LA  HISTÒRIA  DE  MAI NO  ACABAR

873
Un llarg camí per arribar a casa. Tongli, la Xina.

Toni Mandilego Bennassar

Com una pollencina no pot tornar a casa seva pel tancament de fronteres espanyol. Ella està estudiant la millor manera per poder marxar de la Xina.

La història de la pollencina Noelia Pérez Maldonado qui no pot tornar a casa seva pel tancament de fronteres a Espanya, provocat per la pandèmia del COVID-19. Com si es tractés d’una investigació, ella està estudiant tots els possibles camins per tornar a casa seva. Fins a la data, tots semblen tancats o de difícil accés. Aerolínies, el Ministeri d’Exteriors i ambaixades espanyoles a la Xina són els destinataris més freqüents de les seves cridades telefòniques o dels correus electrònics. Les respostes són: “Has d’esperar” o “nosaltres no hi podem fer res”, poques donen esperança. Una situació que milers de ciutadans espanyols estan vivint al món i que hi ha poques solucions a la vista de ningú.

Comença el mal somni, les aerolínies

La pollencina tenia previst tornar dia 2 de juny, amb un vol directe la Xina – Madrid. Ella va decidir canviar la data de partida per arribar abans però va veure com el seu vol estava cancel·lat. Na Noelia no ho va descobrir perquè l’aerolínia li hagués dit, ella se’n va adonar pel seu compte.

PUBLICITAT

El primer mal somni apareix aquí. L’únic que li ofereix Iberia és un voucher o tornar-li els diners. Un voucher és la reserva del mateix vol però per poder utilitzar-la al llarg de l’any. És a dir, si la data de partida és dia 2 de juny del 2020, es pot utilitzar el vol fins dia 2 de juny del 2021. “No em serveix tornar més tard, jo vull tornar a casa ara”, explicava na Noelia. Per tornar els diners, la companyia li diu a l’afectada que contacti amb l’agència de viatges. És a dir, Iberia li torna l’import a l’intermediari i aquest, els hi torna a la seva propietària. A hores d’ara, encara no li han tornat els diners.

La protagonista decideix comprar un altre vol a l’espera de solucionar el seu conflicte amb l’agència de viatges. La nova compra és per dia 31 de març amb la companyia Emirates Airways. El nou camí és més llarg que l’anterior, ella havia de recórrer des de Kunming (ciutat de la Xina) fins a Pequín, després realitzar una escala a Dubai, abans d’arribar a Munic. Per finalment acabar a Palma. Uns quants dies abans del vol, l’aerolínia contacta amb ella per dir-li que el vol Dubai – Munic està cancel·lat. La solució? Tornar-li els diners o un altre voucher. Avui, na Noelia està interessada en el voucher però no hi ha cap forma de contactar amb Emirates Airways.

Correus i telefonades, aquí i allà

Moltes trucades i molts correus electrònics han estat les úniques cartes que podia jugar la pollencina. Aquests contactes anaven dirigits a les ambaixades i al Ministeri d’Exteriors. Però el primer assalt d’aquest combat ferotge va ser el ministeri. La pregunta de na Noelia va ser, “Què puc fer per tornar?” Les respostes varen ser: “Nosaltres no hi podem fer res, has de xerrar amb l’ambaixada espanyola de la Xina”. Al país asiàtic li deien el mateix, “Has de contactar amb Madrid”. El que es coneix com a passar-se la pilota d’uns als altres, segons na Noelia.

Una segona telefonada a la institució espanyola li dóna una mica de llum a la foscor. Ella s’ha d’inscriure a unes llistes de repatriació. Hi ha dues vies per poder fer-ho, la primera és viatjar a la regió xinesa de Canton on hi ha una ambaixada. La segona via? Enviar el seu passaport a la mateixa regió. Però sempre s’ha de llegir la lletra petita. Na Noelia ho explica així; “Aquesta solució em costa uns diners que ara mateix no tinc”. “Jo he de comprar un altre vol? Com mentre ja en tinc dos comprats”. Després, ella tampoc veu lògic enviar el seu passaport perquè si un dia el necessita per viatjar, no el tindrà operatiu.

Ella conta què li va passar a un amic seu, “El passaport va tardar un més per tornar i no era el seu, era el d’una ciutadana xinesa”. Per tant, ambdues solucions proposades manquen d’efectivitat, segons la pollencina.

Descartades les dues opcions, ella es torna a posar en contacte amb el Ministeri d’Exteriors. L’única forma de contacte amb la institució és la via telefònica. Una trucada més des de la Xina a Espanya, “Ja veurem la factura del telèfon”, critica na Noelia. El Ministeri li dóna una darrera solució, la compra d’un vol amb la companyia Air China, els vols ara com ara ronden entre els 1.000 i 3.000 euros.

Dies després, li telefona l’ambaixada espanyola de Canton dient que hi ha un vol de repatriació des de Pequín. Els costs van a càrrec del passatger. “Em fa ràbia haver de pagar un altre vol però almenys l’ambaixada de la regió cantonesa es preocupa per jo”. A l’espera de la resposta de Emirates Airways, la pollencina té dues cartes per poder jugar aquesta partida.

És tot un calvari el que està passant na Noelia Pérez Maldonado, ella i els centenars d’espanyols que hi ha a l’estranger. La darrera solució és esperar que la situació vagi a millor, lluny de casa, dels teus éssers estimats, amb limitacions econòmiques i sobretot amb la sensació de no tenir cap mena de suport. A la teoria sembla fàcil, a la pràctica és fàcil dur-ho a terme?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT