LA MÚSICA DE MATILDE ESCALAS BRILLARÀ AL PATI DE L’AJUNTAMENT

125
"Un romanç" de Santiago Rusiñol.

Aquest diumenge 13 de juny, a les 19 hores, la música de la compositora, intèrpret i pedagoga palmesana, Matilde Escalas i Xamení, brillarà al pati de l’ajuntament de Pollença.

Aquest serà el segon concert de presentació del disc dedicat a aquesta creadora silenciada pel fet de ser dona. Els responsables de descobrir la música de Matilde Escalas al públic pollencí seran el tenor José Manuel Sànchez i el pianista Francesc Blanco. Les entrades per al concert es poden adquirir a ticket.ib.

Durant el concert, el públic pollencí sentirà gairebé amb primícia temes com “Flor de lliri”, “Agosto”, “Horabaixa”, “Desiderio”, “Amore”, “Anyorança”, “Note d’amor, “Nocturn”, “Lo brot de romaní”, “Ate” i “Perquè?”. Després de totes aquestes composicions per a veu i piano, el concert es clourà amb tres temes per a piano tot sol: “Aubada”, “Stanley” i “Vals Boston”.

Un petit tastet de la música de Matilde Escalas.

Una primícia mundial

Al concert de Pollença, se sentiran alguns dels continguts d’un disc en el qual, per primera vegada al món, s’enregistraran temes de la compositora mallorquina Matilde Escalas.

PUBLICITAT

Aquest disc com els concerts que es faran durant l’estiu ha esat possible després que una de les descendents de la família Escalas, Maria Teresa Escalas descobrís unes partitures manuscrites entre el fons de Matilde Escalas.

Arran d’aquest fet, Maria Teresa es posà en contacta amb un equip de professionals de la música. Des d’aleshores ençà i durant mesos, la productora musical i musicòloga, Eugenia Gallego; els pianistes Francesc Blanco i Maria Victòria Cortès, i el tenor José Manuel Sànchez han treballat en la transcripció de les obres i correccions musicals de les partitures d’aquesta compositora mallorquina del segle XIX.

Les partitures de Matilde Escalas formen un dels pocs fons íntegrament format per un corpus d’una dona compositora. Aquest 2021, sortirà a la llum la recuperació de la seva música enregistrada i també en diversos concerts en viu com el que hi haurà aquest diumenge a Pollença.

“Miss MacFlower”, un retrat de Matilde Escalas, obra de Santiago Rusiñol.

La compositora Matilde Escalas i Xamení

Matilde Escals i Xamení (Palma, 1870 – 2 de febrer de 1936) va ser una compositora, intèrpret i pedagoga palmesana. La seva imatge ha quedat reflectida en el quadre de Santiago Rusiñol ‘Miss MacFlower’ i probablement en algun altre.

Filla de l’apoderat de banca Jaume Escalas, i de Rosa Chamení, va ser educada en el si d’una nombrosa família, en un ambient musical i cultural molt refinat.

Començà a estudiar música a Palma, però, havent mostrat ja de petita grans aptituds per a la música i l’art, els pares la varen enviar a Barcelona per a ampliar la seva formació i al 1882 ja estudiava composició amb Felip Pedrell. S’integrà en l’ambient inquiet i bohemi de la Renaixença, i conegué Isaac Albéniz i la colla d’artistes que l’envoltaven. Visqué també a París, on conegué Eric Satie i sembla que publicà aleshores algunes de les seves obres.

Després, Matilde Escalas féu llargues estades a la residència familiar de Santanyí als estius, mentre passava els hiverns a Palma, on es relacionava amb els ambients culturals illencs i feia concerts per a grups reduïts d’amics. El 1914 va rebre el nomenament provisional de professora de música a l’Escola Normal de Mestres de Palma.

Pertanyé a la prolífica generació de compositores del Modernisme. Com a pianista tenia un altíssim nivell professional, però com a compositora, malauradament, se n’ha conservat poca obra manuscrita o publicada. Part de l’obra de Matilde Escalas es perdé en l’incendi de la casa del seu germà durant la Guerra civil i, de les obres que va compondre, només se’n conserven unes cinquanta partitures, tant manuscrits com edicions, més alguns originals d’obres editades. L’obra conservada –cançons per a veu i piano, i obres per a piano sol, amb influències de primer italianes i posteriorment franceses– mostra un estil vocal proper a l’operístic italià o bé d’inspiració popular en les peces de piano, d’acord amb els principis estètics establerts pel mestre Pedrell que després continuarien Albéniz i Granados.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT