LA HISTÒRIA DE DUES FOTOGRAFIES DEL CLUB QUE RESTAVA PER CONTAR

331

Com si fossin una màquina del temps imaginada per H. G. Wells, travessar les portes giratòries del Club ens assegura sempre un viatge al passat. Darrere de qualsevol detall de l’arquitectura o de qualsevol de les obres d’art penjades a les parets hi ha una història, algunes contades i d’altres encara per contar.

Per això, us proposam ara que, mentalment, pugeu les escales senyorials de Can Aulí, seu del Club Pollença, i entreu a la Quadra. Aquesta gran sala serveix com a distribuïdor per accedir a quatre cambres que han tingut diferents usos al llarg del temps.

La segona a mà dreta, la sala de juntes, està decorada escrupolosament com una habitació de la primera meitat del segle XX i es reserva per a reunions de certa importància. En una de les parets i hi ha un retrat d’Antoni Cabanellas de Can Vich, fundador del Club Pollença, que està flanquejat per dues fotografies d’una especial sensibilitat. Una d’elles mostra un pescador solitari perfilat per la llum de l’ocàs, damunt una petita illeta entre les aigües del torrent del Rec. L’altre, un ramat d’ovelles pasturant al peu d’una espectacular olivera. Ambdues imatges, positius de l’època, tenen una llum única que els confereix una atmosfera irreal, quasi pintada. Idò aquestes imatges espectaculars guarden una d’aquelles històries que encara resten per contar.

Una història per contar

L’any 2014 la nova directiva del Club Pollença, que acabava d’entrar, decidí remodelar les dues sales situades a l’esquerra de la Quadra, on abans hi havia la seu de Secció de Muntanya, per reconvertir-les en la secretaria del Club i la Sala de Juntes. Entre les piles de llibres i documents trobaren dues fotografies en mal estat que els varen cridar molt l’atenció. En realitat, el que estava en mal estat era el paspartú, ple de taques d’humitat, i el marc, però les imatges estaven en perfecte estat. Per això decidiren restaurar tot l’emmarcat i penjar-les on estan actualment.

PUBLICITAT

Cap de les dues fotografies tenia cap escrit ni cap pista que permetés identificar l’autor i la procedència de les imatges. Per la qualitat i l’estil pensaren que eren de finals del segle XIX, principis del XX, i deduïren que l’autor podria ser Joan Llobera Martorell. Llobera, qui era el propietari de Can Aulí durant el canvi de segle, era afeccionat a la pintura i també feia fotografies. De fet, tenia molta vinculació amb els artistes de l’Escola Pollencina com Anglada Camarasa o Tito Cittadini.

Quan el seu fill, Gregori Llobera, va signar la venda de la casa de Can Aulí al Club Pollença l’any 1962, quedaren a l’edifici sis pintures de Joan Llobera. L’estil de Joan Llobera s’adscriu al postimpressionisme i té preferència pel paisatge i el món rural. Per tant, i coneixent totes aquestes dades, era lògic pensar que també podria ser l’autor de les dues fotografies del pescador a l’ocàs i de les ovelles pasturant a l’ombra d’una olivera. Però tot i que mai no s’atreviren a atribuir formalment les imatges a Joan Llobera, com es pot veure a la pinacoteca virtual del Club Pollença, quedà com a possible autor fins fa pocs dies, quan tot canvià.

Un gir de guió

No fa molt vaig escriure un article arran de la publicació a la Fototeca de l’Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE) d’una sèrie de fotografies de Pollença realitzades pel fotògraf d’origen alemany Otto Wunderlich els anys 20 del segle passat. La lectura de l’article va dur a Biel March, president del Club Pollença, a revisar el catàleg web del Ministeri de Cultura pensant en la possibilitat de fer una exposició amb les imatges de Wunderlich. Després de revisar totes les imatges d’aquest fotògraf, March va seguir navegant a la web de l’IPCE entre moltes altres imatges fetes a Pollença, i aquí va arribar la sorpresa.

A l’arxiu de l’institut de Patrimoni Cultural d’Espanya conserven el negatiu de la fotografia del pescador penjada al Club Pollença. Les dades que l’acompanyen són molt limitades i no indiquen ni l’època ni l’autor, tan sols que es tracta d’un negatiu sobre placa de vidre/gelatina de 13×18 cm que prové de l’arxiu Ruiz Vernacci. L’altre fotografia, de les ovelles al peu de l’olivera no està arxivada. Per tant, tot el que contarem a partir d’aquí, són hipòtesis.

(Continuarà…)

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital