LA MORT I EL PA

288
Panets de mort.

“La mort ja no és un fenomen que es visqui de manera comunitària; és un signe més de la soledat de les grans urbs, de la “soledat dels moribunds”. Fins als ritus de dol s’han tornat pràctiques solitàries. Hi ha un tabú sobre la mort”, són paraules de sociòleg Gérard Imbert sobre el significat de la mort en l’actual societat occidental.

El mateix Imbert afegeix que “ja no es creu en la immortalitat i no obstant això tot apunta a eternitzar l’instant, a impedir qualsevol mena de transformació/degradació del cos (cremes “per no envellir”, règims, modes “per a sentir-se sempre joves” -i els moderns liftings i tractaments estètics-). Allò que s’eternitza és una “imatge” de la vida (vida igual a joventut) que reflecteix una negació rotunda del cicle vital, un pudor excessiu envers la mort”.

Sigui com sigui la mort és una realitat, una realitat que aquests dies de Tots Sants i els Morts és més present que mai amb la visita cada vegada menys generalitzada dels cementiris. I és que cal notar també canvis en els rituals relacionats amb la mort: des de la incineració cada vegada més habitual fins al creixent nombre de famílies que prescindeixen dels funerals religiosos.

I el pa

Fetes aquestes breus consideracions sobre la mort, anem al pa. Les festes senyalades solen tenir un menjar tipic, un plat associat a aquelles dates. Aquests dies de Tots Sants i dels Morts, la tradició mallorquina més popular és fer un menjar bunyols. Ara bé, també és costum menjar castanyes i aglans, moniatos, greixonera de moniato, rosaris ensucrats i panellets, també dits panets de mort. De fet, els panellets o com els panets són pans petits.

PUBLICITAT

De pans de morts, se’n fan a Mallorca i a Menorca, així com també a altres indrets del Principal i, especialment famós, és el “pan de muerto” de Mèxic.

Els pans de mort o panets de mort són anteriors als panellets, molts més populars al Principat que per aquí. De fet, des de la Fundació Mallorca Literària en un document titulat “La Nit de les Ànimes, Tots Sants i el Dia dels Difunts”, apunten que “l’elaboració més pròpia eren els ‘panets de mort’, equivalents als ‘panes de muerto’ que avui perviuen a Mèxic en la celebració del Día de Muertos”.

Al mateix document, esmenten que el menorquí Pere Ballester a De recibaria (1923) explicava que els panets de mort “eren llegendària tradició a l’illa i sols es confeccionaven per a la festivitat dels Sants i Difunts que commemoren, i perquè la memòria dels que van partir acompanyi els plaers del paladar mentres es tasta tan gustosa pasta”.

Els panets de mort, tant a Mallorca com a Menorca, tenen semblança a un cap de difunt amb la seva mortalla. Ara bé, les receptes són diferents com apuntarem tot seguit.

Els panets de mort mallorquins

Tomeu Arbona a La cuina del Tradicionari apunta la recepta dels panets de mort, un panets “fets amb pasta reiam amb forma de mortalla” que els padrins regalaven als seus fillols. El mateix Arbona aclareix que els panets de mort eren els substitut econòmic del “rosari ensucrat fet de massapà, fruites confitades i una patana de carabassat al centre decorat amb una imatge votiva”.

Per fer panets de mort segons la recepta de Tomeu Arbona, necessitam 500 grams de farina d’ametla crua, canyella, la pell d’una llimona madura ratllada, el cor d’un moniato bullit i 200 grams de sucre mòlt.

Mesclam tots els ingredients i formam un bola de massa ferma que deixam reposar durant un hora. Després formam tantes boletes com panets de mort vulguem fer i els donam forma de mortalla o d’animals.

Panets de mort menorquins. Foto: Blog Tiberi.

Els panets de mort menorquins

Rosa Rotger del blog Tiberis, cuina menorquina i menjars casolans, apunta la recepta De recibaria (1923) de Pere Ballester i recomana fer-ne una tercera part.

La recepta sencera du un quilo de farina, 400 grams de saïms de vaca, 200 grams de llevat fresc i aigua abastament per fondre el llevat.

Per fer la pasta, hem de tenir el saïm a temperatura ambient. Dins un ribell, posarem la farina, el saïm i el llevat fos dins aigua, i anirem pastant a consciència, afegint aigua si fa falta per aconseguir una pasta manejable i llisa per poder fer els panets.

En tenir la pasta feta, hem de deixar reposar-la tapada amb un drap net durant una hora com a mínim. Després, ja podem donar-los forma de panet. Per això, diu Rosa Roger, hem de fer un rotllet, l’aplanam un poc i, per fer el cap, doblegam la part superior cap endavant, sense rompre-la i donant-li forma de caparró. Amb un escuradents, feim dos foradets que semblin els ulls.

Anam col·locant els panets damunt una llauna amb un paper vegetal i els feim tovar una hora o més temps si fa falta. Transcorregut aquest temps, els enfornam a 180 graus durant 15 minuts aproximadament.

Pan de muerto mexicà. Foto: Maria Lunarillos.

El pan de muerto mexicà

Si hi ha una festa dels morts popular al món, és la de Mèxic, una data en què es ret homenatge als avanpassats amb una bona festa al carrer. Ben segur que no hi falta el menjar, no podent-hi faltar el “pan de muerto”.

Aquest pa de mort mexicà és diferent tant pel que fa a la forma com als ingredients.

Per fer “pan de muerto”, necessitam mig quilo de farina de força, 5 grams de llevat sec de forner o 15 grams de llevat fresc, 5 grams de sal, 130 grams de sucre, 2 ous, 120 grams de llet, la ratlladura d’una taronja, un rajolí d’aigua de taronger o essència de vainilla (opcional), 100 grams de mantega a temperatura ambient i un ou per pinzellar el pa (opcional) i un poc més de sucre per decorar.

Dins un bol, mesclam tots els ingredients excepte la mantega. Anam pastant, a mà o amb l’ajuda d’un robot. Pastam un minut o dos. I deixam reposar un quartet abans d’afegir l amantega, en diverses tandes, fins que s’integri. Deixam reposar un quartet i tornam pastar un minut o dos, cosa que repetim fins aconseguir una pasta fina i elàstica. Hem de tenir paciència, perquè haurem de pastar i reposar un parell mallorquí de vegades.

Quan considerem que la pasta està a punt, feim una bola i la posam dins un ribell untat amb oli, el tapam i el ficam dins la gelera durant tota la nit. L’endemà, traeiem la pasta de la gelera i la deixam tovar fins que dobli el volum, si no ho ha fet dins la gelera. Aleshores, posam la pasta damunt la taula i la xapam en dues parts per fer-ne dos pans.

Embolicam una peça dins plàstic, mentre anam formant l’altra. La pasam i agafam una tercera part per fer els ornaments. A aquest terç de pasta, el dividim en quatre parts iguals: una per la bolleta i les altres tres per als ossos que es creuen damunt el panet.

Amb la porció grossa, feim una bola com una coca de Nadal i la posam damunt una llauna folrada amb paper de forn. Llavors feim la boleta petita i la posam devora la grossa. Amb les altres tres peces de pasta, feim tres rotllos de 20 o 25 centímetres. Deixam reposar un parell de minuts i els afinam amb el cantó de la mà, primer al mig i després al mig de cada meitat.

Col·locam els rotllos devora les boles i les deixam tovar fins que doblin de volum. Aleshores, ja podem muntar el pan de muerto. Agafam un rotllo i el col·locam amb cura damunt el pa i així successivament fins a col·locar els tres rotllos, enfonyant els extrems davall el pa. Finlament, posam la boleta damunt. Tapam novament amb plàstic i deixam que tovi un poc més.

Abans d’enfornar, el pa ha de ser ben tou a fi que no es desmunti. Abans d’enfornar, si volem, podem pintar amb ou batut i decorar amb més sucre.

Enfornam a 200 graus, durant 20 minuts. Llavors baixam la temperatura a 180 graus i coem durant 10 minuts més. En treure’l, el deixam refredar damunt una reixeta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT