LA MAR FA FORAT I TAPA

Portada de Cants de sirena negra de Sebastià Bennàssar (Saldonar, 2015).

Cants de sirena negra de Sebastià Bennàssar (Edicions Saldonar, 2015) és una història d’amor; una autèntica història d’amor: misteriosa i fantàstica com totes les històries d’amor.
L’amor a Cants de sirena negra està amarat de literatura i de gastronomia, però sobretot està A-MAR-AT, o sigui que “la mar, el mar, aquell substantiu que admetia doble gènere i significava immensitat” és sempre present en aquesta lectura que tan bé admet l’adjectiu “estiuenca”.
L’argument gira entorn a la vida de Serge Bestard, l’autor del quadern de bitàcola que, en mans de Mireia, esdevé Cants de sirena negra. Casualitat o no, les inicials de Serge Bestard (SB) coincideixen amb les de l’autor, Sebastià Bennàssar (SB, també). Però… és un relat autobiogràfic? Bennàssar ni confirma ni desmenteix, tot i que reconeix que va escriure aquesta novel·la per encàrrec d’una amiga, Esther, i que la mar, la literatura i la gastronomia són algunes de les seves passions.
Personalment, m’han fascinat els escenaris, els escenaris en els quals es desenvolupen aquests Cants de sirena negra (des de Formentor, on la sirena “et fetillà una nit màgica”, fins a Cabrera, passant per París, Sevilla o Eivissa, entre molts altres indrets pels quals Serge transita sempre com a bon coneixedor del lloc). De fet, la manera de passejar el lector per aquests paisatges esdevé un guia excel·lent per racons fascinants, plens d’història i d’històries, i carregats d’humanitat. Fa ganes arribar a Florència per visitar la Galleria degli Uffizi, però també per ser un florentí que va a cercar el fills a l’escola o anar a comprar al supermercat; la lectura convida a sortir a navegar per aigües portugueses des de Cascais fins a Zambujeira do Mar, i així… fins a voler fer un beure al pub de Lorena a Malpica (Galícia) o…
A més a més, SB ens descobreix, encara que ja ho sabíem o si més no ho intuíem, que la gastronomia serveix per a qualque cosa més que alimentar-se. Les referències a àpats i menjues no sols són constants, sinó que la història avança, tots els enigmes es resolen peu davall la taula, amb bons aliments maridats amb bons vins.
I entre anades i vengudes, vermuts i sopars, l’amor que, com la mar, fa forat i tapa, uneix i separa, apareix a Cants de sirena negra en tota la seva diversitat, des de l’amor pels amics, l’amistat, que ocupa un lloc més que destacat, fins a l’amor carnal, correspost o no, però sempre difícil, i, per suposat, l’amor platònic, el més perfecte dels amors. De fet, és aquest amor apassionat que mou SB, enamorat bojament d’Ileuona, la sirena negra que, com a bona dona, sap manejar bé els recursos per atraure l’amor de la seva vida.
Aquest amor d’SB per les persones, per la gastronomia i pels viatges s’arrodoneix amb referències constants a la literatura. Tant al fet d’escriure que “es fa en passió o mai no arriba a ser literatura, és només o simplement escriptura” o al concepte que “per a mi la literatura era acció, aventura constant, deixaves poc espai per a la reflexió” o que “quan un inventa una mentida bonica el que fa és somiar una vida que li hauria agradat viure si les circumstàncies haguessin estat diferents”. Com a les fonts literàries que han influït el lector Sebastià Bennàssar. De fet, al final del llibre i a mena d’apèndix, Sebastià Bennàssar reconeix un seguit de petits homenatges a persones i a llibres dels quals ha manllevat els noms d’embarcacions.
No puc acabar la ressenya de Cants de sirena negra sense dir que aquesta és una de les primers novel·les de Sebastià Bennàssar, una obra de joventut que, per aquelles casualitats de la vida, s’ha editat recentment. I, si bé això explica, me pens, la tendresa dels personatges, també és just reconèixer que l’estil net, clar i sense floritures de Sebastià Bennàssar enamora des dels inicis.

Eva Cerdà

32total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e