar a la dreta les primeres restes de pedreres que es troben espargides al llarg de tota aquesta punta, avui emprades amb finalitats molt diferents, especialment pels ciclistes amants dels bots i cabrioles. A l’esquerra passarem els indrets coneguts com l’Enderrossall i na Puça. Abans de prendre en direcció cap al castell de la punta de n’Amer, ens decantam de la via fàcil i continuam arran de costa.

PUBLICITAT

Aquí la costa s’apenyala lleugerament, amb el cap de la punta al fons. És possible trobar-hi algun pescador anònim vetlant peix roquer. Aquí la costa perfila una petita rada on es troba una vella paret seca, dit per això el cap de la Paret. Un cop passada, el senderó es decanta de la primera línia de la costa i puja breument fins assolir una mena de fita gegant, quasi una torreta. Per tocar-la, haurem d’esquivar un gran nombre de velles pedreres. Des d’aquí guaitam al paisatge que ens envolta, especialment el que tenim terra endins i arran de la costa: des de cala Bona, cala Millor, la platja de Sant Llorenç, el port Vell, la serra de Son Jordi, tot això cap al nord; a la banda contrària, l’Illot, la platja de la Coma… Terra endins, destaquen el puig de na Penyal (una bella dent a la qual aviat hi pujarem), el puig de la Font de Son Servera, la Punta, i en primer pla… el castell, amb la seva forma de cub.

Des d’aquí ens dirigim momentàniament cap al castell, el qual ens espera a tan sols cinc minuts. Abans haurem deixat de banda el vèrtex geodèsic que corona la contrada (ens trobam a 32 m d’altitud). Segons l’historiador i expert en patrimoni militar Àngel Aparicio (qui publicà un complet estudi sobre el castell titulat La fortalesa de la Punta de n’Amer en 2001) les primeres propostes per a la construcció de la fortalesa de la Punta de n’Amer es remunten al 1585, quan el virrei Lluís Vic va decidir la seva construcció per a la protecció dels 800 habitants de la contrada de Son Servera.

La torre de n’Amer, o de Brotat -com també va ser anomenada per la senyora Joana Brotat, vídua d’Amer- fou construïda per ordre del Gran i General Consell de 10 de maig de 1617 sobre les ruïnes d’una fortalesa anterior. Es té coneixença que la seva construcció s’inicià el 19 d’agost de 1693, quan Antoni Busquets cobrà els doblers per a l’aixecament del forn de calç necessari per a l’inici de la torre. El mateix autor reprodueix un document força revelador, el pagament de 15 lliures al metge Pedro Sureda “por ayuda de un horno de cal que se previno en la villa de Son Servera por orden del Sr. Virrey y a petición de los jurados, para la torre que se está fabricando en la punta den Amer o Brotat”.

Les obres foren finalitzades el 23 de maig de 1696 i varen ser nomenats els primers torrers: Jaume Bonet, Miquel Llull i Miquel Verd. La fortalesa tenia per a la defensa sis espingardes i sis mosquets amb tots els aparells, pólvora i munició. L’any 1717 n’era l’alcaid Salvador Servera i continuaven els mateixos torrers que a finals del segle anterior. Segons l’empadronament de 1813 la torre tenia tres habitants. En 1834, malgrat la retirada generalitzada de la vigilància marítima, encara hi romanien els torrers Pere Joan Massanet i Salvador Bauçà. Cap als anys cinquanta del segle XIX fou subhastada i adquirida per Pere Orlandis i Despuig.

L’arxiduc Lluís Salvador, en el llibre Die Balearen la descriu d’aquesta manera: “A la punta de n’Amer s’obre una petita cala en què hi ha una paret, sobre el punt més alt, en el lloc dominant es construí en 1696 el castell del mateix nom. Té unes fosses quadrades però de canons rodons i tot el voltant un camí rodejat per un mur. L’edifici, lleugerament atalussat, al qual s’accedeix per un pont d’arc segmentat i per un pont llevadís, en ruïna ara, és quadrat.

A la part oriental es troba un aljub tapat amb carreus, on es recull l’aigua d’un torrent. Vora al castell es veuen dues cabanes o corrals. A la terrassa s’observen a cada costat obertures angulars apuntant a les fosses amb dues espitlleres en cada una.

Passada la punta d’en Amer s’obre una àmplia rada i una cantera de marès, llavors la caseta de la punta, una petita caseta de vigilància, amb una petita golfa i platja”.

De nou, segons Àngel Aparicio “la forma, disseny i estructura conferien a aquesta fortesa la denomiació es castell. La seva figura, excepcional i única, converteix la fortesa en un privilegi de l’arquitectura militar de la seva època”. La fortalesa de la Punta de n’Amer és una construcció feta en pedra de marès, atalussada, de planta quadrada i envoltada per una fossa excavada de 2’4 metres de fondària amb un camí de ronda de 1’6 metres d’amplada. Els blocs constructius foren trets de les pedreres de la rodalia.

L’accés es feia mitjançant un pont llevadís de fusta que descansava damunt un pont de peces de marès sostingut per un arc de mig punt rebaixat. L’interior l’ocupa una sala de planta quadrada de 31’36 metres quadrats, amb el trespol empedrat. La coberta és de volta per aresta, sense pilastres, de gran puresa arquitectònica. L’escala de caragol que accedeix a l’entresòl i a la coberta conté 24 graons i es desenvolupa a l’interior d’un espai rectangular d’1’45 per 1’70 metres. La terrassa perfila un superfície quadrada de 8 metres de banda. L’envolta un parapet amb represa d’1’1 metres d’amplària i dues canoneres per cada costat. L’altura total des de la base fins a la fossa és de poc més de 10 metres. Dins la fossa hi ha un aljub de pedra de construcció posterior a la torre.

Tornam fins al vèrtex per continuar la nostra ruta. Baixam cap gregal i tornam a reprendre la costa. Els ancians topònims se succeixen: la Cadiera, el fort de na Jaia, na Jordana Baixa, l’Escala, el Còdol, na Corbana Alta i finalment, la punta de les Crestes, el lloc més llunyà d’aquesta llengua de terra. Recordem les implicacions llegendàries d’aquest indret, ni més ni manco relacionades amb el rei Jaume I.

Avançam per un tiranyó força fàcil de resseguir, ara amb la urbanització de la Coma ben al davant. Passarem vora la cova del Bancalet, n’Esquives i el Mal d’Entrar, un més que eloqüent topònim; més endavant la ruta passarà vora la Proa (un petit cap) i pel torrent dels Morts, tot això abans d’arribar a la llarga pesquera del Vicari. Poc més endavant veurem una primera resta de barraca i tot just després la caseta d’en Sagrera, ja rere la platja.

Des d’aquí, ens incorporam al vial de la urbanització per tornar cap a tramuntana al nostre punt de partida, on finam l’excursió.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT